Mary Baker Eddy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Mary Morse Baker 16 juliol 1821 Bow (Nou Hampshire) |
| Mort | 3 desembre 1910 (89 anys) Chestnut Hill (Massachusetts) |
| Causa de mort | pneumònia |
| Sepultura | Cementiri del Mount Auburn |
| Formació | Pembroke Academy (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Líder religiós |
| Ocupació | Escriptora |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables Ciència i salut | |
| Família | |
| Mare | Abigail Ambrose Baker |
Premis | |
    | |
Mary Baker Eddy (Bow, Nou Hampshire, 16 de juliol del 1821- Chesnut Hill, Massachusetts, 3 de desembre del 1910),[1] fou una escriptora i fundadora religiosa, notòria per les seves idees sobre l'espiritualitat i la salut, i pel seu treball com a fundadora de la Ciència Cristiana.
El 1866 va afirmar haver descobert el mateix principi diví que utilitzà Jesucrist i haver-se curat ella a si mateixa miraculosament de danys crítics a la columna vertebral després d'haver patit una caiguda al gel l'1 de febrer d'aquell mateix any a Lynn, Massachusetts. A la seva obra Retrospecció i Introspecció, s'hi troben "les experiències que la van guiar, l'any 1866, al descobriment del sistema que denominà Ciència Cristiana".[2]
El 1875 publica la primera edició del llibre Ciència i salut amb Clau de les Escriptures, el pilar de la religió que va fundar. En ell manifesta que "el Principi diví de la curació es comprova en l'experiència personal de qualsevol investigador sincer de la Veritat" i que tal fóra el seu cas.[3]
El 1879, després d'haver comprovat que en contra de les seves expectatives, altres denominacions cristianes no donaven creien en els seus descobriments, decideix fundar l'Església de Crist Científic (també coneguda com a Església de la Ciència Cristiana), la qual va dirigir, aconseguint en poc temps seixanta mil adeptes.
Al llarg de la seva carrera, Baker Eddy va fundar nombroses publicacions, culminant tota aquesta activitat a la fundació, el 1898, de la Societat Editora de la Ciència Cristiana, encarregada fins a l'actualitat de la publicació dels seus escrits.
Tota aquesta activitat amb els mitjans li va permetre fundar el 1908 el diari The Christian Science Monitor, guanyador de set premis Pulitzer, parcialment com a resposta al periodisme sensacionalista de la seva època, que seguia el desenvolupament de les activitats de Baker Eddy amb entusiasme i diferents graus d'exactitud.
Baker Eddy propugnava la restitució, mitjançant la seva església i el sistema de curació que ella va descobrir, d'un cristianisme més primitiu i restaurador del seu element de curació perdut.[4]
Biografia
[modifica]Algunes dates:
- 1821: Nascuda a Nova Anglaterra.
- 1838: Membre de l'església calvinista.
- 1866: Ferida greu després d'una caiguda i recuperada en 3 dies.
- 1875: Publicació del seu llibre Ciència i salut amb la clau de les Escriptures.
- 1879: funda la primera Església de la Ciència Cristiana a Boston EUA.
- 1907: nomenada oficial de l'acadèmia pel govern francès.
- 1908: Funda el diari de notícies The Christian Science Monitor.
- 1910: Morta a Massachusetts, EUA.
Infància religiosa
[modifica]Mary Morse Baker va néixer el 16 de juliol de 1821 a Nova Anglaterra a Bow, Nou Hampshire. Era la més petita de sis fills d'Abigail i Mark Baker; es va criar en una família congregacionalista (calvinista).
Amb una salut fràgil, no va poder assistir a l'escola normal i va ser educada fins als 15 anys per un dels seus germans, Albert, que era advocat. Va estudiar llengües antigues (grec, llatí i hebreu). La Bíblia és el centre de la seva educació i l'estudi d'aquest llibre tindrà un lloc preponderant al llarg de la seva vida. «Maria va romandre marcada per l'espiritualitat al llarg de la seva vida als albors de l'adolescència, llegia la Bíblia amb regularitat».[5]
De ben jove, ja estava convençuda del poder curatiu de Déu: «Fins i tot des de la meva infantesa, em va moure la fam i la set de coses divines — per un desig d'alguna cosa millor, superior a la matèria, i fora d'ella — buscar diligentment el coneixement de Déu com l'únic gran alleujament sempre present en temps de desgràcies humanes».[6]
Afirmava haver obtingut curacions per a ella i la seva família en diverses ocasions.«Als dotze anys, es va curar, gràcies a la pregària, d'un atac de febre que es va desencadenar després de saber parlar del Judici Final i de l'infern».[5] Les curacions realitzades -segons ella- durant la joventut de Maria van ser senzilles però significatives. [...] Una d'aquestes curacions "extraordinaries" va ser la lesió a la cama de George Baker.[7]
La seva percepció de la bondat de Déu la portarà a qüestionar un punt important de la teologia de l'Església calvinista: la predestinació.«La filla jove d'en Bow no volia admetre la condemnació eterna. Va tenir una interpretació de la Bíblia menys severa que el seu seguici calvinista. El sociòleg Bryan Wilson la situa al costat de la teologia unitària del voluntariat, l'optimisme i la fe en el progrés».[8]
Vida adulta primerenca marcada per proves doloroses
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 158. ISBN 9788446018483.
- ↑ Baker Eddy, Mary. Ciència i Salut amb Clau de les Escriptures. La Junta Directiva de la Ciència Cristiana, 2000, p. viii. ISBN 0-87952-269-0.
- ↑ ídem, p. x. ISBN 0-87952-269-0.
- ↑ Baker Eddy, Mary. Manual del l'Església Mare. 89a edició. Trustees Under the Will of Mary Baker Eddy, 1895, p. 17. ISBN 0-87952-269-0.
- ↑ 5,0 5,1 Croire et guérir Régis Dericquebourg p.44
- ↑ Rétrospection et Introspection de Mary Baker Eddy p.31
- ↑ Mary Baker Eddy Une vie consacrée à la guérison spirituelle Yvonne Caché von Fettweis p.7
- ↑ Croire et guérir Régis Dericquebourg p.55
Enllaços externs
[modifica]- Biblioteca Mary Baker Eddy (anglès)
- Biografia Museu Longyear Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine. (castellà)
