Anne Sullivan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAnne Sullivan
AnneSullivanMacy.jpg
Anne Sullivan el 1887.
Naixement Johanna Mansfield Sullivan
14 d'abril de 1866
Feeding Hills, Agawam Estats Units Estats Units
Mort 20 d'octubre de 1936(1936-10-20) (als 70 anys)
Nova York,Estats Units Estats Units
Nacionalitat nord-americana
Alma mater Perkins School for the Blind
Ocupació mestra
Cònjuge John Albert Macy (1905-1932)
Pares Alice Cloesy
Thomas Sullivan
Premis National Women's Hall of Fame
Modifica dades a Wikidata

Anne Mansfield Sullivan (Feeding Hills, Agawam, 14 d'abril de 1866 - Forest Hills, Queens, 20 d'octubre de 1936), va ser una mestra nord-americana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sullivan va néixer en una família pobra a Feeding Hills, part d'Agawam a l'estat de (Massachusetts). Va ser la mestra de Helen Keller.[1] Els seus pares van ser Thomas Sullivan i Alice Cloesy, originaris d'Irlanda, provinents de la Gran fam irlandesa. La seva mare patia de tuberculosi i va morir quan Anne tenia vuit anys.[2] Sullivan va tenir dos germans: Maria i Jimmie. Quan la seva mare va morir, els seus dos germans van ser enviats a viure amb altres parents i Anne va romandre a la llar per tenir cura del seu pare.

Després d'un temps, els parents no podien seguir amb la cura dels nens, i Anne no podia continuar més amb el seu pare. Van enviar els dos nens a la casa de nens pobres del comtat a Tewksbury, Massachusetts. Allí va morir Jimmie, afectat per una tuberculosi de maluc.[3]

Anne Sullivan va contraure una malaltia anomenada tracoma,[2] que li va deteriorar la vista. Va estar a l'Escola de Perkins per als cecs a Boston,[4] on se li van fer moltes operacions per tractar la seva malaltia. La seva vista va millorar i va arribar a ser una estudianta exemplar, i es graduà amb honors.

Per ajudar altres nens cecs, Anne aprengué l'alfabet manual i va treballar amb una noia cega i sorda anomenada Laura Bridgman. Aquesta experiència li serviria per al futur.

Helen Keller[modifica | modifica el codi]

Sullivan i Helen Keller

Sullivan es va traslladar a Tuscumbia, Alabama, on va conèixer la seva nova alumna, Helen Keller. Va començar immediatament a treballar amb ella ensenyant-li a llegir, escriure i parlar. Així, Helen va poder començar a entendre el seu entorn. Sullivan feia que Helen toqués les coses i llavors lletrejava el que l'objecte era a la mà de Helen. Així, Helen va aprendre a llegir. Perquè aprengués a escriure, Sullivan li va aconseguir un tauler especialment dissenyat, acanalat de manera que un llapis podia formar lletres. Per ensenyar-li a parlar, Sullivan posava la mà de Helen en la seva gola perquè pogués sentir les vibracions creades en passar els sons per la gola. Sullivan feia que Helen tractés de formar aquestes mateixes vibracions.

El seu discurs, però, seguia sent confús. No va ser fins anys després que, amb l'ajuda de la tècnica d'un professor de veu i el suport d'Annie, Helen va poder finalment parlar clarament.

Eventualment, Helen Keller va anar a la Universitat de Radcliffe i es va graduar amb honors. Helen Keller va publicar el seu primer llibre el 1902, La història de la meva vida, que va ser redactat per John Albert Macy. Macy es va casar amb Annie Sullivan. No obstant això, la unió no va durar.

Sullivan i Keller van viatjar a Hollywood per filmar una pel·lícula basada en les seves vides, bàsicament per interès econòmic.

La pel·lícula, anomenada L'alliberament, va ser un fracàs. Però això no les descoratjà per intentar guanyar-se la vida en espectacles públics de vodevil.

El 20 d'octubre de 1936, a l'edat de setanta anys, Sullivan va morir a Forest Hills, Nova York, amb Helen al seu costat.[5] Quan ja havia pres mesures perquè una altra dona ajudés i acompanyés Helen, que va viure molts anys més, fins a 1968, les seves cendres van ser col·locades a la catedral Nacional de Washington al costat de les d'Anne Sullivan.

El 1962 es va estrenar la pel·lícula El miracle d'Anna Sullivan, basada en la història de Helen Keller, i guanyadora de dos Oscar.

Sullivan, posteriorment, va rebre el reconeixement per les seves habilitats com a professora, i el 1993 una escriptora, Nella Braddy, va publicar una biografia anomenada Anne Sullivan Macy: la història rere de Helen Keller.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Herrmann, Dorothy. Helen Keller: A Life. New York: Alfred A. Knopf, 1998, p. 35. ISBN 0679443541. 
  2. 2,0 2,1 Herrmann, p. 28.
  3. Herrmann, p. 30
  4. Herrmann, Dorothy. Helen Keller: A Life , 1998 p. 33
  5. Herrmann, p. 255.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anne Sullivan Modifica l'enllaç a Wikidata