Carl Rogers

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarl Rogers
Carl Ransom Rogers.jpg
Nom original Carl Ransom Rogers
Dades biogràfiques
Naixement 8 gener 1902
Oak Park
Mort 4 febrer 1987 (85 anys)
La Jolla
Religió Ateisme
Alma mater Universitat de Wisconsin–Madison
Teachers College Tradueix
Activitat professional
Camp de treball Psicologia i psicoteràpia
Ocupació Psicoterapeuta, psicòleg i escriptor de no-ficció
Ocupador Universitat de Chicago
Altres dades
Membre de
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.

El 1951 formulà la teoria sobre la «teràpia centrada en el client».[1] Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació. Al contrari del pessimisme de Sigmund Freud, considerava que l'ésser humà neix amb l'instint i la capacitat innats positius i constructius.[2]

Proposà una educació humanística basada en l'experiència vital de l'alumne, l'objectiu de la qual és l'aprenentatge significatiu o experiencial.[3] Segons la seva teoria, la congruència i l'autenticitat tenen una gran importància per a la salut integral de la persona.[4] Preconitzava la paradoxa que «quan les persones s'accepten com són, aleshores poden canviar».[2]

Obres[modifica]

  • Clinical Treatment of the Problem Child, 1939
  • Counseling and Psychotherapy: Newer Concepts in Practice, 1942.
  • Client-centered Therapy: Its Current Practice, Implications and Theory, 1951[5]
  • «A Theory of Therapy, Personality and Interpersonal Relationships as Developed in the Client-centered Framework» in: A (ed.) S. Koch, Psychology: A Study of a Science[6]
  • On Becoming a Person: A Therapist's View of Psychotherapy, 1961[7]
  • Freedom to Learn: A View of What Education Might Become, 1969.[8]
  • On Encounter Groups, 1970
  • On Personal Power: Inner Strength and Its Revolutionary Impact, 1977
  • A Way of Being, 1980

Referències[modifica]

  1. «Carl Rogers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Punset, Elsa. Innocencia radical. Barcelona: Penguin Random House Grup, 2011. ISBN 9788403131910. 
  3. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 75.
  4. Hernàndez, Gaspar «"L'ofici de viure": La congruència, segons Carl Rogers». Catalunya Ràdio, 05-06-2016.
  5. Client-centered Therapy: Its Current Practice, Implications and Theorylloc = Londres:. Constable. ISBN 1-84119-840-4. 
  6. Koch, S. Psychology: A Study of a Science. Volum 3: Formulations of the Person and the Social Context. Nova York: McGraw Hill. 
  7. On Becoming a Person: A Therapist's View of Psychotherapy. Londres: Constable. ISBN 1-84529-057-7. 
  8. Freedom to Learn: A View of What Education Might Become. Columbus, Ohio: Charles Merill. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Rogers Modifica l'enllaç a Wikidata