Carl Rogers
  | |
| Nom original | (en) Carl Ransom Rogers |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 gener 1902 Oak Park (Illinois) |
| Mort | 4 febrer 1987 (85 anys) La Jolla (Califòrnia) |
| President de l'Associació Americana de Psicologia | |
| 1947 – 1947 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Wisconsin-Madison Teachers College, Columbia University Union Theological Seminary |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicologia i psicoteràpia |
| Ocupació | psicoterapeuta, psicòleg, escriptor de no-ficció |
| Ocupador | Universitat de Chicago |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Fills | Natalie Rogers |
Premis | |
| Lloc web | nrogers.com… |
Carl Rogers (8 de gener de 1902 - 4 de febrer de 1987) fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.
El 1951 formulà la teoria sobre la «teràpia centrada en el client».[1] Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació. Al contrari del pessimisme de Sigmund Freud, considerava que l'ésser humà neix amb l'instint i la capacitat innats positius i constructius.[2]
Proposà una educació humanística basada en l'experiència vital de l'alumne, l'objectiu de la qual és l'aprenentatge significatiu o experiencial.[3] Segons la seva teoria, la congruència i l'autenticitat tenen una gran importància per a la salut integral de la persona.[4] Preconitzava la paradoxa que «quan les persones s'accepten com són, aleshores poden canviar».[2]
Obres[modifica]
- Clinical Treatment of the Problem Child, 1939
- Counseling and Psychotherapy: Newer Concepts in Practice, 1942.
- Client-centered Therapy: Its Current Practice, Implications and Theory, 1951[5]
- «A Theory of Therapy, Personality and Interpersonal Relationships as Developed in the Client-centered Framework» in: A (ed.) S. Koch, Psychology: A Study of a Science[6]
- On Becoming a Person: A Therapist's View of Psychotherapy, 1961[7]
- Freedom to Learn: A View of What Education Might Become, 1969.[8]
- On Encounter Groups, 1970
- On Personal Power: Inner Strength and Its Revolutionary Impact, 1977
- A Way of Being, 1980
Referències[modifica]
- ↑ «Carl Rogers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Punset, Elsa. Innocencia radical. Barcelona: Penguin Random House Grup, 2011. ISBN 9788403131910.
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 75.
- ↑ Hernàndez, Gaspar «"L'ofici de viure": La congruència, segons Carl Rogers». Catalunya Ràdio, 05-06-2016.
- ↑ Client-centered Therapy: Its Current Practice, Implications and Theorylloc = Londres:. Constable. ISBN 1-84119-840-4.
- ↑ Koch, S. Psychology: A Study of a Science. Volum 3: Formulations of the Person and the Social Context. Nova York: McGraw Hill.
- ↑ On Becoming a Person: A Therapist's View of Psychotherapy. Londres: Constable. ISBN 1-84529-057-7.
- ↑ Freedom to Learn: A View of What Education Might Become. Columbus, Ohio: Charles Merill.
Bibliografia[modifica]
- Villegas i Besora, Manuel «Entrevista con Carl Rogers» (en castellà). Anuario de psicología / The UB Journal of psychology, 27, 1982, pàg. 109–116. ISSN: 1988-5253.
- Corchia, Luca «La teoria della personalità di Carl R. Rogers» (en italià). Il Trimestrale. The Lab's Quarterly, 4, 2005e. Arxivat de l'original el 2011-04-25. ISSN: 1724-451X [Consulta: 20 juny 2009]. Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Rogers |