Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència
| |||
| Nom en la llengua original | (en) Sakharov Prize for Freedom of Thought  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | premi de drets humans | ||
| Epònim | Andrei Sàkharov | ||
| Vigència | 1988 - | ||
| Estat | Unió Europea i França | ||
| Guanys en premis | 50.000 € i 5.000 ₠ | ||
| Conferit per | Parlament Europeu | ||
| Guanyador | Wei Jingsheng Nelson Mandela (1988) Anatoli Martxenko (1988) Aung San Suu Kyi (1990) Taslima Nasrin (1994) Leyla Zana (1995) Malala Yousafzai (2013) | ||
| Lloc web | europarl.europa.eu… | ||
El Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència, batejat així en honor del dissident i científic soviètic Andrei Sàkharov, va ser establert el desembre de 1985 pel Parlament Europeu per homenatjar persones o organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
El Premi Sàkharov és concedit cada any i entregat al voltant del 10 de desembre, dia en el qual es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.
Guardonats[modifica]
- 1988: Nelson Mandela (Sud-àfrica) i Anatoli Martxenko (URSS, pòstum)
- 1989: Alexander Dubček (Eslovàquia)
- 1990: Aung San Suu Kyi (Birmània)
- 1991: Adem Demaçi (Iugoslàvia)
- 1992: Organització Madres de la Plaza de Mayo (Argentina)
- 1993: Diari Oslobođenje (Bòsnia i Hercegovina)
- 1994: Taslima Nasrin (Bangladesh)
- 1995: Leyla Zana (Turquia)
- 1996: Wei Jingsheng (Xina)
- 1997: Salima Ghezali (Algèria)
- 1998: Ibrahim Rugova (Kosovo)
- 1999: Xanana Gusmão (Timor Oriental)
- 2000: Organització Basta Ya (Espanya)
- 2001: Nurit Peled (Israel), Izzat Ghazzawi (Palestina) i Dom Zacarias Kamwenho (Angola)
- 2002: Oswaldo Payá Sardiñas (Cuba)
- 2003: Organització de les Nacions Unides
- 2004: Associació Bielorussa de Periodistes (Bielorússia)
- 2005: Damas de Blanco (Cuba), Reporters Sense Fronteres i Hauwa Ibrahim (Nigèria)
- 2006: Aliaksàndar Milinkèvitx (Bielorússia)
- 2007: Salih Mahmoud Osman (Sudan)
- 2008: Hu Jia (Xina)
- 2009: Memorial (Rússia)
- 2010: Guillermo Fariñas (Cuba)
- 2011: Asmaa Mahfouz (Egipte), Ahmed al-Senussi (Líbia), Razan Zaitouneh (Síria), Ali Farzat (Síria), Mohamed Bouazizi (Tunísia) (pòstum)
- 2012: Jafar Panahi i Nasrin Sotoudeh (Iran)
- 2013: Malala Yousafzai (Pakistan)[1]
- 2014: Denis Mukwege (República Democràtica del Congo)
- 2015: Raif Badawi (Aràbia Saudita)
- 2016: Nadia Murad Basee i Lamiya Aji Bashar (Iraq)
- 2017: Leopoldo López i altres opositors venezolans
- 2018: Oleg Sentsov
- 2019: Ilham Tohti
- 2020: Oposició democràtica a Bielorússia.[2]
- 2021: Aleksei Navalni, opositor polític rus i activista anticorrupció.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «L'adolescent pakistanesa Malala Yousafzai guanya el Premi Sàkharov del Parlament Europeu». 324.cat, 10-10-2013. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ «L'oposició bielorussa, premi Sàkharov a la llibertat de consciència del Parlament Europeu». [Consulta: 11 novembre 2020].
- ↑ «Alexei Navalny awarded the European Parliament’s 2021 Sakharov Prize | News | European Parliament» (en anglès), 20-10-2021. [Consulta: 26 octubre 2021].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència |
- Discursos dels guardonats i del president del Parlament Europeu Arxivat 2006-02-23 a Wayback Machine. (anglès)