Drets de la infància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els drets de la infància (o drets del nen) són drets que posseeixen els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La idea de promoure els drets del nen va circular en alguns mitjans intel·lectuals durant el segle XIX. Un exemple d'això va ser la referència que va fer l'escrit francès de Jules Vallès en la seva obra L'enfant (1879), i més clarament la reflexió sobre els drets del nen que va realitzar Kate D. Wiggin en Children's Rights (1892).

En aquest ambient receptiu, en les dues primeres dècades del segle XX van circular diverses declaracions dels drets del nen, de vegades en forma literària o bé com resolucions d'organitzacions científiques i pedagògiques.

La primera declaració de drets del nen, de caràcter sistemàtica, fou la Declaració de Ginebra de 1924, redactada per Eglantyne Jebb fundadora de l'organització internacional Save the Children, que va ser aprovada per la Societat de Nacions el 26 de desembre de 1924.

L'Organització de les Nacions Unides van aprovar el 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans que, implícitamente, incloïa els drets del nen, no obstant això, posteriorment es va arribar al convenciment que les particulars necessitats dels nens havien d'estar especialment enunciades i protegides. Per això, l'Assemblea General de les Nacions Unides, aprova en 1959 una Declaració dels drets de la infància, que constava de 10 principis, concretant per als nens els drets contemplats en la Declaració Universal de Drets Humans. Sis anys abans s'havia decidit que el Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per als nens (UNICEF) continués les seves labors com organisme especialitzat i permanent per a la protecció de la infància (denominant-ho oficialment Fons de Nacions Unides per a la infància).

A partir de 1979, en ocasió de l'Any Internacional del Nen, es va començar a discutir una nova declaració de drets del nen, fundada en nous principis. A conseqüències d'aquest debat, en 1989 es va signar en l'ONU la Convenció sobre els drets de l'infant, vigent fins a avui.

Drets de la infància[modifica | modifica el codi]

A partir de la promulgació de la Convenció de 1989 s'ha anat adequant la legislació interna als principis contemplats en la Declaració. Encara que la legislació i el sistema jurídic de cada país sol ser diferent, gairebé la totalitat dels països han anat consagrant mesures especials per a la seva protecció, a nivell legislatiu i fins i tot drets constitucionals. Entre els Drets de la infància destaquen els següents:

  • A la vida.
  • Al descans, l'esplai, el joc i les activitats recreatives.
  • A la llibertat d'expressió i a compartir els seus punts de vista amb altres.
  • A un nom i una nacionalitat.
  • A una família.
  • A la protecció durant els conflictes armats.
  • A la llibertat de pensament, consciència i religió.
  • A la protecció contra el descuit o tracte negligent.
  • A la protecció contra el treball infantil i contra l'explotació econòmica en general.
  • A la informació adequada.
  • A participar plenament en la vida cultural i artística.
  • Al més alt nivell possible de salut.
  • A l'educació.
  • A un nivell de vida adequat al seu desenvolupament, particularment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drets de la infància