Jos Boys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJos Boys
Biografia
NaixementRegne Unit (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDisseny arquitectònic, arquitectura, arquitectura i societat, disseny i justícia social Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecta, fotògrafa, periodista, professora d'universitat, activista, educadora, dissenyadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter (X): josontheline Modifica el valor a Wikidata

Jos Boys és arquitecta, activista, educadora i escriptora britànica.[1][2] Va ser membre fundadora de Matrix Feminist Design Co-operative i coautora del seu llibre de 1984 Making Space: Women and the Man-Made Environment (Pluto Press 1984).[3] Des del 2008 és codirectora de The DisOrdinary Architecture Project[4] amb l'artista discapacitat Zoe Partington,[5] una plataforma dirigida per persones amb discapacitat que treballa amb artistes amb discapacitat per explorar noves maneres de pensar en la discapacitat en l'arquitectura i el discurs del disseny i la pràctica.[6][7][8][9]

Els seus llibres Doing Disability Differently: an Alternative Handbook on Architecture, Dis/ability and Designing for Everyday Life (Routledge 2014)[10][11][12] i Disability, Space, Architecture: A Reader (Routledge 2017)[13] han esdevindran textos clau en aquest camp, i aquest últim s'anomena "una reunió brillant de textos, tant sintètics com sorprenents [que] s'haurien d'ensenyar a tots els programes d'arquitectura i disseny, i que podria convertir-se en el nou text estàndard per als cursos d'estudis interdisciplinaris de la discapacitat en general" (Susan Schweik, professora d'estudis d'anglès i discapacitat, UC Berkeley).[14]

Ha impartit nombroses conferències internacionals, com ara el Design Museum London (2019),[15] Melbourne University School of Design (2019),[16] University of Innsbruck (2019),[17] Yale University School of Architecture (2018),[18] Victoria and Albert Museum (2018),[19] Universitat Aarhus de Copenhaguen (2017), Architectural Association London (2016),[20] University of the Arts, Londres (2016) i l'Institut Taylor, Universitat de Calgary (2016).

Jos ha estat professora visitant a les universitats metropolitanes d'Ulster i Londres,[21] és experta en entorns construïts del Consell de Disseny (BEE) i membre de la Royal Society of Arts.

Carrera[modifica]

Jos Boys treballa a la The Bartlett Faculty of Built Environment, University College de Londres i és directora del curs del màster en entorns d'aprenentatge.[1] Abans d'això, va treballar durant més de 10 anys com a consultora i investigadora independent de l'entorn d'aprenentatge; i ha escrit extensament sobre les complexes i sovint controvertides interrelacions entre pedagogies, desenvolupament acadèmic, polítiques i estratègies institucionals, planificació i gestió d'instal·lacions i disseny d'edificis.[22] També ha treballat com a educadora[1][21] en arquitectura i disciplines relacionades a moltes institucions tant al Regne Unit com internacionalment, i com a desenvolupadora acadèmica i dissenyadora d'instruccions. En això, així com en tot el seu activisme de disseny basat en la comunitat,[22] hi ha un interès particular en com millorar la nostra comprensió de les pràctiques socials, materials i espacials quotidianes, en suport dels més desfavorits de la societat. Tot el seu treball explora com podem actuar des de diferents perspectives i agendes per discutir i millorar els entorns construïts de manera col·laborativa.[23][24]

Jos Boys va obtenir la seva llicenciatura a la Bartlett School UCL (llavors anomenada School of Environmental Studies) i té un màster en Estudis Avançats d'Arquitectura (UCL 1981) i Fotografia (Universitat De Montfort 2003). Va obtenir el seu doctorat a la Facultat d'Estudis Urbans i Regionals de la Universitat de Reading amb el títol “Concrete Visions? Examining inter-relationships between life in England 1830 – 1980” el 2001.[1] Originàriament formant-se com a periodista d'arquitectura per a la revista Building Design,[22] també va emprendre projectes al Greater London Council (GLC) escrivint orientació sobre dones i planificació; i al Women's Design Service[11][25] on va ser treballadora de desenvolupament, amb les cofundadores Vron Ware, Sue Cavanagh i Wendy Davis. Al llarg de la seva vida, Jos Boys ha estat involucrada amb moltes xarxes feministes i relacionades, inclosa Cutting Edge,[26] un grup de recerca feminista transdisciplinari que explora noves tecnologies de disseny, amb seu a la Universitat de Westminster (1995 - 2001), i l'espai feminista. grup de pràctiques Taking Place (2000 -).[27][28][29][30][31][32]

Projectes seleccionats[modifica]

  • Matrix Open Feminist Architecture Archive (MOFAA) (2020 -): un recurs d'aprenentatge en línia que reuneix recursos d'arxiu de Londres dels anys vuitanta, projectat per explorar les complexes relacions entre diferents tipus de cossos, espais i arquitectura.[33]
  • Architecture Beyond Sight (ABS): el co-disseny, desenvolupament i implementació d'un curs d'estudi de la fundació d'arquitectura per a persones cegues i amb discapacitat visual (una col·laboració entre The DisOrdinary Architecture Project i The Bartlett UCL) (2018 -)[34][35][36][37][38]
  • Disabled Artists Making Dis/Ordinary Spaces (DAMD/OS): una sèrie de col·laboracions innovadores i provocadores entre artistes amb discapacitat i educadors d'entorns construïts a través de 10 cursos d'arquitectura, interiorisme i entorn construït a Anglaterra. (2017-19).[39]
  • Making Discursive Spaces: una col·laboració de prototipatge que reuneix artistes amb discapacitat i sords amb estudiants d'interiorisme a l'Escola d'Arquitectura i Disseny de la Universitat de Brighton (2008).[40]
  • A Sense of Place: desenvolupament d'àudiodescripcions d'edificis i objectes per a persones cegues i amb discapacitat visual com a part de la RIBA Architecture Week i del London Festival of Architecture (2007); en col·laboració amb la Universitat de Brighton i VocalEyes.[41]

Bibliografia[modifica]

La recerca, l'escriptura i l'ensenyament de Jos Boys es preocupen per entendre la construcció social de l'educació i les pràctiques "normals" d'arquitectura i disseny; i sobre el co-desenvolupament de formes alternatives de producció d'espais construïts que en canvi parteixin de la diferència, de les percepcions i experiències dels grups marginats, ja sigui en l'educació o en altres espais.[20][1][21] Encara hi ha una manca de comprensió teòrica sobre com funciona l'espai construït, o les seves complexes relacions amb diverses ocupacions, ja sigui per viure, treballar o aprendre.[11][3] Totes les col·leccions coeditades per a nois tenen com a objectiu obrir múltiples perspectives i veus, per compartir enfocaments i actituds; reflexionar críticament sobre diferents supòsits; i treballar conjuntament per construir millors models d'arquitectura com a disciplina que es basa en la justícia social, espacial i material.[3]

Discapacitat i Arquitectura

  • The DisOrdinary Architecture Project: A Handy Guide for Doing Disability Differently in Architecture and Urban Design a The Funambulist 19 The Space of Ableism (setembre-octubre de 2018)
  • Discapacitat, espai, arquitectura: A Reader (ed.) (Routledge 2017)
  • "Cripping Spaces? On Dis/abling Phenomenology in Architecture” a Bryan E. Norwood (Ed) Número especial: Phenomenology against architectural phenomenology LOG 42 (2017)
  • “Invisibility Work? How starting from dis/ability challenges normative social, spatial and material practices”. A Frichot, H., Gabreilsson, c., i Runting, H. (eds). Architecture and Feminisms (Routledge/AHRA 2017)
  • "Space, place and 'carefull' designing for everyday life" a Bates, C., Imrie, R. i Kulman, K. (Eds) Design as caring in an urban world (Wiley-Blackwell 2016)
  • "The dis/ordinary spaces of disability and gender" a Soldatic, K., i Johnson, K. (Eds) Disability and Rurality: Identity, Gender and Belonging (Routledge 2016)
  • Doing Disability Differently: an alternative handook of architecture, dis/ability, and designing for everyday life (Routledge 2014)

Entorns d'aprenentatge

  • “Finding the spaces in-betwwen; learning as a social and material practice” a Carvalho, L., Goodyear P. i De Laat, M. (eds) Place-Based Spaces for Networked Learning (Routledge, 2015)
  • Building Better Universities: Strategies, Spaces, Technologies (Routledge 2014)
  • Developing Research Methods for Analyzing Learing Spaces That Can Inform Institutional Missions of Learning and Engagement. Premi Perry Chapman per a la recerca en espais d'aprenentatge (Society of College and University Planners 2013). Escrit amb Clare Melhuish i Angelina Wilson.
  • Museums and Higher Education working together: Challenges and Oportunities (Ashgate 2013) Coeditat amb Anne Boddington i Catherine Speight.
  • Reshaping Learning: a critical reader. The future of learning spaces in post-compulsory education (Sense Publishers 2011). Coeditat amb Anne Boddington.
  • Towards Creative Learning Spaces: Re-thinking the Architecture of Post-Compulsory Education (Routledge 2010)
  • "Creative Differences: deconstructing the conceptural learning spaces of Higher Education and Museums" a Cook et al. (eds) Museums and Design Education: Looking to Learn, Learning to See, (Ashgate, 2009)
  • The e-Revolution and Post-Compulsory Education; Using e-business models to deliver quality education (Routledge 2008) Coeditat amb Peter Ford (2008)

Feminisme i Arquitectura

  • “Revealing Work. Interrogating artifacts to (re) view histories of feminist architectural practice.” A Architecture and Culture JournalSpecial Issue: Architecture and Feminisms (Taylor and Francis 2017) Written with Julia Dwyer.
  • “Windows on the World? (or why we might be using the wrong frames): Architecture, identity and the new technologies” a Cutting Edge (eds.) Digital Desires (I.B.Tauris Press, 2000)
  • “Positions in the landscape? Gender, material and virtual space” a Cutting Edge (eds.) Desire by Design? Body, territory and the new technologies (I.B Tauris Press, 1999)
  • “Beyond Metaphors and Maps; re-thinking architecture and gender” a Rosa Ainley (ed.) New Frontiers Space, Bodies and Gender (Routledge, 1998)
  • “(Mis)Representing Society; problems in making social meanings through architecture” a Mo Dodson and Jerry Palmer (eds.) Design and Aesthetics (Routledge 1996)
  • “Neutral Gazes and Knowable Objects” a Duncan McCorquodale et al. (eds.) Desiring Practices (Black Dog Press 1996)
  • “Women and the Designed Environment; dealing with difference” a Sophie Bowbly (ed.) Built Environment Vol16, No 4 1990 pp249 –256 (1990)
  • “From Alcatraz to the OK Corral; Postwar British Housing Design” a Attfield and Kirkham (Eds) A View from the Interior: Feminism, women and design (Women's Press 1989)
  • “Is there a feminist analysis of architecture?” a Sophie Bowbly (ed.) Built Environment Vol. 10 no1 Nov. pp25–34 (1986)
  • Making Space: Women and the Man-made Environment (Pluto Press 1984). Coautora amb Matrix Feminist Architecture Collective.

Associació professional[modifica]

  • Matrix Feminist Design Co-operative

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 UCL. «Dr Jos Boys» (en anglès). The Bartlett Real Estate Institute, 31-10-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 28 maig 2020].
  2. ↑ Wright, Tim Powell. «Jos Boys» (en anglès). Melbourne School of Design, 17-10-2019. [Consulta: 28 maig 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Boys, Jos. Making space: women and the man-made environment (en anglès). Londres: Pluto Press, 1985. ISBN 978-0861046010. OCLC 929308261. 
  4. ↑ «Fem_Arc podcast 'Starting from difference with Zoe Partington and Jos Boys». YouTube.
  5. ↑ «Zoe Partington».
  6. ↑ «Jos Boys» (en anglès americà). THE FUNAMBULIST MAGAZINE. [Consulta: 28 maig 2020].
  7. ↑ «Jos Boys, Author at The DisOrdinary Architecture Project» (en anglès britànic). The DisOrdinary Architecture Project. Arxivat de l'original el 2022-02-02. [Consulta: 28 maig 2020].
  8. ↑ «Disability and ability: towards a new understanding» (en anglès). Design Council, 11-06-2014. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 28 maig 2020].
  9. ↑ Boys, Jos. «Doing disability differently» (en anglès). ribaj.com. [Consulta: 28 maig 2020].
  10. ↑ Boys, Jos. «Doing Disability Differently» (en anglès). Architectural Review, 2014. [Consulta: 28 maig 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Boys, Jos.. Doing disability differently : an alternative handbook on architecture, dis/ability and designing for everyday life. Routledge, 2014. ISBN 978-1-317-69382-6. OCLC 881034949. 
  12. ↑ Imrie, Rob (en anglès) Disability & Society, 30, 3, 16-03-2015, pàg. 486–488. DOI: 10.1080/09687599.2014.995512. ISSN: 0968-7599.
  13. ↑ Disability, space, architecture : a reader, 2017. ISBN 978-1-138-67642-8. OCLC 956435158. 
  14. ↑ «Disability, Space, Architecture: A Reader» (en anglès). CRC Press. [Consulta: 22 juny 2020].
  15. ↑ Q42, Fabrique &. «Diversity in Design» (en anglès). Design Museum. [Consulta: 22 juny 2020].
  16. ↑ Wright, Tim Powell. «Jos Boys» (en anglès). Melbourne School of Design, 17-10-2019. [Consulta: 22 juny 2020].
  17. ↑ «Symposium Disability Studies and Participation in Higher Education».
  18. ↑ «Noncompliant Bodies Social Equity And Public Space» (en anglès). Yale Architecture. [Consulta: 22 juny 2020].
  19. ↑ «V&A · Disruptive Design: Disability Driving Architectural Innovation» (en anglès). Victoria and Albert Museum. [Consulta: 22 juny 2020].
  20. ↑ 20,0 20,1 «AA XX 100 Jos Boys - Doing Dis/ability and Architecture Differently?». YouTube.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Jos Boys - London Metropolitan University». londonmet.ac.uk. [Consulta: 22 juny 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «In conversation with ... Jos Boys» (en anglès australià). Parlour, 11-06-2020. [Consulta: 22 juny 2020].
  23. ↑ Boys, Jos. Building Better Universities, 2014-11-13. DOI 10.4324/9780203798881. ISBN 9780203798881. 
  24. ↑ Boys, Jos Architects' Journal, 22 octubre 1986.
  25. ↑ Bergland, Eeva «Còpia arxivada». Field Journal, 2, 1. Arxivat de l'original el 2021-06-18. ISSN: 1755-0068 [Consulta: 2 febrer 2022].
  26. ↑ Cutting Edge. Desire by design : body, territories and new technologies. I.B. Tauris, 1999. ISBN 1-86064-280-2. OCLC 1053016006. 
  27. ↑ «Taking Place». takingplace.org.uk. [Consulta: 22 juny 2020].
  28. ↑ Hoskyns, Teresa; Stratford, Helen Architecture and Culture, 5, 3, 02-09-2017, pàg. 407–421. DOI: 10.1080/20507828.2017.1379310. ISSN: 2050-7828.
  29. ↑ Hoskyns, Teresa. «PLACE 8: INTERSTITIAL BREAKFAST: Making Space for Questions about Architecture and Feminism». Field: volume 7, issue 1 (November 2017), pp.117-127.[Enllaç no actiu]
  30. ↑ Thomas, Katie Lloyd Feminist Review, 93, 1, 2009, pàg. 122–127. DOI: 10.1057/fr.2009.35. ISSN: 0141-7789.
  31. ↑ Cities, 24, 5, 2007, pàg. 393. DOI: 10.1016/j.cities.2007.05.003. ISSN: 0264-2751.
  32. ↑ Stratford H, Lloyd Thomas K, Hoskyns T Scroope, Cambridge Architecture Journal, N.14, 2002.
  33. ↑ UCL. «Inclusive Practices» (en anglès). The Bartlett Real Estate Institute, 09-03-2020. Arxivat de l'original el 2022-02-02. [Consulta: 22 juny 2020].
  34. ↑ Hall «Can blind people make great architects?» (en anglès). , 02-09-2019 [Consulta: 28 maig 2020].
  35. ↑ Copsey. «ARCHITECTURE BEYOND SIGHT 2018», 24-10-2018. [Consulta: 22 juny 2020].
  36. ↑ Andersen, Anna Ulrikke. «Architecture Beyond Sight» (en anglès). Vimeo. [Consulta: 22 juny 2020].
  37. ↑ «Architecture Beyond Sight» (en anglès). Disability Arts Online, 06-08-2019. [Consulta: 22 juny 2020].
  38. ↑ «Dis-ordinary architecture: A visionary course | Outside In» (en anglès americà). outsidein.org.uk. [Consulta: 22 juny 2020].
  39. ↑ «DISORDINARY ARCHITECTURE PROJECT on Vimeo». vimeo.com. [Consulta: 22 juny 2020].
  40. ↑ Boys, Jos. Making Discursive Spaces. 
  41. ↑ «Case study: VocalEyes audio-described architecture tours – VocalEyes» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-06-23. [Consulta: 22 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jos_Boys&oldid=33109569»