Paixtu
پښتو ژبه  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua, macrollengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 39.000.000 (2007 ) |
| Rànquing | 82ª (del nord) i 92ª (del sud) |
| Parlat a | Paixtunistan |
| Oficial a | l'Afganistan |
| Estat | Afganistan, Pakistan, Índia |
| Classificació lingüística | |
| llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab i escriptura àrab |
| Institució de normalització | no està regulat |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ps |
| ISO 639-2 | pus |
| ISO 639-3 | pus |
| Glottolog | pash1269 |
| Linguasphere | 58-ABD-a |
| Ethnologue | pus |
| ASCL | 4102 |
| IETF | ps |
El paixtu és la llengua autòctona del poble paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45 milions de parlants, documentada des del segle xvi.[1][2][3] Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea. El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.
L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.
Variants[modifica]
El Paixtu té tres branques que es diferencien sobretot pels fonemes fricatius.
- Paixtu meridional
- Paixtu septentrional
- Paixtu central
Escriptura[modifica]
El paixtu s'escriu amb alfabet persa, variant oriental de l'alfabet àrab.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Pashtūn nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Pashto language | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Idioma pastún - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «paixtu - Diccionari de llengües del món | TERMCAT». [Consulta: 14 octubre 2022].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
Hi ha una edició en paixtu de la Viquipèdia |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixtu |