Paixtu
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| پښتو / Paʂto | |
|---|---|
| Tipus | llengua SOV i llengua fusional |
| Parlants | |
| ~40-50 milions principalment a Àsia | |
| Parlants nadius | 50.000.000 (2009) |
| Rànquing | 82ª (del nord) i 92ª (del sud) |
| Parlat a | Afganistan, Pakistan, Índia |
| Oficial a | l'Afganistan |
| Classificació lingüística | |
|
llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab |
| Dialectes |
Waneci  |
| Institució de normalització | no està regulat |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ps |
| ISO 639-2 | pus |
| ISO 639-3 | pus |
| SIL | pst |
| Glottolog | pash1269 |
| IETF | ps |
 | |
El paixtu és la llengua autòctona del poble paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45 milions de parlants, documentada des del segle XVI. Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea. El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.
L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.
Variants[modifica]
El Paixtu té tres branques que es diferencien sobretot pels fonemes fricatius.
- Paixtu meridional
- Paixtu septentrional
- Paixtu central
Escriptura[modifica]
El paixtu s'escriu amb alfabet persa, variant oriental de l'alfabet àrab.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixtu |
