Paixtu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPaixtu
پښتو ژبه Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius39.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing82ª (del nord) i 92ª (del sud)
Parlat aPaixtunistan Modifica el valor a Wikidata
Oficial al'Afganistan
EstatAfganistan, Pakistan, Índia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet àrab i escriptura àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióno està regulat
Codis
ISO 639-1ps Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2pus Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3pus Modifica el valor a Wikidata
Glottologpash1269 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere58-ABD-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepus Modifica el valor a Wikidata
ASCL4102 Modifica el valor a Wikidata
IETFps Modifica el valor a Wikidata

El paixtu és la llengua autòctona del poble paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45 milions de parlants, documentada des del segle xvi.[1][2][3] Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea. El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.

L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.

Distribució geogràfica[modifica]

Com que és un idioma nacional a l'Afganistan,[4] el paixtu es parla comunament a l'est, sud i sud-oest, però també en algunes parts del nord i de l'oest del país. No hi ha un nombre exacte de parlants d'aquest idioma, però diferents estudis revelen que el paixtu és la llengua materna del 35-60% de la població del país.[5][6][7][8]

Al Pakistan, el paixtu és una llengua provincial, parlada pel 15.42 %[9] dels 170 milions de pakistanesos com a llengua materna. S'usa com a primer idioma a la regió de majoria paixtu de Khyber Pakhtunkhwa i al nord de Balutxistan. També es parla en algunes parts dels districtes de Mianwali i Attock, que pertanyen a la província de Punjab, igual que en altres parts del país habitades per paixtus. Es poden trobar comunitats de parlants moderns a Karachi i Hyderabad.[10][11]

Altres comunitats de parlants paixtus poden trobar-se a Iran, principalment a Khorasan a l'est de Qaen,[12] prop de la frontera afganesa, i també a Tadjikistan.[13] També hi ha comunitats de descendents de paixtus al sud-oest de Jammu i Caixmir.[14][15][16][17][18]

A més, existeixen considerables comunitats a l'Orient Mitjà, especialment als Emirats Àrabs Units,[19] i Aràbia Saudita, així com al Regne Unit,[20] Estats Units, Tailàndia, Canadà, Alemanya, els Països Baixos, Suècia, Qatar, Austràlia, Japó, Rússia, Nova Zelanda, entre d'altres.

Variants[modifica]

El Paixtu té tres branques que es diferencien sobretot pels fonemes fricatius.

  • Paixtu meridional
  • Paixtu septentrional
  • Paixtu central

Escriptura[modifica]

El paixtu s'escriu amb alfabet persa, variant oriental de l'alfabet àrab.[21]

Gramàtica[modifica]

El paixtu és una llengua subjecte-objecte-verb (SOV) amb ergativitat escindida. En paixtu, això significa que el verb concorda amb el subjecte en oracions transitives i intransitives en clàusules no passades i no completades, però quan s'informa d'una acció completada en qualsevol dels temps passats, el verb concorda amb el subjecte si és intransitiu, però amb l'objecte si és transitiu. Els verbs s'inflexionen per als temps present, passat simple, passat progressiu, present perfecte i pretèrit perfecte. També hi ha una flexió per al subjuntiu.

Els substantius i adjectius es declinen en dos gèneres (masculí i femení), dos nombres (singular i plural) i quatre casos (directe, oblic, ablatiu i vocatiu). El posseïdor precedeix el posseït en la construcció genitiva, i els adjectius van abans que els substantius a què modifiquen.

A diferència de la majoria de les altres llengües indoirànies, el paixtu utilitza els tres tipus d'adposicions: preposicions, postposicions i circumposicions.

Referències[modifica]

  1. «Pashtūn nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].
  2. «Pashto language | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2022].
  3. «Idioma pastún - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2022].
  4. «Pashto language». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 7 desembre 2010].
  5. «Languages: Afghanistan». Central Intelligence Agency. The World Factbook. Arxivat de l'original el 15 d'octubre de 2013. [Consulta: 18 setembre 2010].
  6. Brown, Keith; Sarah Ogilvie. Concise encyclopedia of languages of the world. Elsevie, 2009, p. 845. ISBN 0-08-087774-5 [Consulta: 7 abril 2012]. «Pashto, which is mainly spoken south of the mountain range of the Hindu Kush, is reportedly the mother tongue of 60% of the Afghan population.» 
  7. «Pashto». UCLA International Institute: Center for World Languages. University of California, Los Angeles. Arxivat de l'original el 3 de gener de 2009. [Consulta: 10 desembre 2010].
  8. «AFGHANISTAN v. Languages». Ch. M. Kieffer. Encyclopædia Iranica. [Consulta: 10 octubre 2010].
  9. Government of Pakistan: Population by Mother Tongue
  10. Sharmeen Obaid-Chinoy. «Karachi's Invisible Enemy». PBS, 17-07-2009. [Consulta: 24 agost 2010].
  11. «In a city of ethnic friction, more tinder». The National, 24-08-2009. Arxivat de l'original el 25 d'agost de 2011. [Consulta: 24 agost 2010].
  12. «Languages of Iran». SIL International. Ethnologue: Languages of the World. Arxivat de l'original el 15 de novembre de 2010. [Consulta: 27 setembre 2010].
  13. «Pashto, Southern». SIL International. Ethnologue: Languages of the World, 14th edition, 2000. Arxivat de l'original el 26 de juny de 2008. [Consulta: 18 setembre 2010].
  14. «Columnists | The Pakhtun in Karachi». Time, 28-08-2010. [Consulta: 8 setembre 2011].
  15. [1], thefridaytimes
  16. Link Walter R Lawrence, Imperial Gazetteer of India. Provincial Series, pg 36–37 (en inglés)
  17. «Study of the Pathan Communities in four States of India». Khyber.org. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2009. [Consulta: 7 juny 2009].
  18. «Phonemic Inventory of Pashto». CRULP. Arxivat de l'original el 23 de juliol de 2007. [Consulta: 7 juny 2007].
  19. «Languages of United Arab Emirates». SIL International. Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 27 setembre 2010].
  20. «Languages of United Kingdom». SIL International. Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 27 setembre 2010].
  21. «paixtu - Diccionari de llengües del món | TERMCAT». [Consulta: 14 octubre 2022].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Hi ha una edició en paixtu de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixtu