Paixtu
| Parlants | |
|---|---|
| ~40-50 milions principalment a Àsia | |
| Nadius | 38.338.000 |
| Rànquing | 82ª (del nord) i 92ª (del sud) |
| Parlat a | Afganistan, Pakistan, Índia |
| Oficial a | l'Afganistan |
| Regulat per | no està regulat |
| Família lingüística | |
|
Indoeuropea |
|
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab |
| Dialectes | Waneci |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ps |
| ISO 639-2 | pus |
| ISO 639-3 | pus |
| SIL | pst |
| Glottolog | pash1269 |
| IETF | ps |
 |
|
El paixtu és la llengua autòctona del poble paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45 milions de parlants, documentada des del segle XVI. Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea. El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.
L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.
Variants[modifica | modifica el codi]
El Paixtu té tres branques que es diferencien sobretot pels fonemes fricatius.
- Paixtu meridional
- Paixtu septentrional
- Paixtu central
Escriptura[modifica | modifica el codi]
El paixtu s'escriu amb alfabet persa, variant oriental de l'alfabet àrab.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixtu |
|
  |
Això és un esborrany sobre llengües indoeuropees. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
