Àcid palmític

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÀcid palmític
Substància compost químic
Massa molecular 256,24 uma
Estructura química
Fórmula química C₁₆H₃₂O₂
Palmitinsäure Skelett.svg
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,8414 g/cm3
Índex de refracció 1,4219
Punt de fusió 62,9 °C
Perills
Punt d'inflamabilitat 192 °C
Codi NFPA de salut 1
Codi NFPA de foc 1
Codi NFPA de reactivitat 0
Identificadors
CAS 57-10-3
InChIKey IPCSVZSSVZVIGE-UHFFFAOYSA-N
PubChem 985
AEPQ 200-312-9
ChEBI 15756 i 44952
KEGG D05341 i C00249
ChemSpider 960
ChEMBL CHEMBL82293
UNII 2V16EO95H1
ZVG 33990
DrugBank 03796
Infocard ECHA 100.000.284
HMDB HMDB00220
DSSTOX DTXSID2021602
RxNorm CUI 1426390
NDF-RT N0000022849
UMLS CUI C0982072
IUPHAR 1055
Beilstein 607489
MeSH D019308
Modifica dades a Wikidata

L'àcid palmític o àcid hexadecanoic, de fórmula química CH3(CH2)14COOH segons la nomenclatura de la IUPAC, és uns dels àcids grassos saturats més comuns en animals i plantes. Com el seu nom indica, és el major components de l'oli de palma La paraula palmític prové del francès “palmitique”, medul·la de la palmera. L'àcid palmític va ser descobert per Edmond Frémy el 1840, en l'oli de palmera saponificat.[1] La mantega, el formatge, la llet i la carn també contenen aquest àcid gras.[2]

El palmitat és el terme emprat per designar les sals o esters de l'àcid palmític. La forma observada de l'àcid palmític a pH fisiològic és l'anió de palmitat.

Estrucutra de l'àcid Palmític

Bioquímica[modifica | modifica el codi]

L'àcid palmític és el primer àcid gras produït durant la lipogènesi (síntesi dels àcids grassos) i del qual es poden produir altres àcids grassos de cadena més llarga. El palmitat inhibeix l'acetil-coA carboxilasa (ACC), la qual és responsable de convertir l'acetil-coA a malonil-coA que és s'afegeix a la cadena acil creixent, prevenir així la generació de més palmitat.[3]

Usos[modifica | modifica el codi]

Els derivats de l'àcid palmític s'utilitzaven combinats amb nafta durant la segona guerra mundial per obtenir napalm.[cal citació]

L'Organització Mundial de la Salut assegura que hi ha proves que ingerir àcid palmític incrementa el risc de desenvolupar malalties cardiovascular.[4] Tanmateix, un altre estudi va demostrar que l'àcid palmític no té efectes hipercolesterolèmics si la ingesta d'àcid linoleic és superior al 4,5% de l'energia. D'altra banda, es va demostrar, que si una dieta conté àcids grassos trans, els efectes en la salut són negatius, causant un augment del colesterol LDL i disminuint el colesterol HDL.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid palmític Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. E. Frémy, Memoire sur les produits de la saponification de l'huile de palme, Journal de Pharmacie et de Chimie XII (1842), p. 757.
  2. The Importance of Saturated Fats for Biological Functions by Mary Enig, PhD. Wise Traditions in Food, Farming and the Healing Arts (the quarterly magazine of the Weston A. Price Foundation). Spring 2004.
  3. Fatty acid biosynthesis - Reference pathway
  4. DIET, NUTRITION AND THE PREVENTION OF CHRONIC DISEASES, WHO Technical Report Series 916, Report of a Joint WHO/FAO Expert Consultation, World Health Organization, Geneva, 2003, p. 88 (Table)
  5. French MA, Sundram K, Clandinin MT «Cholesterolaemic effect of palmitic acid in relation to other dietary fatty acids». Asia Pacific journal of clinical nutrition, 11 Suppl 7, 2002, pàg. S401–7. DOI: 10.1046/j.1440-6047.11.s.7.3.x. PMID: 12492626.