Biancaea sappan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuArbre de sapan
Caesalpinia sappan
Biancaea sappan
Caesalpinia sappan1.jpg
Fulles i fruits
Dades
Font de Sappan Lignum Tradueix
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuCaesalpinieae
GènereCaesalpinia
EspècieBiancaea sappan
(L. 1753) Tod. 1875
Tipus taxonòmic B. sappan
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Caesalpinia sappan, L. 1753
Modifica les dades a Wikidata

Biancaea sappan (Caesalpinia sappan)[2] o arbre de sapan és una espècie pertanyent a la família de les lleguminoses (Fabaceae). És nativa del sud-est d'Àsia i l'arxipèlag malai. Pertany al mateix gènere que Caesalpinia echinata, i originalment a Europa era anomenada "fusta brezel".[3]

Hàbitat i distribució[modifica]

Originària de Birmània, Xina i Vietnam. No requereix cures especials, necessita aigua i suporta bé la sequedat.

Propietats[modifica]

Aquesta planta té molts usos. Posseeix propietats com a bactericida,[4] i per la seva lluita contra les propietats coagulants. També produeix un tipus de tint vermellós anomenat brasilina, usat per tenyir les teles, així com la fabricació de pintures i tints de color vermell.

L'arbre de sapan va ser objecte d'un comerç important durant el segle XVII, quan es va exportar des de nacions del sud-est asiàtic (especialment Siam) a bord de bucs del segell vermell fins al Japó.

Principis actius: De la fusta s'extreu un oli essencial, àcid gàl·lic i algunes saponines.[5][6]

Indicacions: és astringent i emmenagog. La fusta té propietats com a bactericida i hemostàtic. En els seus llocs d'origen es mengen les llavors crues i s'han usat en casos de diarrees, contra els vòmits de sang i les hemorràgies uterines.

Altres usos: jardineria (parcs, arbredes, barreres). La fusta s'ha usat com a colorant vermell, és tan dura com el banús.

Escorça del sapan

Taxonomia[modifica]

Biancaea sappan va ser descrit per Carl von Linné i per Tod. el 1875. Com a Caesalpinia sappan va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 381. 1753.[7]

Etimologia

Caesalpinia: nom genèric que va ser atorgat en honor del botànic italià Andrea Cesalpino (1519-1603).[8]

sappan: epítet

Sinònims
  • Caesalpinia sappan (L.)[9]

Referències[modifica]

  1. World Conservation Monitoring Centre «Caesalpinia sappan». The IUCN Red List of Threatened Species. IUCN, vol. 1998, 1998, pàg. e.T34641A9880683. DOI: 10.2305/IUCN.UK.1998.RLTS.T34641A9880683.en.
  2. Iucnredlist
  3. Caesalpinia sappan a ILDIS
  4. «Antimicrobial Activity of 5-Hydroxy-1,4-Naphthoquinone Isolated from Caesalpinia sappan toward Intestinal Bacteria». Food Chemistry, vol. 100, 3, 2007, pàg. 1254–1258. DOI: 10.1016/j.foodchem.2005.12.009.
  5. Namikoshi, Michio; Nakata, Hiroyuki; Yamada, Hiroyuki; Nagai, Minako «Homoisoflavonoids and related compounds. II. Isolation and absolute configurations of 3,4-dihydroxylated homoisoflavans and brazilins from Caesalpinia sappan L». Chemical & Pharmaceutical Bulletin, vol. 35, 7, 1987, pàg. 2761. DOI: 10.1248/cpb.35.2761.
  6. «Caesalpinia sappan». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2010. [Consulta: 14 novembre 2009].
  7. «Caesalpinia sappan». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 maig 2013].
  8. "Botanicalnames" a Calflora.net
  9. Caesalpinia sappan en PlantList

Bibliografia[modifica]

  1. Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
  2. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
  3. Flora of Xina Editorial Committee. 2010. Flora of Xina (Fabaceae). 10: 1–642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biancaea sappan Modifica l'enllaç a Wikidata