Fajol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fajol
Illustration Fagopyrum esculentum0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Polygonaceae
Gènere: Fagopyrum
Espècie: F. esculentum
Nom binomial
Fagopyrum esculentum
Moench

El fajol, gra de fajol, blat negre, cairat, blat sarraí o blat cairut (Fagopyrum esculentum), és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia ni té gluten), però se'n fa el mateix ús; és el que hom anomena un pseudocereal. El seu gra conté en petites quantitats un glucòsid anomenat fagomina que retarda la sensació de gana.

La planta té de 30 a 80 cm d'alçada, amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. Els fruits són uns aquenis de color bru negrenc. És planta d'estiu (tot i que no ha de ser gaire càlid) i de regadiu o de secans humits. És una planta molt melífera, la mel que fa té gust fort.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Camp de fajol florit

Tradicionalment es feien servir de pinso per a animals i també en algunes regions per a fer pa. A partir dels anys vuitanta del segle XX el conreu per a consum humà ha ressorgit per l'increment de la nutrició equilibrada i natural. Conté les proteïnes de més valor biològic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre alguns vegetarians i, com que no té gens de gluten, també es fa servir en aliments per a celíacs. Tradicionalment, a més de pinso, s'ha usat per a fer pa i en preparacions humils destinades a humans, com ara les farinetes (a la Garrotxa, a la Vall d'Aran, etc.) o les tortús (a Occitània). Actualment, a més a més d'aquestes receptes antigues, es destina a farines per a fer galetes, crespells i pans especials. A França la farina de fajol també es fa servir per a fer crepes (crêpe) amb acompanyaments salats que n'anomenen galetes. També és un plat típic de la Bretanya. En altres països, com ara Ucraïna, Bielorússia, Polònia, Rússia i els països bàltics, aquest gra sempre ha tingut una gran popularitat i és apreciat per al consum humà, bé sigui cuinat com a gra sencer (torrat i després bullit) bé sigui per a fer pa.

Conreu[modifica | modifica el codi]

El conreu és senzill, se sembra en crestalls un cop ha passat el perill de glaçades, d'abril a maig. No tolera l'entollament de l'aigua al terreny. Té un cicle d'uns 70 o 80 dies, moment en què es pot collir amb una recol·lectora de cereals. Els rendiments màxims arriben a 2.500 kg/Ha. Els principals productors mundials són Xina, Rússia i Ucraïna. A Catalunya només es conrea a la Garrotxa, on el clima d'estiu plujós permet que creixi bé. En aquesta comarca és un conreu típic i tradicional, i s'hi conreen les varietats anomenades pota de gall i arracada.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]