Herba del pastell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuHerba del pastell
Isatis tinctoria Modifica el valor a Wikidata
Isatis tinctoria02.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dewoad (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitsilícula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
TribuIsatideae
GènereIsatis
EspècieIsatis tinctoria Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Isatis indigotica Modifica el valor a Wikidata

El glast, també anomenat pastell o herba del pastell i herba de Sant Felip (Isatis tinctoria). És una espècie de planta herbàcia biennal, de la família Brassicaceae, que creix en estat salvatge al sud-oest d'Europa així com a l'Àsia central i occidental;[1] a Europa en consta la presència des de temps neolítics.

En temps antics era l'única substància que donava el color blau.

L'ús d'altres colorants naturals i artificials va fer que progressivament es deixés de conrear.

Història del seu cultiu[modifica]

Isatis tinctoria

Fins a finals del s. XVI, quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», el glast era l'única font de tintura blava a Europa.

Les primeres troballes arqueològiques de llavors daten del Neolític i es van trobar en la cova francesa de Audoste, Boques del Roine. En assentaments de l'Edat de Ferro en Heuneburg, Alemanya, han quedat impressions de llavors en terrisseria. Els enterraments de Hallstatt, Hochdorf i Hohmichele contenen tèxtils tenyits amb glast.

Juli César diu en de Bello Gallico que els Britanni usen vitrum per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb glast», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.[2] Els pictes haurien pres el seu nom del llatí picti, que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística The Woad Ode (L'Oda al glast). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que el glast fos el material que els pictes van usar per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb glast proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge. És altament astringent, i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional de glast el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba del pastell
  1. Spataro, Giorgia; Paola Taviani, Valeria Negri «Genetic Variation and Population Structure in a Eurasian Collection of Isatis tinctoria L.». Genetic Resources and Crop Evolution, 54, 3, 01-05-2007, pàg. 573–584. DOI: 10.1007/s10722-006-0014-4. ISSN: 0925-9864 [Consulta: 18 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 Ní Dhoireann, Kym (2004) "The Problem of the Woad Arxivat 2015-12-19 a Wayback Machine.". 2 de junio 2007