Àcid nonanoic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àcid pelargònic)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÀcid nonanoic
Pelargonsäure-3D-bälle.png
Substància compost químic, Herbicida i Q1758958
Massa molecular 158,131 uma
Estructura química
Fórmula química C₉H₁₈O₂
Pelargonsäure Skelett.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,9052 g/cm3 (20 °C)
Índex de refracció 1,4343
Solubilitat 0,001897 mol per litre de dissolució (aigua, 25 °C)
Punt de fusió 12 °C, 285 K i 54 °F
Punt d'ebullició 255 °C, 491 °F i 528 K
Pressió de vapor 4 Pa
Perills
NFPA 704.svg
1
3
0
 
Identificadors
CAS 112-05-0
InChIKey FBUKVWPVBMHYJY-UHFFFAOYSA-N
PubChem 8158
AEPQ 203-931-2
ChEBI 29019
KEGG C01601
ChemSpider 7866
ChEMBL CHEMBL108436
UNII 97SEH7577T
ZVG 38470
Infocard ECHA 100.003.574
HMDB HMDB00847
DSSTOX DTXSID3021641
Beilstein 1752351
MeSH C008776
Modifica dades a Wikidata

L'àcid nonanoic (anomenat també de forma no sistemàtica àcid pelargònic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb nou àtoms de carboni i fórmula molecular . A bioquímica se'l considera un àcid gras i se simbolitza per C9:0.

A temperatura ambient l'àcid nonanoic és un líquid incolor, té olor i gust a coco, solidifica a 12,5 °C i bull a 255,6 °C. La seva densitat és de 0,907 g/cm3 entre 4 °C i 20 °C i el seu índex de refracció val 1,4322 a 20 °C. És pràcticament insoluble en aigua i soluble en etanol, cloroform i dietilèter.[1] Cristal·litza en el sistema monoclínic, grup espacial P 21/c, la seva cel·la elemental té els valors: a = 21,1130 Å, b = 4,9188 Å, c = 10,1177 Å, α = 90°, β = 93,778° i γ = 90°.[2]

Gerani

L'àcid nonanoic és pot aïllar de l'oli de gerani, el qual gènere és Pelargonium, d'on prové el seu nom no sistemàtic àcid pelargònic. L'oli de gerani fou obtingut per primer cop el 1827 pel químic francès Constant A. Récluz (1797–1873) a partir del Pelargonium roseum, i el 1846 F. Pless[3][4] n'aïllà l'àcid nonanoic.[3][5] El mateix any el químic austríac Josef Redtenbacher (1810-1870) l'obtingué per oxidació de l'acid oleic, els químic francesos Auguste A.T. Cahours (1813-1891) i Charles F. Gerhardt (1816-1856) per oxidació de l'oli de ruda.[3]

Èsters sintètics seus es fan servir com saboritzants. També es fa servir per plastificar i en laques. La seva sal d'amoni es fa servir com herbicida.

Referències[modifica]

  1. «LipidBank - Fatty acid(DFA0009)». [Consulta: 8 març 2018].
  2. Bond, Andrew D. «On the crystal structures and melting point alternation of the n-alkyl carboxylic acids» (en en). New J. Chem., 28, 1, 12-01-2004, pàg. 104–114. DOI: 10.1039/b307208h. ISSN: 1369-9261.
  3. 3,0 3,1 3,2 Gmelin, Leopold. Hand-book of Chemistry (en en). Cavendish Society, 1859. 
  4. «Department of Organic Chemistry» (en en). [Consulta: 8 març 2018].
  5. Pless, F. Ann. der Chem. u Pharm., LIX, 1846, pàg. 54.

Enllaços externs[modifica]