Àcid nonanoic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àcid pelargònic)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicÀcid nonanoic
Pelargonsäure-3D-bälle.png
Modifica el valor a Wikidata
Substància químicacompost químic, Herbicida, àcid alcanecarboxílic i straight chain fatty acids (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular158,131 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₉H₁₈O₂ Modifica el valor a Wikidata
Pelargonsäure Skelett.svg
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat0,9052 g/cm³ (a 20 °C, líquid)
905,2 g/L (a 20 °C, líquid)
905,2 kg/m³ (a 20 °C, líquid) Modifica el valor a Wikidata
Índex de refracció1,4343 (a 19 °C) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,001897 mol/L (aigua, 25 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió12 °C
285 K
12 °C
10 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició255 °C
255 °C
528 K Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor4,0E-5 atm Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
1
3
0
 
Modifica el valor a Wikidata

L'àcid nonanoic (anomenat també de forma no sistemàtica àcid pelargònic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb nou àtoms de carboni i fórmula molecular . En bioquímica se'l considera un àcid gras i se simbolitza per C9:0.

A temperatura ambient l'àcid nonanoic és un líquid incolor, té olor i gust de coco, solidifica a 12,5 °C i bull a 255,6 °C. La seva densitat és de 0,907 g/cm3 entre 4 °C i 20 °C i el seu índex de refracció val 1,4322 a 20 °C. És pràcticament insoluble en aigua i soluble en etanol, cloroform i dietilèter.[1] Cristal·litza en el sistema monoclínic, grup espacial P 21/c, la seva cel·la elemental té els valors: a = 21,1130 Å, b = 4,9188 Å, c = 10,1177 Å, α = 90°, β = 93,778° i γ = 90°.[2]

Gerani

L'àcid nonanoic es pot aïllar de l'oli de gerani, el qual gènere és Pelargonium, d'on prové el seu nom no sistemàtic àcid pelargònic. L'oli de gerani fou obtingut per primer cop el 1827 pel químic francès Constant A. Récluz (1797–1873) a partir del Pelargonium roseum, i el 1846 F. Pless[3][4] n'aïllà l'àcid nonanoic.[3][5] El mateix any el químic austríac Josef Redtenbacher (1810-1870) l'obtingué per oxidació de l'acid oleic, els químic francesos Auguste A.T. Cahours (1813-1891) i Charles F. Gerhardt (1816-1856) per oxidació de l'oli de ruda.[3]

Èsters sintètics seus es fan servir com saboritzants. També es fa servir per plastificar i en laques. La seva sal d'amoni es fa servir com herbicida.

Referències[modifica]

  1. «LipidBank - Fatty acid(DFA0009)». [Consulta: 8 març 2018].
  2. Bond, Andrew D. «On the crystal structures and melting point alternation of the n-alkyl carboxylic acids» (en anglès). New J. Chem., 28, 1, 12-01-2004, pàg. 104–114. DOI: 10.1039/b307208h. ISSN: 1369-9261.
  3. 3,0 3,1 3,2 Gmelin, Leopold. Hand-book of Chemistry (en anglès). Cavendish Society, 1859. 
  4. «Department of Organic Chemistry» (en en). [Consulta: 8 març 2018].
  5. Pless, F. Ann. der Chem. u Pharm., LIX, 1846, pàg. 54.

Enllaços externs[modifica]