Àcid làuric

(S'ha redirigit des de: Àcid Làuric)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÀcid làuric
Substància compost químic
Massa molecular 200,178 uma
Estructura química
Fórmula química C₁₂H₂₄O₂
Laurinsäure Skelett.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Punt de fusió 44 °C
Perills
Identificadors
CAS 143-07-7
InChIKey POULHZVOKOAJMA-UHFFFAOYSA-N
PubChem 3893
AEPQ 205-582-1
ChEBI 30805 i 41882
KEGG C02679
ChemSpider 3756
ChEMBL CHEMBL108766
UNII 1160N9NU9U
ZVG 27100
DrugBank 03017
Infocard ECHA 100.005.075
HMDB HMDB00638
DSSTOX DTXSID5021590
RxNorm CUI 1363435
IUPHAR 5534
Beilstein 1099477
Gmelin 103520
Modifica dades a Wikidata

L'àcid dodecanoic (també conegut pel nom no sistemàtic àcid làuric) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb dotze àtoms de carbonis, de fórmula molecular . A bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza per C12:0.

A temperatura ambient és un sòlid pulverulent blanc amb olor de sabó.

Presentació[modifica]

Coco

L'àcid làuric és un component dels triacilglicerols, que són cap a la meitat del contingut d'àcids grassos presents en l'oli de coco i de l'oli de llavor de palma (no s'ha de confondre amb l'oli de palma),[1][2] En altres llocs és relativament poc comú. També es troba en la llet humana (6,2% del total del greix), la llet de vaca (2,9%), i la llet de cabra (3,1%).[1]

Propietats[modifica]

Com altres àcids grassos l'àcid làuric és barat i té una vida comercial llarga a més de no ser tòxic i segur en el maneig. Es fa servir principalment en la producció de sabons i cosmètics. Per a fer-ho es neutralitza amb hidròxid de sodi per donar laurat de sodi, el qual ja és un sabó. Més sovint s'obté el laurat de sodi per saponificació de diversos olis, com l'oli de coco.[2]

Presència de l'àcid làuric en diversos aliments[modifica]

Altres usos[modifica]

Al laboratori l'àcid làuric sovint es fa servir per investigar la massa molar d'una substància desconeguda via la depressió del punt de congelació La constant crioscòpica de l'àcid làuric és 3,9 K·kg/mol. Fent fondre l'àcid làuric amb la substància desconeguda i registrant la temperatura on la mescla es solidifica, es pot determinar la massa molar de la substància investigada.[3]

Potencial medicinal[modifica]

L'àcid làuric té propietats antimicrobianes.[4][5][6][7]

L'àcid làuric és l'àcid gras que més incrementa el colesterol total, però la major part de l'increment és en el "colesterol bo" (HDL) i per tant l'efecte d'aquest àcid és més favorable que qualsevl altre àcid gras.[8] una relació més baixa colesterol total /colesterol HDL suggereix una disminucuó del risc d'ateroesclerosi.[9]


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Beare-Rogers, J.; Dieffenbacher, A.; Holm, J.V. «Lexicon of lipid nutrition (IUPAC Technical Report)». Pure and Applied Chemistry, 73, 4, 2001, pàg. 685–744. DOI: 10.1351/pac200173040685.
  2. 2,0 2,1 David J. Anneken, Sabine Both, Ralf Christoph, Georg Fieg, Udo Steinberner, Alfred Westfechtel "Fatty Acids" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a10_245.pub2
  3. «Using Freezing Point Depression to find Molecular Weight». University of California, Irvine, 12-04-2010.
  4. Hoffman KL, Han IY, Dawson PL «Antimicrobial effects of corn zein films impregnated with nisin, lauric acid, and EDTA». J. Food Prot., 64, 6, 2001, pàg. 885–9. PMID: 11403145.
  5. Ouattar B, Simard RE, Piett G, Bégin A, Holley RA «Inhibition of surface spoilage bacteria in processed meats by application of antimicrobial films prepared with chitosan». Int. J. Food Microbiol., 62, 1–2, 2000, pàg. 139–48. DOI: 10.1016/S0168-1605(00)00407-4. PMID: 11139014.
  6. PL Dawson, GD Carl, JC Acton, and IY Han «Effect of lauric acid and nisin-impregnated soy-based films on the growth of Listeria monocytogenes on turkey bologna» (Free full text). Poultry Science, 81, 5, 01-05-2002, pàg. 721–726. PMID: 12033424.
  7. Alexey Ruzin and Richard P. Novick «Equivalence of Lauric Acid and Glycerol Monolaurate as Inhibitors of Signal Transduction in Staphylococcus aureus» (Free full text). J Bacteriol, 182, 9, maig 2000, pàg. 2668–2671. DOI: 10.1128/JB.182.9.2668-2671.2000. PMC: 111339. PMID: 10762277.
  8. Mensink RP, Zock PL, Kester ADM, Katan MB «Effects of dietary fatty acids and carbohydrates on the ratio of serum total to HDL cholesterol and on serum lipids and apolipoproteins: a meta-analysis of 60 controlled trials». American Journal of Clinical Nutrition, 77, 5, maig 2003, pàg. 1146–1155. ISSN: 0002-9165. PMID: 12716665.
  9. Thijssen, M.A. and R.P. Mensink. (2005). Fatty Acids and Atherosclerotic Risk. In Arnold von Eckardstein (Ed.) Atherosclerosis: Diet and Drugs. Springer. pp. 171–172. ISBN 9783540225690.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid làuric Modifica l'enllaç a Wikidata