Oba
Irvingia gabonensis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | mango africà salvatge i dika nut |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 33055 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Irvingiaceae |
| Gènere | Irvingia |
| Espècie | Irvingia gabonensis (Aubry-LeComte ex O'Rorke) Baill |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mangifera gabonensis |
L'oba (Irvingia gabonensis), que adicionalment pot rebre el nom d'opopa,[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Irvingia dins la família de les irvingiàcies (Irvingiaceae). És un arbre tropical, natiu d'Àfrica Central i del la zona al voltant del golf de Guinea entre Benin i Angola.[2]
Descripció[modifica]
És un arbre perennifoli que pot atènyer els 40 m d'altura i el seu tronc pot assolir un diàmetre de 120 cm. Les fulles són simples, senceres i distribuïdes de manera alternada. Les flors són hermafrodites i s'agrupen en inflorescències axil·lars en panícula, l'androceu està format per 10 estams, l'ovari és súper i bilocular, el fruit és una drupa amb un pinyol dur que embolcalla una única llavor.[3][4][5]
Hàbitat[modifica]
L'hàbitat d'aquesta espècie és la selva tropical situada per sota de 1000 metres i amb una pluviometria per sobre de 1500 mm anuals, preferint els sòls àcids i ben drenats.[6]
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie va ser descrita de manera vàlida per primer cop l'any 1884 a l'obra Traité de botanique médicale phanérogamique del botànic francès Henri Ernest Baillon (1827-1895).[7][4] Abans havia estat publicada com a part del gènere Mangifera.
Sinònims[modifica]
Els següents noms científics són sinònims d'Irvingia gabonensis:[2]
- Sinònims homotípics
- Mangifera gabonensis Aubry-Lecomte ex O'Rorke
- Sinònims heterotípics
- Irvingia barteri Hook.f.
- Irvingia barteri var. tenuifolia(Hook.f.) Oliv.
- Irvingia caerulea Tiegh.
- Irvingia duparquetii Tiegh.
- Irvingia erecta Tiegh.
- Irvingia fusca Tiegh.
- Irvingia griffonii Tiegh.
- Irvingia hookeriana Tiegh.
- Irvingia laeta Tiegh.
- Irvingia pauciflora Tiegh.
- Irvingia platycarpa Tiegh.
- Irvingia tenuifolia Hook.f.
- Irvingia velutina Tiegh.
Usos[modifica]
L'oba és un recurs important per a l'alimentació humana, es consumeixen els fruits i les llavors, es pot destacar que amb les llavors es fa una pasta de llarga conservació.[8] També s'utilitza a la medicina popular.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «oba». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Irvingia gabonensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ Iwu, 2014, p. 239-240.
- ↑ 4,0 4,1 Baillon, 1884, p. 881.
- ↑ «dika» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Iwu, 2014, p. 240.
- ↑ «Irvingia gabonensis (Aubry-Lecomte ex O'Rorke) Baill.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ Gallois et alii, 2020, p. 178, 184-186.
Bibliografia[modifica]
- Baillon, Henri Ernest. Traité de botanique médicale phanérogamique (en francès). vol. 2. París: Hachette, 1884.
- Iwu, Maurice M. Handbook of African Medicinal Plants (en anglès). Segona edició. CRC Press, 2014. ISBN 978-1-4665-7198-3.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oba |