Pericó (planta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pericó
Herba de Sant Joan
Hypericum perforatum i01.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Clusiaceae
Gènere: Hypericum
Espècie: H. perforatum
Nom binomial
Hypericum perforatum
L.
Sinònims

Hipericum vulgare L. (basiònim)

El pericó[1] o herba de Sant Joan[2] (Hypericum perforatum) és una planta herbàcia de la familia de les clusiàcies, abans anomenada Hipericàcies.Aquesta planta està present a bona part d'Europa, Àfrica,l'Àsia occidental i zones temperades de la resta del món, deserts i regions antàrtiques.S'importa de l'antiga URSS, Bulgaria, Hungria i Romania. Es troba distribuïda àmpliament als Països Catalans. També és coneguda com a herba de Sant Joan, foradada, corassonillo o diablot.[3] [4]


Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme Hypericum ve del grec "hyperikon", que significa per sobre d'una aparició. Es diu perforatum perquè les glàndules d'oli situades a les fulles i als sèpals donen a la planta un aspecte perforat. Anteriorment es creia que el nom feia referència a la propietat que se li atribuïa de fer fugir als esperits dolents i a les aparicions.


Descripció morfologica[modifica | modifica el codi]

H. perforatum: Fulles transllucides del pericó
Flor Hypericum perforatum


És una espècie herbàcia perenne de 30 a 60 cm d'alçada. Presenta un rizoma que es fa més prim prop del final de la planta, i té una Arrel axonomorfa i fusiforme d'on surten tiges llenyoses de la base de color verd-groguenc a vermellós, erectes i cilíndriques amb dues línies prominents al costat. Les fulles (1,5-4 cm) són lanceolades, oposades, de marge sencer, sèssils i amb pigues translúcides que són glàndules plenes d'oli essencial i travessen la fulla del revers a l'anvers. A l'envers de les fulles es veu un nervi mig molt prominent. Als cantons d'aquestes fulles es poden observar uns petits punts glandulosos foscos. Les flors són pentàmeres, estrellades,hermafrodites, disposades en cimes dicotòmiques, reunides en una panícula terminal. El calze té 5 sèpals d'apendix puntxegut, llisos, amb el marge serrat a la punta i amb glangules clares i obscures als dos costats del nervi mitjà. Els 5 pètals són grocs i també porten glàndules secretores als cantons. L'androceu es compon d'estams molt nombrosos i definits, amb filaments i anteres grogues amb un puntet negre molt perceptible i amb un pistil que remata amb tres estils molt ben individualitzats. El gineceu és súper amb 2 o 3 carpels soldats. La inflorescència és un corimbe i el fruit una càpsula ovoide de 3 càmares que poden ser ovals o triangulars. Les llavors són cilíndriques d'1-3 mm de longitud i amb la superficie coberta de petites berrugues i de color marró fosc o negre.

Plantes pericó
Hypericum perforatum

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Herba de Sant Joan creixent entre roques

Es troba en llocs pocs humits, principalment als marges dels camins o carreteres, prades, tanques, ribes i llocs assolellats. Pot aparèixer a prop de rius o rierols. Es troba en terrenys de mitjana i baixa alçada. Té un complex cicle vital que inclou la maduració i la repreducció sexual. Les pluges d'estiu afavoreixen el seu creixement.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

S'utilitza tota la plana des del punt de vista medicinal però sobretot les fulles i les flors.

  • Ús tòpic: és molt bon vulnerari, antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic per a traumatismes o cops, ferides i cremades, de fet, vulgarment se li diu " oli de cop ", fins i tot, hi ha una dita popular que diu: " Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor ".
  • Ús intern: és molt bon antidiarreic, antiparasitari i diürètic. També té propietats ansiolítiques, hipnòtic-sedants i antidepressives, això ha fet que l'anomenin com a " Prozac natural ", i s'utilitza per l'ansietat, terrors nocturns i depressió lleu i/o moderada.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Antidepressiu: És la principal acció farmacològica del pericó però i aquesta activitat es deu al fet que conté compostos floroglucinics i xantones. Per ara, només ha mostrat eficàcia en casos de depressions lleus. Es creu que és totalment ineficaç en casos de depressions greus. Aquests efectes no es manifesten fins després d'estar dues setmanes amb el tractament.
  • Hipnòtic: produeix una depressió del sistema nerviós central.
  • Relaxant
  • Sedant
  • Millora la concentració i la memòria

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Olis essencials(0.05-1%): format per hidrocarburs alifatics com 2-metil-octà, undecà, 2-metil-3-buten-2-ol, cariofilè i monoterpens com l'alfa-pinè.
  • Flavonoids: fundamentalment rutòsid, hiperòsid, quercitrina, isoquercitrina, quercetina i kaempferol. També hi ha biflavonoids. Es concentren més en les fulles que en les flors.
  • Tanins catèquics (fins a un 15%).
  • Floroglucinoles: hiperforina (4%) i adhiperforina
  • Pigments: Hiperforina.
  • Polifenols: àcid cafeic, ferúlic, clorogènic i gentísic.
  • Fitoesterols: beta-sitosterol.
  • Cumarines: umbeliferona.
  • Mucílag
  • Minerals: cadmi i plom a les fulles.
  • Vitamina C
  • Xantones (0,15-0,72%)
  • Triterpens
  • Carotens
  • Esteroides
  • Diantronas (0,10-0,30%): Naftodiantrones com la hipericina i la pseudohipericina.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

El pericó té efectes secundaris com molèstia gastrointestinal, hiperpigmentació i fotosensibilització, dermatitis, urticària, fatiga, ansietat, mareigs, problemes al fetge, dolor de cap i disfunció sexual (inclou la impotència). A més a més, té moltes interaccions amb altres medicaments com alguns anticonceptius, antidepressius, antiinflamatoris, analgèsics, fàrmacs antiretrovirals, antibiòtics i anticoagulants que provoca la pèrdua de l'efecte d'aquests i toxicitat.

Han disminuït el seu consum perquè no hi ha laboratoris que tinguin la patent per estudiar els seus efectes.

Cal avisar al vostre metge o doctor que esteu prenent aquesta planta pels efectes secundaris que pot ocasionar.

Observacions[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com a Fuga daemonium (espantadimonis). Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d'aquesta planta.

Un dels noms populars d'aquesta planta és herba de Sant Joan i és degut al fet que la seva floració es dóna al voltant del 24 de juny juntament amb la festivitat de la nit de Sant Joan.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • The ABC clinical guide to herbs, Mark Blumenthal.
  • Plantas medicinales y drogas vegetales para infusión y tisana, Max Wichtl.
  • Gran enciclopedia de las plantas medicinales. Dr.Berdonces i Serra.
  • Edmund Chessi, El mundo de las plantas medicinales, 1997.
  • Ginés A. López González Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. 2006 ISBN 8484762726[1] (castellà)
  • Joanne Barnes, Linda A. Anderson, J.David Phillipson, Plantas Medicinales Segunda edición,2005
  • Joël Reynaud, La flore du pharmacien, 2002.
  • Rita Schnitzer, Les virtuts de les plantes.
  • Unitat de Botànica. Facultat de Farmàcia. Botànica Farmacèutica (pràctiques).Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona. 2a edició,2008. [2](català)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pericó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «herba». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Random House
  4. Wilfred William Robbins, Alden Springer Crafts. Weed Control: A Textbook and Manual. N.Y.: McGraw-Hill, 1962. P. 137, 155, 162.
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.