Clusiàcies
Clusiaceae  | |
|---|---|
 Clusia rosea | |
| Dades | |
| Font de | Gutagamba |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Clusiaceae Lindl., 1836 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Guttiferae
|
| Tipus | Clusia |
.svg){kind=icon}
Les clusiàcies (Clusiaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a Guttiferae gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal,[1] són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malpighials (Malpighiales),[2] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[3] Conté unes 900 espècies natives de les zones temperades de les zones tropicals d'Àsia, Àfrica i Amèrica,[4] agrupades en 18 gèneres.[5]
Descripció
[modifica]Són arbres o arbusts perennifolis. Les fulles es disposen de manera decussada (encreuades), amb el marge enter, estípules i habitualment peciolades. Les flors acostumen a ser unisexuals, actinomorfes i amb un pistil amb l'ovari súper i placentació axil·lar. El fruit acostuma a ser una càpsula.[6]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836) sota el nom de Guttiferae.[5][7] Però segons el Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes els noms de les famílies han de derivar d'un dels sus gèneres i acabar amb la terminació -aceae,[1] per aquest motiu el nom normatiu de la família es Clusiaceae, que deriva del gènere Clusia, aquest nom va ser publicat l'any 1836 pel botànic anglès John Lindley (1799-1865) a la segona edició de l'obra Natural System of Botany: or, a Systematic View of the Organisation, Natural Affinities, and Geographical Distribution, of the Whole Vegetable Kingdom; Together with the Uses of the Most Important Species in Medicine, the Arts, and Rural and Domestic Economy.[8][9]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 18 gèneres següents:[5]
- Arawakia L.Marinho
- Chrysochlamys Poepp.
- Clusia Plum. ex L.
- Dystovomita (Engl.) D'Arcy
- Garcinia L.
- Havetiopsis Planch. & Triana
- Lebrunia Staner
- Lorostemon Ducke
- Montrouziera Pancher ex Planch. & Triana
- Moronobea Aubl.
- Nouhuysia Lauterb.
- Pentadesma Sabine
- Platonia Mart.
- Quapoya Aubl.
- Symphonia L.f.
- Thysanostemon Maguire
- Tovomita Aubl.
- Tovomitopsis Planch. & Triana
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen Code). Article 18. Names of Families and Subfamilies, Tribes and Subtribes» (en anglès). IAPT, 2018. [Consulta: 2 desembre 2022].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 17.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «CLUSIACEAE Lindley» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Clusiaceae Lindl.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ «Clusiaceae» (en anglès). Flora of North America Association. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 255.
- ↑ «Clusiaceae Lindl.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Lindley, 1836, p. 74.
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
- Lindley, John. Natural System of Botany: or, a Systematic View of the Organisation, Natural Affinities, and Geographical Distribution, of the Whole Vegetable Kingdom; Together with the Uses of the Most Important Species in Medicine, the Arts, and Rural and Domestic Economy (en anglès). 2a. ed. Londres: Longman, Rees, Orme, Brown, Green, and Longman, 1836.
Enllaços externs
[modifica]