Àcid hexanoic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àcid caproic)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÀcid hexanoic
Substància compost químic
Massa molecular 116,084 uma
Estructura química
Fórmula química C₆H₁₂O₂
Capronsäure Skelett.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Perills
NFPA 704.svg
1
3
0
 
Identificadors
CAS 142-62-1
InChIKey FUZZWVXGSFPDMH-UHFFFAOYSA-N
PubChem 8892
AEPQ 205-550-7
ChEBI 30776
KEGG C01585
ChemSpider 8552
ChEMBL CHEMBL14184
UNII 1F8SN134MX
ZVG 28160
Infocard ECHA 100.005.046
HMDB HMDB00535
DSSTOX DTXSID7021607
Beilstein 773837
Modifica dades a Wikidata

L'àcid hexanoic, (també anomenat, de forma no sistemàtica, àcid caproic), és un àcid carboxílic de cadena lineal amb sis àtoms de carboni, de fórmula molecular . A bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza com C6:0.

Cabra salvatge de Mallorca Capra aeagrus hircus

És un oli incolor, viscós[1] i que fa olor de cabra o altres animals de granja. El seu punt de fusió és de -3,4 °C i el d'ebullició 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm3 entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en etanol i dietilèter.[2] Fou descobert pel químic francès Michel Eugène Chevreul (1786-1789) el 1818[3] i l'anomenà àcid caproic perquè l'obtingué de la mantega de la llet de vaca i de la de cabra.[4]

Forma sals anomenades hexanoats o caproats. És un àcid gras que es troba naturalment en els greixos i olis animals, i és un dels compostos químics que li dóna a la llavor del ginkgo la característica brillantor i pudor en descompondre's.[5] A més, com el seu nom vulgar suggereix, és part de les suors de les cabres. La pudor dels mitjons bruts es deu a l'àcid caproic.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Msds - Fitxes Internacionals de Seguretat Química. «Nº CAS 142-62-1. International Chemical Safety Cards (WHO/IPCS/ILO)».
  2. «LipidBank - Fatty acid(DFA0006)». [Consulta: 20 febrer 2018].
  3. Chevreul, M.E.. Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale (en francès). París: Levrault, 1823, p. 137-138. 
  4. Thomson, Thomas. A System of Chemistry of Inorganic Bodies (en en). Baldwin & Cradock, 1831. 
  5. La Plant' Encyclo «Árbol de los 40 escudos, Ginkgo biloba».