De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Àcid pentadecanoicSubstància química tipus d'entitat química Massa molecular 242,225 Da Trobat en el tàxon
ésser humà ,
Leea guineense ,
Kenaf ,
regalèssia ,
Mitracarpus hirtus ,
pipa ,
Chlamydomonas reinhardtii ,
Abies pinsapo subsp. marocana ,
Acacia auriculiformis ,
Arbre del catxú ,
Acacia coriacea ,
Vachellia nilotica ,
Senegalia pennata ,
Agelas conifera ,
Agelas ,
Pipestela terpenensis ,
Aplysina fistularis ,
Aplysina lacunosa ,
Arbacia punctulata ,
Palmera d'areca ,
margaridoia perenne ,
Callyspongia fallax ,
Cinnamomum parthenoxylon ,
melonera ,
Dermonema abbottiae ,
Dicliptera roxburghiana ,
Erigeron philadelphicus ,
krill antàrtic ,
fajol ,
festuca alta ,
Ganoderma applanatum ,
Ganoderma tornatum ,
Gossypium hirsutum ,
Haminoea templadoi ,
Hoya australis ,
Hoya bandaensis ,
Hoya bella ,
Hoya cinnamomifolia ,
Hoya coronaria ,
Hoya crassipes ,
Hoya diversifolia ,
Hoya ovalifolia ,
Hoya fraterna ,
Hoya imperialis ,
Hoya lacunosa ,
Hoya latifolia ,
Hoya macrophylla ,
Hoya multiflora ,
Hoya obovata ,
Hoya pseudolanceolata ,
Hoya longifolia ,
Hoya shepherdii ,
herba del pastell ,
Lumbricus terrestris ,
Malvaviscus arboreus ,
mango comú ,
Mycale laevis ,
herba gatera ,
Piptostigma fugax ,
Populus tremuloides ,
Porphyra tenera ,
Proiphys amboinensis ,
Pseudosuberites ,
Saussurea involucrata ,
Sideritis taurica ,
Smenospongia aurea ,
Cervicornia cuspidifera ,
pa de gavina ,
dent de lleó ,
Tectitethya crypta ,
Tordylium apulum ,
Trèvol de prat ,
Tripneustes esculentus ,
Daphnia magna ,
Hypericum roeperianum ,
Streptomyces rochei ,
Streptomyces sundarbansensis ,
cua de guineu ,
Conillets ,
àrnica ,
arbre del paradís ,
Eucalyptus risdoni ,
menta de bou ,
Monascus purpureus ,
Osmerus mordax ,
Phycomyces blakesleeanus ,
pi insigne ,
Salpa thompsoni ,
aliguer ,
Ziziphora pedicellata ,
Senegalia mellifera ,
Corynocarpus laevigatus ,
àloe vera ,
Leea guineensis ,
Xestospongia muta ,
Vachellia farnesiana var. farnesiana ,
Chondrosia reniformis ,
estafisàgria ,
Salvia triloba ,
Caenorhabditis elegans ,
Rhodiola rosea ,
camamilla ,
Chamomilla recutita ,
Papaier ,
Garcinia dulcis ,
sarronets de pastor ,
Thymus capitatus ,
magraner ,
blat xeixa ,
cirerer ,
Murraya paniculata ,
tabaquera ,
gingebre ,
Ligusticum chuanxiong ,
Tetrapanax papyrifer ,
Chia ,
Lli ,
Vitis vinifera ,
Sideritis syriaca ,
Salvia fruticosa ,
Conioselinum anthriscoides ,
Ligusticum striatum ,
Staphisagria macrosperma ,
Myrmekioderma rea ,
Stuckenia pectinata ,
Cyperus erectus ,
Persicaria minor ,
Thymbra capitata ,
Eucalyptus risdonii ,
Hoya tsangii ,
Persicaria hydropiperoides ,
Festuca rubra ,
Chamaenerion dodonaei i
Epilobium dodonaei
Rol metabòlit primari Fórmula química C₁₅H₃₀O₂ SMILES canònic Identificador InChI Model 3D Punt de fusió 53 °C
L'àcid pentadecanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid pentadecílic ) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb quinze àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és
C
15
H
30
O
2
{\displaystyle {\ce {C15H30O2}}}
. En bioquímica és considerat un àcid gras , i se simbolitza per C15:0
A temperatura ambient és un sòlid cristal·lí que fon a 52,3 °C. Bull a 257 °C a 100 mmHg.[ 1] Pot presentar-se en dues estructures cristal·lines . Una pertany al grup espacial A2/a, és monoclínica , la seva cel·la unitat té les arestes de longituds: a = 9,7240 Å, b = 4,9515 Å i c = 84,0224 Å; i angles α = 90° β = 125,3038° i γ = 90°.[ 2] L'altra és monoclínica i pertany al grup espacial C2/c, amb valors: a = 69,258 Å, b = 4,9556 Å i c = 9,7197 Å; i angles α = 90° β = 98,024° i γ = 90°.[ 3]
L'àcid pentadecanoic no sol ser sintetitzat pels animals, però es troba en petites quantitats en els productes lactis. Constitueix un 1,05 % del greix de la llet i un 0,43 % del greix de carn dels remugants .[ 2] S'ha identificat en el cafè , tant verd com torrat, en concentracions 0,38 ppm i 2,7 ppm, respectivament.[ 4]
↑ «Pentadecanoic acid W433400 ». Sigma-Aldrich. [Consulta: 6 febrer 2018].
↑ 2,0 2,1 Pubchem . «PENTADECANOIC ACID » (en anglès). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 6 febrer 2018].
↑ Bond , Andrew D. «On the crystal structures and melting point alternation of the n-alkyl carboxylic acids » (en anglès). New J. Chem. , 28, 1, 12-01-2004, pàg. 104–114. DOI : 10.1039/b307208h . ISSN : 1369-9261 .
↑ Flament , I.; Bessière-Thomas , Y. Coffee Flavor Chemistry (en anglès). John Wiley & Sons, 2002, p. 155. ISBN 9780471720386 .