Espàrrec bord

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEspàrrec bord
Monotropa hypopitys Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereMonotropa
EspècieMonotropa hypopitys Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'espàrrec bord (Monotropa hypopitys)[1] és una planta herbàcia perenne del gènere Monotropa dins la subfamília Monotropoideae de la família de les ericàcies (Ericaceae).[2]

Addicionalment pot rebre els noms de monòtropa i xuclapins.[1]

Ecologia i distribució[modifica]

És nativa de les regions temperades de l'hemisferi nord. Viu en boscos ombrívols i humífers, preferentment de coníferes, on es distribueix àmpliament, encara que no és gaire abundant. Als Països Catalans la trobarem als principalment en avetoses i boscos de pi negre dels Pirineus i Andorra, però també a altres pinedes fins al País valencià i les Illes Balears.[3]

Descripció[modifica]

Detall de la inflorescència

La monòtropa és una espècie saprofítica (que s'alimenta de matèria orgànica del sòl) a través de micorrizes,[4] obtenint els seus nutrients a través de parasitisme sobre els fongs. A diferència de la majoria de les plantes, no conté clorofil·la per que no fa la fotosíntesi.

Les plantes són carnoses i creixen 10 a 35 cm d'alçada. Les veritables tiges són inexistents. En el seu lloc, l'única part que emergeix de la terra són de desenvolupament similar a arrels adventícies.[5] Totes les parts de la planta són de color blanc a groguenc pàl·lid vermellós. Les bràctees són de 5-10 mm de llarg que cobreixen la major part de la inflorescència. Les plantes floreixen d'abril a desembre en funció de la regió geogràfica (de juny a setembre a Amèrica del Nord). Les flors són pèndules en la seva joventut, però es tornen erectes quan comença a madurar el fruit que és una càpsula. Les flors són de 9-12 mm de llarg i es produeixen en grups d'1-11 a l'àpex de la inflorescència, que és un raïm. Floreix entre principis d'estiu i mitjans de tardor, en les plantes que floreixen a l'estiu són de color groc i poc pelut, mentre que els que floreixen a la tardor són de color vermell i densament peluda. Aquestes dues "formes" de color es superposen en el temps de floració. S'ha suggerit que els individus grocs són en gran manera autopol·linitzats.[6]

A Califòrnia, Monotropa hypopitys es pot confondre amb Pityopus o Hemitomes molt menys comuns que són superficialment similars.

Taxonomia[modifica]

Si bé actualment s'inclou en el gènere Monotropa, l'evidència genètica recent suggereix fortament que M. hypopitys haurien de tenir un gènere propi, Hypopitys, amb la sola espècie Hypopitys monotropa (Crantz), però que possiblement contindria diverses subespècies.[7]

Igualment, hi ha diferents opinions pel que fa a l'adscripció de la monòtropa a una o altra família. En diferents obres de referència a la península Ibèrica o als Països Catalans se la inclou a la família de les Pyrolaciès [4] o bé a una família expressament creada: les monotropàcies.[8]

El nom de l'espècie és del grec llatinitzat hipo-, "sota", i pitys, "pi", en referència al lloc on sovint creix.[9] No obstant això, Linnaeus escrigué de forma incorrecta «hypopithys». Moltes autoritats han seguit la seva ortografia.[10][11][12] D'altra banda, s'ha afirmat que l'ortografia sigui corregida a 'hypopitys'",[13] seguit per altres autoritats.[14] La variabilitat de les espècies en el color i en el nombre de flors, ha conduït a una extensa sinonímia per a l'espècie. La llista completa és de més de 80 sinònims,[5] alguns dels quals inclouen Hypopitys americana, H. fimbriata, H. insignata, H. lanuginosa, H. latisquama, H. monotropa, Monotropa chinensis, M. hypophegea, M. lanuginosa, M. latisquama, M. multiflora and M. taiwaniana.


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Monotropa hypopitys». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 octubre 2023].
  2. «Monotropa hypopitys» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 octubre 2023].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 18 abril 2024].
  4. 4,0 4,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.23. ISBN 84-7226-698-2. 
  5. 5,0 5,1 Wallace, G.D.. Studies of the Monotropoidiae (Ericaceae): taxonomy and distribution. The Wassman Journal of Biology, 1975. 
  6. Klooster, Matthew R.; Culley, Theresa M. Comparative ecology of Monotropa and Monotropsis: two mycoheterotrophic genera in the Monotripoidiae (Ericaceae). The American Journal of Botany, 2009. 
  7. Bidartondo, M.I.; Bruns, T.D.. Extreme specificity in epiparasitic Monotropoidiae (Ericaceae): widespread phylogenetic and geographical structure. Molecular Ecology, 2001. 
  8. Luis Villar Pérez. «flora ibèrica: Monotropaceae» (en castellà).
  9. IPNI Plant Name Details. International Plant Names Index, 2005. 
  10. USDA, NRCS. Plants profile for Monotropa hypopithys (pinesap). National Plant Data Center, Baton Rouge, LA, USA, 2009. 
  11. ITIS Standard Report Page: Monotropa hypopithys, 2009-06-24. 
  12. Iqbal Dar, M. Monotropa hypopithys in Flora of Pakistan. eFloras.org. 
  13. Monotropa hypopitys in the Linnaean Typification Project. The National History Museum, 2009. 
  14. Qin, Haining; Stevens, Peter F.; Wallace, Gary D. Monotropa hypopitys in Flora of China. eFloras.org, 2005.