Vés al contingut

Pithecellobium dulce

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPithecellobium dulce Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN130519803 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuIngeae
GènerePithecellobium
EspèciePithecellobium dulce Modifica el valor a Wikidata
Benth., 1844
Nomenclatura
BasiònimMimosa dulcis Modifica el valor a Wikidata
Sinònims

Pithecellobium dulce, també conegut com a tamarinde de Manila[2] o arbre de Guamúchil,[3] és una espècie pionera de la família de les fabàcies nadiua de les zones tropicals americanes i asiàtiques.

Etimologia

[modifica]
  • Pithecellobium: del grec pithekos, mico o simi, i ellobium, orella o pavelló auricular, fent al·lusió a la forma dels seus fruits retorçats similars a les orelles de mico.
  • dulce: dolç, del llatí dulcis, que significa grat al paladar.[4]

Noms vernacles

[modifica]
  • Castellà: juguay, anamuchil, costeno, guamúchil, mongollano blanco, espino de plaja, pinzán, guamá americano, chiminango, payandé,[5] gina
  • Anglès: blackbead, Madras thorn, manila tamarind
  • Portugués: tamarindeiro de Manila, vagem de macaco
  • Bengalí: kankra badam, sain babla[6]
  • Nàhuatl: cuauhmochitl
  • Tailandès: makham thet, มะขามเทศ
  • Hawaiià: ʻopiuma
  • Filipí: kamachile[7]

Descripció

[modifica]

Arbre o arbust hermafrodita, espinós, perennifoli, de 15 a 20 m d'altura i amb un diàmetre a l'altura del pit de 80-100 cm, amb branques proveïdes d'espines. La copa és piramidal o allargada, ampla i estesa, amb un diàmetre de 30 m, i molt frondosa. Les fulles en espiral, aglomerades, bipinnades, de 2 a 7 cm de llargària, amb un parell de folíols primaris, cadascun amb un parell de folíols secundaris sèssils. L'anvers és d'un verd pàl·lid mat. Presenta un tronc dret amb branques primes i ascendents proveïdes d'espines. L'escorça és llisa o lleugerament clivellada, de grisa plomissa a grisa bruna amb bandes horitzontals protuberants i lenticel·les pàl·lides en línies longitudinals. La fusta és de color crema clar, que es torna marró rosat amb el pas del temps, fibrosa, i amb lleugera olor d'all. Les inflorescències són axil·lars de 5 a 30 cm de llarg, formades per panícules pèndules de capítols tomentosos, cada capítol sobre una rama de 2 a 5 mm, d'1 a 1'5 cm de diàmetre. Les flors són xicotetes, lleugerament perfumades, actinomorfes, de color blanc cremós o verdes. El fruit és una beina prima de fins a 20 cm llarg per 10 a 15 mm d'ample, enroscada, tomentosa i pèndula, d'un color rogenc o rosat, constreta entre les llavors i dehiscent. S'obre per ambdós costats per a alliberar nombroses llavors. Les llavors mesuren de 7 a 12 mm de llarg, són ovoides aplanades, brunes, envoltades d'un aril dolç i blanquinós o rosat. Aquestes són dispersades per aus i mamífers. La testa és prima i permeable a l'aigua. Té un sistema radicular extens, sobretot en aquelles àrees on la precipitació és baixa, amb unes arrels superficials molt fortes. Arriba a viure més de 60 anys. Número cromosòmic: 2n = 26.[8][4] Floreix des de desembre a maig, i grana entre febrer i agost.[9]

Distribució i ecologia

[modifica]

L'àrea de distribució natural del guamúchil s'estén des de la latitud 3° a la 28° N. i inclou les costes prop de l'oceà Pacífic a Mèxic i el sud de Califòrnia, a través de tota Amèrica Central fins al nord de Colòmbia i Veneçuela. Va ser introduït a les Filipines ben prompte en la història del comerç colonial i poc després a l'Índia, on va ser descrit per primera vegada i nomenat botànicament en 1795. L'arbre s'ha naturalitzat i es planta en moltes àrees fora de la seua distribució natural, incloent el sud de la Florida, Cuba, Jamaica, Puerto Rico, Hawaii, les Filipines, l'Índia i l'Àfrica Oriental.[9]

En l'àrea de distribució natural del tamarinde de Manila, el clima és subtropical i tropical, de sec a semiàrid, amb una precipitació anual mitjana que fluctua entre 500 i 1000 mm. Ha sigut plantat amb èxit en àrees amb una precipitació anual mitjana amb un límit inferior de fins a 400 mm i amb una estació seca d'un màxim de 4 a 5 mesos. En les àrees on és nativa, és comuna en matollars o boscos secs costaners, planes i vessants fins a una altitud de 1.800 m.[9]

Aquesta espècie és freqüent trobar-la a la riba de llits de rambles, de carreteres i avingudes i en els habitatges. Creix en una àmplia varietat de condicions climàtiques. Clima entre tropical i subtropical, amb precipitacions de 450 a 1.650 mm. Suporta qualsevol tipus de sòl.[8] Suporta llargs períodes de sequera prolongats, a causa del seu sistema radicular adaptat; bon desenvolupament d'arrels superficials per a captar les escasses pluges i un eixamplament de l'arrel principal on emmagatzemar aigua.[4] Per aquestes raons és un arbre pioner.

Fitòfags i malalties

[modifica]

Llistat de possibles fitòfags i malalties del Guamúchil:[6][9]

Fitòfags

Patògens

Usos

[modifica]

Els fruits són apreciats pel sabor dolç de l'aril que cobreix les llavors. La fusta s'utilitza per a llenya, encara que no es considera de bona qualitat, també s'utilitza per a la construcció, pals, en els habitatges rurals. L'escorça és usada per a adobar pells. Les baines i les fulles s'usen com a farratge. Les llavors contenen 10% de greix (ric en àcid tetradecanoic i palmític) que pot tindre aplicació en saboneria i alimentació. Les llavors moltes poden servir de concentrat ric en proteïnes. A Mèxic i l'Índia, és comú trobar les fruites a la venda en els mercats dels pobles pels seus arils dolços, àcids i carnosos, els quals es consumeixen crus o torrats o s'usen en begudes semblants a la llimonada. Les flors i els fruits constitueixen un bon farratge ja que contenen entre 23 a 29% de proteïna crua i entre 17 a 19% de fibres. La goma que emana del tronc diluïda en aigua s'empra com a mucílag. Com que rebrota vigorosament en ser tallat, aquest atribut ha ajudat a popularitzar el seu cultiu en bardisses i en plantacions per a llenya. També s'usa com a arbre d'ombra. Tenen importància en la producció d'olis i essències, làtex, resina, gomes, tanins, a més d'ús cosmètic. A més a més, també té usos medicinals. Certs productes de l'arbre s'usen per a tractar mals de queixal, nafres en les genives i úlceres bucals. L'escorça s'empra a vegades com antipirètic, a pesar que té propietats irritants que poden causar infeccions en els ulls i inflamació de les parpelles. Un extracte de rametes s'ha documentat com un tractament efectiu contra el virus mosaic del tabac a l'Índia.[12][9]

Les llavors no requereixen d'escarificació o qualsevol altre tractament previ per a la germinació. La germinació ocorre d'1 a 2 dies després de la sembra, i presenta un elevat percentatge de germinació (85-95%). Les llavors retenen la seua viabilitat durant l'emmagatzematge per aproximadament 6 mesos.[12][9]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Pithecellobium dulce (Roxb.) Benth.» (en anglès). Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 19 abril 2022].
  2. Alegret, Salvador. Filipines a la catalana (en castellà). Conesa: Ushuaia Ediciones, 2021-02-19. ISBN 978-84-16496-80-8. 
  3. Sánchez, Mónica. «Com es cuida l'arbre de Guamúchil?», 26-10-2018. [Consulta: 19 abril 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Chiminango (Pithecellobium dulce)» (en castellà). Catálogo Virtual del Flora del Valle de Aburrá. [Consulta: 19 abril 2022].
  5. «Guía de Reforestación». Arxivat de l'original el 2021-05-08. [Consulta: 21 juny 2020].
  6. 6,0 6,1 «Pithecellobium dulce (PIFDU)[Overview| EPPO Global Database]» (en anglès). EPPO Global Database. [Consulta: 19 abril 2022].
  7. Grandtner, Miroslav M. Elsevier's Dictionary of Trees: With Names in Latin, English, French, Spanish and Other Languages. 1. Elsevier, 2005, p. 670–671. ISBN 978-0-444-51784-5. 
  8. 8,0 8,1 (en castellà) Pithecellobium dulce, 199, 1844, pàg. 174.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Parrotta, John A. (en castellà) Pithecellobium dulce (Roxb.) Benth. Guamúchil, pàg. 410-413.
  10. «Red-bordered Pixie» (en anglès). Butterflies and Moths of North America, 05-05-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: 20 abril 2022].
  11. Roychoudhury, Nilanjan (en anglès) A new report of Eurema blanda Biosduval (Lepidoptera : Pieridae) as a major pest of Pithecellobium dulce Benth., 1995, pàg. 665.
  12. 12,0 12,1 Conafor (en castellà) Pithecellobium dulce (Roxb.) Benth., pàg. 2.