Falguera mascle
Dryopteris filix-mas  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | resina de la falguera mascle |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Dryopteridaceae |
| Gènere | Dryopteris |
| Espècie | Dryopteris filix-mas Schott, 1834 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Polypodium filix-mas |
._Locatie,_Tuinreservaat_Jonkervallei.jpg)
La Dryopteris filix-mas (falguera mascle) és una de les falgueres més comunes distribuïda per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, Àsia i Nord-amèrica (molt menys abundant). Pot viure en diversos ecosistemes, com ara les vores dels rius o en zones de boscos foscos i humits d'Europa i Amèrica. A Catalunya, es troba sobretot als Pirineus i al pre-Pirineu, sense excloure cap zona boscosa humida.
S'anomena falguera mascle per diferenciar-la de la femella, anomenada Athyrium filix-femina.
Descripció morfològica[modifica]
És un arbust que pot arribar a mesurar uns 50 cm d'alçada. La seva rel surt del rizoma, que està mig soterrat, i s'implanta superficialment al sòl del bosc. La tija presenta una forma erecta en forma de rizoma que serveix de base de la planta. Quant a les fulles, de la tija en surten de dues en dues (bipinnades); poden arribar a haver-hi entre 20 i 35 pinnes. Té dues formes vitals o de Raunkjaer, com a esporòfit i com a gametòfit. No presenta òrgans reproductors en la fase del cicle vital que veiem, la de l'esporòfit, que és la fase diploide. Durant la seva fase haploide, produeix gàmetes masculins i femenins, però en cap moment s'observa cap òrgan reproductor en la planta: no presenta androceu ni gineceu. És una planta que no té flors ni tampoc dona cap fruit. La separació de sexes es dona en la fase haploide.
Ecologia[modifica]
Predomina en boscos humits i ombrívols. La maduració de les espores es duu a terme entre l'agost i el novembre, quan l'indusium comença a assecar-se, ajudant a una millor dispersió de les espores.
Farmacologia[modifica]
Part utilitzada[modifica]
Les parts que s'utilitzen d'aquesta planta són el rizoma i l'arrel.
Composició química[modifica]
Els principis actius d'aquest rizoma pertanyen al grup dels floroglúcids, és a dir, substàncies de tipus fenòlic emparentades químicament amb la catequina, l'antocianidina i la floroglucina.
Usos medicinals[modifica]
De l'arrel i el rizoma, es prenen 5 g de matí i 5 més a la nit, juntament amb un purgant salí (sulfat de sodi o sulfat de magnesi) per aconseguir l'efecte medicinal.
Accions farmacològiques[modifica]
La falguera es fa servir per a paralitzar els músculs de les tènies i altres paràsits intestinals. D'aquesta forma, el cuc es desprèn de les parets de l'intestí.
Toxicitat[modifica]
Durant el dia que s'ha ingerit la falguera, no es pot beure alcohol ni consumir oli. En dosis més elevades produeix nàusees, vòmits i diarrees. En la intoxicació per sobredosi es produeix, a més, icterícia, albuminúria, debilitat muscular i convulsions. No és recomanable fer ús del remei per qui pateixi anèmia, gastritis, úlcera gastroduodenal o cardiopaties.
Observacions[modifica]
Com a curiositat, cal citar que aquesta planta, per la seva propietat antihelmíntica, s'ha anomenat en antigues literatures com a falguera de cuc.
Bibliografia[modifica]
- STRASBURGUER, Tractat de botànica.
- PIO FONT QUER, Plantes medicinals; el Dioscòrides renovat.
- OLEG POLUNIN, Guia de les flors de camp d'Europa.
Referències i enllaços externs[modifica]
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14724 Arxivat 2004-11-18 a Wayback Machine. (18 feb 2008).
