Falguera mascle

Falguera mascle

Dryopteris filix-mas
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Polypodiopsida
Ordre	Polypodiales
Família	Dryopteridaceae
Gènere	Dryopteris
Espècie	Dryopteris filix-mas (L.) Schott 1834
Nomenclatura
Basiònim	Polypodium filix-mas

Detall de la formació de fulles noves en una falguera mascle

La Dryopteris filix-mas (falguera mascle) és una de les falgueres més comunes distribuïda per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, Àsia i Nord-amèrica (molt menys abundant). Pot viure en diversos ecosistemes, com ara les vores dels rius o en zones de boscos foscos i humits d'Europa i Amèrica. A Catalunya, es troba sobretot als Pirineus i al pre-Pirineu, sense excloure cap zona boscosa humida.

S'anomena falguera mascle per diferenciar-la de la femella, anomenada Athyrium filix-femina.

Descripció morfològica

És un arbust que pot arribar a mesurar uns 50 cm d'alçada. La seva rel surt del rizoma, que està mig soterrat, i s'implanta superficialment al sòl del bosc. La tija presenta una forma erecta en forma de rizoma que serveix de base de la planta. Quant a les fulles, de la tija en surten de dues en dues (bipinnades); poden arribar a haver-hi entre 20 i 35 pinnes. Té dues formes vitals o de Raunkjaer, com a esporòfit i com a gametòfit. No presenta òrgans reproductors en la fase del cicle vital que veiem, la de l'esporòfit, que és la fase diploide. Durant la seva fase haploide, produeix gàmetes masculins i femenins, però en cap moment s'observa cap òrgan reproductor en la planta: no presenta androceu ni gineceu. És una planta que no té flors ni tampoc dóna cap fruit. La separació de sexes es dóna en la fase haploide.

Ecologia

Predomina en boscos humits i ombrívols. La maduració de les espores es duu a terme entre l'agost i el novembre, quan l'indusium comença a assecar-se, ajudant a una millor dispersió de les espores.

Farmacologia

Part utilitzada

Les parts que s'utilitzen d'aquesta planta són el rizoma i l'arrel.

Composició química

Els principis actius d'aquest rizoma pertanyen al grup dels floroglúcids, és a dir, substàncies de tipus fenòlic emparentades químicament amb la catequina, l'antocianidina i la floroglucina.

Usos medicinals

De l'arrel i el rizoma, es prenen 5 g de matí i 5 més a la nit, juntament amb un purgant salí (sulfat de sodi o sulfat de magnesi) per aconseguir l'efecte medicinal.

Accions farmacològiques

La falguera es fa servir per a paralitzar els músculs de les tènies i altres paràsits intestinals. D'aquesta forma, el cuc es desprèn de les parets de l'intestí.

Toxicitat

Durant el dia que s'ha ingerit la falguera, no es pot beure alcohol ni consumir oli. En dosis més elevades produeix nàusees, vòmits i diarrees. En la intoxicació per sobredosi es produeix, a més, icterícia, albuminúria, debilitat muscular i convulsions. No és recomanable fer ús del remei per qui pateixi anèmia, gastritis, úlcera gastroduodenal o cardiopaties.

Observacions

Com a curiositat, cal citar que aquesta planta, per la seva propietat antihelmíntica, s'ha anomenat en antigues literatures com a falguera de cuc.

Bibliografia

• STRASBURGUER, Tractat de botànica.

• PIO FONT QUER, Plantes medicinals; el Dioscòrides renovat.

• OLEG POLUNIN, Guia de les flors de camp d'Europa.

Referències i enllaços externs

• Flora Europaea: Dryopteris filix-mas.
• Flora of North America: Dryopteris filix-mas.

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14724 (18 feb 2008).