Poder reductor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El poder reductor és un terme que es refereix a la capacitat de certes biomolècules d'actuar com donadores d'electrons (i protons) en reaccions metabòliques d'òxido-reducció.

Durant el catabolisme, les reaccions d'oxidació arrenquen electrons i protons dels substrats, que van a parar a certs coenzims que es "carreguen" (es redueixen) amb ells. Aquests coenzims reduïts tenen ara poder reductor, ja que acabaran cedint els seus electrons i protons, procés imprescindible per a generar energia o per a les reaccions anabòliques; és a dir, els electrons i protons transportats pels coenzims poden cedir-se:

Les reaccions del catabolisme són fonamentalment reaccions d'oxidació. Tanmateix, els processos d'oxidació i de reducció són conjugats i no es donen per separat. Perquè un substrat s'oxidi ha d'haver alguna molècula que es redueixi.

Aquestes molècules són anomenades molècules de poder reductor, actuen com conjugat del substrat per a formar un parell redox. Acostumen a ser derivats vitamines, i els més usuals són el NADH, el NADPH, el FMNH2 i el FADH2 (derivats de la vitamina B).

Aquestes molècules tenen gran importància en la respiració cel·lular, ja que les seves formes reduïdes aportaran els electrons per a aconseguir ATP (hipòtesi quimiosmòtica de Mitchell), així com altres processos, com la formació de gliceraldehid-3-fosfat en el cicle de Calvin.