Roja

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «roja (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuRoja
Rubia tinctorum
Rubia tinctorum - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-123.jpg
Roja
Dades
Font de rose madder Tradueix i madder Tradueix
Planta
Tipus de fruit drupa
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
GènereRubia
EspècieRubia tinctorum
L.
Modifica les dades a Wikidata

La roja (Rubia tinctorum L.) és una planta silvestre d'un metre d'alçada de la família de les Rubiàcies (Rubiaceae).[1] Floreix de juny a agost, donant flors grogues i vistoses. És cultivada per aprofitar la seva rel rogent en l'elaboració de tints.[1][2]

El nom científic Rubia tinctorum L. prové de: rubia (parent amb el llatí rubor, vermellor) referent al rizoma rogent de la planta, i tinctorum (del llatí tinctor, tintorer). Tot i així, hi ha un seguit de sinonímia popular catalana que donen nom a la planta: rúbia, rogeta, rèvola, herba dels tintorers, apelagosa.[3]

La roja és originària de les regions mediterrànies, concretament de la zona sud-oest d'Europa i Àsia menor on creix de forma silvestre. Es cultiva a Itàlia, França, Regne Unit, Alacant, Castelló, Illes Balears i Catalunya, especialment a Barcelona i Lleida.[4] Creix bé en zones muntanyoses i amb un clima humit. en zones humides i muntanyoses, a l'orient, el nord de la península. Fora de la zona originària va «escapar» de les zones de conreu i creix de forma subespontània.

Descripció[modifica]

És una herba perenne, d'uns 0.5-1 metre d'alçada. És un faneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes perdurants, situades sempre per damunt d'uns 40cm d'alçària.

Quant a òrgans vegetatius, mostra una rel rizomatosa, de color rogent. La seva tija, d'uns 0.5-2.5m, és anual, ramificada i de secció tetràgona. En molts casos podem trobar presència d'agullons. Mostra una textura i disposició de les fulles de quatre a sis verticils, sèssils o curtament peciolats, amb un pecíol petit d'1-2mm. Les fulles són lanceolades, linear-oblongues, herbàcies o subcuriàcies presentant una unninervació generalment. Quant a la pilositat direm que són glabres o glabrecents per la base amb un eix pilós en el nervi mitjà de la meitat proximal.

La seva repartició de sexes és hermafrodita, amb una inflorescència parcialment racemosa, paniculoide i poc piramidal. El periant mostra un calze gamosèpal de color verd i corol·la pentàmera dialipètala de color groc. Quant a la simetria és zigomorfa rotàcia. L'androceu és complex; té 5 estams, inclusos, monadelfs, formats per un filament i una antera (0.5-1mm) groga. Aquesta última consta de dues teques. El gineceu en canvi és més simple, format per un estil dividit quasi des de la base, en dues branques subiguals. L'estigma és d'un color verd-negre. Conté unes flors epígenes, un ovari bicarpel·lar cenocàrpic i ínfer, característic de la seva família.

Finalment, els fruits són simples, indehiscents i carnosos, en forma de baia.

Principals components químics[modifica]

Els constituents més importants de la roja són els glucosids di- i trihidroxianraquinona, en particular el 1,2-dihidroxianraquinona (alizarina). L'àcid ruberítric groc-llimoner cristal·litzant és un primerosi (glucósid del disacàrid primaverosi, alizarina-2-O-β-primerosi) i, per tant, precursor del tint alizarina.[5] El contingut de tints de l'arrel ateny aproximadament uns 5 a 7% de la matèria seca. Les principals substàncies colorants són: heteròsids d'hidroxiantraquinones (1,5%), àcid ruberítric, rubiadina-primaveròsid, rubiadina-glicòsid, purpurina. A més conté petites quantitats d'àcid rubícloric, àcid cítric i altres àcids vegetals, tanins, pectina, fins a un 15% de sucres, proteïnes i una mica d'oli gras.[6][5]

Accions farmacològiques i usos medicinals[modifica]

L'ús medical es desaconsellat a causa dels efectes genotòxics dels productes de biotransformació de la lucidina i la rubiadina.[7][8]

Des de l'antiguitat fins a la primera meitat del segle xx s'ha utilitzat contra les afeccions renals i de les vies urinàries i per a la dissolució de càlculs renals i urinaris. Antigament, la part de la planta d'ús medicinal era l'arrel i ocasionalment les fulles. És feia una pols a partir d'arrels assecats. S'utilitza per: oligúria, litiasi renal, cistitis, uretritis, hiperuricèmia, edema, urolitiasi, hiperazotèmia, gota, hipertensió arterial, discinèsies biliars, icterícia i la gota etc. Les fulles s'usen per a la hipertensió arterial. S'en apreciaven les qualitats de:

  • colagog, útil en les afeccions hepàtiques.
  • Laxant, astringent i un tònic suau: afavoreix l'evacuació intestinal.
  • Efectes emenagogs (facilita la menstruació i calma els dolors) i abortius.
  • Diürètica: es recomana en tot tipus d'afeccions renals (càlculs, còlics, infeccions) i també per la cistitis.
  • Colerètica: útil en els trastorns de la vesícula biliar.
  • Desinfectant, antisèptic.
  • Antiespasmòdic i sedant.
  • Antiinflamatori
  • S'utilitzaven les flors en infusió com antidiarreic; i popular afrodisíac.

L'administració de la rubia pot causar una alarma injustificada, ja que l'orina, mucositats, suor o llet es tenyeixen de vermell. Això és degut al fet que posseeix alizarina, un dels pigments més potents del color vermell.

Toxicitat[modifica]

La lucidina i la rubiadina, resultat de la hidròlisi del lucidín-primaveròsid, són altament citotòxiques i genotòxiques. S'ha de tenir precaució en el seu ús com antidiürètic en presència d'hipertensió, cardiopaties o insuficiència renal, ja que pot suposar una aportació incontrolada de líquids i la possibilitat que es produeixi una descompensació tensional. També s'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.


Cultiu i recol·lecció[modifica]

Aquesta planta es cultiva en terrenys humits, profundament llaurats i adobats a la tardor. Es recullen les llavors al mes d'agost i setembre i se sembra al març. Es deixen créixer les arrels durant 18 mesos, i passat aquest temps s'arrenquen al setembre. Després les arrels, immediatament, es posen a assecar a l'ombra, un cop seques es molen i es redueixen a pols en un molí. Un camp de Rubia dura deu anys i en tot aquest temps només es llaura un cop a l'any.

Història i altres usos[modifica]

La primera aparició coneguda dels colorants es va produir a l'antic Egipte. En aquells temps la majoria dels pigments autèntics eren inorgànics, tot i així, ja s'ha demonstrat l'ús de vermell d'alizarina, extret de la rubia en peces de roba datades de 2500 aC. També en els tractaments cosmètics van utilitzar un pigment rosat lacat obtingut a partir de les molècules de colorant d'alizarina, purpurina o pseudopurpura.[9] Durant segles, aquest vermell lluminós, també conegut com a roig turc o rubia tinctorum, va ser l'únic colorant vermell resistent a la llum. Un costós i complicat procés d'assecat es va utilitzar en totes les regions d'orient pròxim per a la coloració del cotó.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Roja». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 1048. ISBN 9788447538553. 
  3. «Rubia tinctorum L.». Flora catalana. Associació Flora Catalana, s.d. [Consulta: 15 febrer 2019].
  4. «Mapes de distribució: Rubia tinctorum L.». Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, 2019. [Consulta: 15 febrer 2019].
  5. 5,0 5,1 Orzechowski, Gerhard. Gift- und Arzneipflanzen von Mitteleuropa. Begründet von Otto Gessner (en alemany). 3a ed.. Heidelberg: Winter, 1974. ISBN 3-533-02372-9. 
  6. Biertümpfel, Andrea; Stolte, Henryk; Wenig, Barbara. Färbepflanzen. Anbau, Farbstoffgewinnung und Färbeeignung (pdf) (en alemany). 3a ed.. Fachagentur Nachwachsende Rohstoffe (FNR), 2013, p. 42–47. 
  7. «Rubia tinctorum» (en alemany). Lexikon der Arzneipflanzen und Drogen. Die Zeit, 1999. [Consulta: 15 febrer 2019].
  8. Velbinger, Karsten. Mutagenität und Kanzerogenität von Hydroxyanthrachinonen in der Wurzel der Arznei- und Färberpflanze Rubia tinctorum L., Färberkrapp, unter besonderer Berücksichtigung krappwurzelhaltiger Arzneimittel (en alemany). Leipzig: Universitat de Leipzig, 1996, p. 26. 
  9. Walter, Philippe; et alii «Making make-up in Ancient Egypt» (en anglès). Nature, 397, 1999, pàg. 483-484. DOI: 10.1038/17240.

Bibliografia[modifica]