Rubia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaRubia
Rubia akane var. erecta 直立紅藤草 (mingiweng).jpg
Rubia akane
Dades
Font de madder Tradueix
Planta
Tipus de fruit baia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
GènereRubia
L., 1754
Tipus taxonòmic Roja
Modifica dades a Wikidata

El Rubia és un gènere de plantes amb flor que pertany a la família de les rubiàcies. El seu nom procedeix del grec rubium ("vermell"), i fa referència al color vermellós de l'arrel. És natural de les regions temperades d'arreu del món i té diverses espècies autòctones a les terres de parla catalana, com la Roja, la Rogeta i la Rotgeta.

Descripció[modifica]

Aquestes plantes poden assolir els 1,5 m. d'alçada. Són de fulles perennes que fan entre 5 i 10 cm. de llarg per 2-3 d'ample. Les flors són petites (3 a 5 mm.) i de color groc pàl·lid, i creixen en grupets d'entre 4 i 7 disposades en forma d'estrella al voltant de la tija central; floreixen, en raïms densos, entre juliol i agost. Els seus fruits són petites (4-6 mm. de diàmetre) drupes entre vermelles i negres. Les arrels assoleixen el metre de longitud i un gruix de 12 mm.

Usos[modifica]

Ja des de l'antiguitat (3000 aC) s'han utilitzat espècies d'aquest gènere en l'adoberia, per a l'elaboració d'un tint vegetal per tenyir pell, llana, cotó i seda. S'extreu de les arrels de la planta i es fixa a la pell amb un mordent, com l'alum. L'àcid rubertínic, de l'arrel, és assecat, fermentat o tractat de manera que es transforma en sucre, alitzarina i purpurina; aquesta darrera, per bé que normalment incolora, enrogeix considerablement quan és dissolta en solucions alcalines. El 1869, els químics alemanys Graebe i Liebermann sintetitzaren alitzarina artificialment, i això acabà amb el cultiu de la Rubia per a obtenir-ne tints.

Espècies[modifica]

Comprèn més de 200 espècies. Una selecció és:

Enllaços[modifica]