Carl Theodore Liebermann

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarl Theodore Liebermann
Carl Liebermann Berlin.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 de febrer de 1842
Berlín
Mort 28 de desembre de 1914 (72 anys)
Berlín
Alma mater Universitat Humboldt de Berlín
Activitat professional
Ocupació Químic
Modifica dades a Wikidata

Carl Theodore Liebermann(23 de febrer de 1842, Berlín, Prússia - 28 de desembre de 1914, Berlín, Alemanya) fou un químic alemany descobridor de la síntesi de l'alitzarina.

Biografia[modifica]

Liebermann estudià a la Universitat de Heidelberg amb Robert Wilhelm Bunsen. Després s'uní al grup d'Adolf von Baeyer a la Universitat de Berlín, on es doctorà l'any 1865. Després de la seva habilitació el 1870 es convertí en professor a la Universitat de Berlín, després que Adolf von Baeyer anà a la Universitat d'Estrasburg.

Obra[modifica]

Estructura química de l'alitzarina

El 1868, juntament amb Carl James Peter Graebe, Liebermann sintetitzà l'alitzarina, un tint taronja-vermell en 1868. El 1826, el químic francès Pierre Jean Robiquet havia aïllat de l'arrel d'una planta, l'alitzarina. El 1868 Liebermann descobrí que l'alitzarina es pot reduir a la forma d'antracè, que és un element abundant en el quitrà de carbó, la qual cosa li obrí el camí per a la seva síntesi. La patent de Liebermann i Graebe per a la síntesi de l'alitzarina a partir de l'antracè es presentà un dia abans de la patent de William Henry Perkin. La síntesi és una cloració o bromació de l'antracè amb una posterior oxidació.[1][2] La cooperació amb BASF i especialment amb Heinrich Car permeteren la producció a gran escala de l'alitzarina.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Theodore Liebermann Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. C. Gräbe, C. Liebermann «Ueber Alizarin und Anthracen». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 1, 1, 1868, pàg. 41–56. DOI: 10.1002/cber.18680010142.
  2. C. Gräbe, C. Liebermann «Ueber Farbstoffe aus der Anthracengruppe». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 1, 1, 1868, pàg. 104–106. DOI: 10.1002/cber.18680010142.