Roser caní
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Rosa canina  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aggregate fruit (en)  |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Rosa |
| Espècie | Rosa canina L., 1753 Rosa canina |
.svg){kind=icon}
El roser caní, gardana o roser de ca (Rosa canina)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Rosa dins la família de les rosàcies (Rosaceae). És una planta nadiua de la zona que va des d'Europa fins l'Àsia Central i Occidental i el Pakistan, també del nord-oest d'Àfrica i la Macaronèsia.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de cirer, cirer de pastor, cirerer de pastor, cireres de pastor, cireretes de pastor, despullabelitres, englantina, escanyavelles, gavarra, gavarrera, gavarrera blanca, gavarrera canina, gavarrera emparradora, gavarrera roja, gratacul, grataculs, picaesquenes, rapacul, regina, rosa, rosa alexandrina, rosa borda, rosa boscana, rosa d'hivern, rosa de ca, rosa de tardor, rosa englantina, rosa salvatge, rosa silvestre, roser, roser bord, roser boscà, roser d'hivern, roser de bardissa, roser de bosc, roser de guilla, roser de marge, roser de marges, roser de muntanya, roser de Nadal, roser de pastor, roser de ruc, roser gavarrer, roser salvatge, roser silvestre, rosers bords, roses, roses de mal d'ulls, roses de marge, roses de pastor, tapacul i tapaculs. I en el cas del fruit gavarra, gavarretes rogetes, pica-pica i tapacul. També s'han recollit les variants lingüístiques gabarda, gabardera, gabarnera, gabarrera, gabenera, gabernera, galabardera, galaberdera, galaberdet, galavardera, gavardera, gavarnera, gaverna, gavernera, sarsa, sarsa de gavarretes rogetes, sarses de gavernetes rogetes i tavarrera. I, pel que fa al fruit, galibardos, galaverdos, gavernes, gavernetes rogetes i picapica.[1]
Etimologia
[modifica]El nom d'aquesta planta, Rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinorròdon, és etimològicament una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa 'roser caní'. Popularment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s'utilitzava per a guarir la ràbia. El fruit té diferents noms, com gavarró, gavarrot, (d)espullabelitres, tapacul, gratacul, grataesquenes. El nom "gratacul", al·ludeix a la coïssor que aquests pèls provoquen quan es mengen sense separar-los de l'agradosa polpa o bé quan resten, per burla o per oblit, entre la pell i la roba.
Ecologia
[modifica]Aquesta planta creix en àrees amb clima temperat com la terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten en boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. Floreix al maig, però al juny encara es pot veure la planta amb flors. Els fruits maduren a finals d'estiu i durant la tardor.
Descripció
[modifica]Arbust caducifoli d'1 a 4 metres d'alçada amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el marró. La seva rel és axonomorfa, ja que en té una de principal i la resta són secundàries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima, flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Les fulles són compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment, cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades es troben agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes, amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15 mm, amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Són de color blanc o rosa i mesuren 15-23 × 16–20 mm. L'androceu, és a dir, l'aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu n'és pluricarpel·lar, té l'ovari súper i presenta una gran quantitat de pèls blancs i sedosos. L'estil és glabre i l'estigma cònic. Els fruits són cinorròdons ovoides, de color vermell intens, constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l'interior apareixen de 10 a 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada són els fruits (cinorròdon), els pètals i les llavors. A vegades, s'utilitzen les fulles i les flors.
Composició química
[modifica]La composició química dels pètals és: olis (8-10 %), olis essencials (0,3 %), proteïnes, polisacàrids heterogenis / pectines, vitamines / vitamina E, àcids orgànics / Àcids màlic i cítric.
Usos medicinals
[modifica]La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació per al roser caní. Tradicionalment, s'ha utilitzat per a la prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals; pe a trastorns renals com ara l'oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, a causa dels seus possibles efectes diürètics.
Del gra de gavarrera se'n fa una confitura que cura l'enaiguament dels infants (els gavarrons restrenyen molt i alguna virtut en deu servar aquesta preparació).
Accions farmacològiques
[modifica]El fruit del roser caní té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialment aporta vitamina C. A més, activa la circulació sanguínia i és un bon protector capil·lar. Les flors li confereixen una acció suaument laxant i millora la tònica general. I finalment, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en ús extern.
Toxicitat
[modifica]Cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca.
Observacions
[modifica]La Rosa canina és molt polimòrfica; per tant, no resulta molt clara la identificació de diferents varietats. A més, és tradicional l'ús d'aquesta planta tant per a la preparació de confitures i vins, com per a perfumeria.
Referències
[modifica]- 1 2 «Rosa canina». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 4 abril 2026].
- ↑ «Rosa canina L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 abril 2026].
