Roser silvestre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaRoser silvestre
Rosa canina
Divlja ruza cvijet 270508.jpg
Planta
Tipus de fruit Q160600 Tradueix
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereRosa
EspècieRosa canina
Linnaeus, 1753
Modifica dades a Wikidata

El roser silvestre o roser bord, roser d'hivern, roser de pastor, rosa de ruc o roser de muntanya (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com a gavarrera, roser gavarrer, roser bord, roser de pastor, rosa de ruc i altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzat en tota la seva superfície.

Etimologia[modifica]

El nom d'aquesta planta, rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicament una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa 'roser caní'. Popularment, era coneguda amb aquest nom perquè sembla que s'utilitzava per a guarir la ràbia. El fruit té diferents noms, com gavarró, gavarrot, (d)espullabelitres, tapacul, gratacul, grataesquenes El nom "gratacul", al·ludeix a la coïssor que aquests pèls provoquen quan els mengem sense separar-los de l'agradosa polpa o bé quan resten, per burla o per oblit, entre la pell i la roba.

Ecologia[modifica]

Aquesta planta creix en àrees amb clima temperat com la terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten en boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d'alguns rius. La rosa canina floreix al maig, però al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor.

Descripció[modifica]

Detall de la flor
Fulles i una flor a Castelltallat

Arbust caducifoli d'1 a 4 metres d'alçada amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el marró. La seva rel és axonomorfa, ja que en té una de principal i la resta són secundàries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima, flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Pel que fa a les fulles, cal dir que són compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment, cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades les trobem agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes, amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15 mm, amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Són de color blanc o rosa i mesuren 15-23 x 16-20 mm. L'androceu, és a dir, l'aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu n'és pluricarpel·lar, té l'ovari súper i presenta una gran quantitat de pèls blancs i sedosos. L'estil és glabre i l'estigma cònic. Els fruits són cinoròdons ovoides, de color vermell intens, constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l'interior apareixen uns 10 – 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada són els fruits (cinoròdon), els pètals i les llavors. A vegades, s'utilitzen les fulles i les flors.

Fruit del roser silvestre

Composició química[modifica]

En els fruits trobem:

  • Olis (8-10%).
  • Olis essencials (0,3%).
  • Proteïnes.
  • Polisacàrids heterogenis. Pectines.
  • Vitamines. Vitamina E.
  • Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.

Els pètals contenen:

  • Tanins.
  • Carotens.
  • Flavonoides.
  • Vitamines. C (0,2-2,4%).
  • Sucres senzills (12-15%). Sacarosa, sucre invertit.
  • Polisacàrids heterogenis. Pectines.
  • Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.

Usos medicinals[modifica]

Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació per al roser silvestre. Tradicionalment s'ha utilitzat per a:

  • La prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals.
  • Alteracions renals com l'oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, a causa dels seus possibles efectes diürètics.
  • Del gra de gavarrera se'n fa una confitura que cura l'enaiguament dels infants (els gavarrons restrenyen molt i alguna virtut en deu servar aquesta preparació).

Accions farmacològiques[modifica]

El roser silvestre o gavarrera envaeix els espais oberts i abandonats. Com aquest a Moripol (Berguedà)

El fruit del roser silvestre té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialment aporta vitamina C. A més, activa la circulació sanguínia i és un bon protector capil·lar. Les flors li confereixen una acció suaument laxant i millora la tònica general. I finalment, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en ús extern.

Toxicitat[modifica]

Cal tenir la precaució de treure'n les llavors i els pèls, que irriten la boca.

Observacions[modifica]

La rosa canina és molt polimòrfica; per tant, no resulta molt clara la identificació de diferents varietats. A més, és tradicional l'ús d'aquesta planta tant per a la preparació de confitures i vins, com per a perfumeria.