Fluorur de sodi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fluorur de sodi
Fluorur de sodi
Noms
Nom IUPAC
Fluorur de sodi
Altres noms
Florocid
Identificadors
7681-49-4 Symbol OK.svg1
Codi ATC A01AA01
A12CD01,
V09IX06 (18F)
ChEBI CHEBI:28741 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL1528 Symbol OK.svg1
ChemSpider 5045 Symbol OK.svg1
Número CE 231-667-8
KEGG C08142 N<
PubChem 5235
Número RTECS WB0350000
UNII 8ZYQ1474W7 Symbol OK.svg1
Número ONU 1690
Propietats
NaF
Massa molar 41,988173 g/mol
Aparença Sòlid blanc a verdós
Olor Sense olor
Densitat 2,558 g/cm3
Punt de fusió 993 °C (1.819 °F; 1.266 K)
Punt d'ebullició 1.704 °C (3.099 °F; 1.977 K)
36,4 g/L (0 °C);
40,4 g/L (20 °C);
50,5 g/L (100 °C)[1]
Solubilitat lleugerament soluble en HF, amoníac
insignificant en alcohol, acetona, SO2, dimetilformamida
Pressió de vapor 1 mmHg @ 1077 C°[2]
1,3252
Estructura
Cúbic
a = 462 pm
octaèdrica
Termoquímica
46,82 J/mol K
51,3 J/mol K
-573,6 kJ/mol
-543,3 kJ/mol
Perills
Fitxa de dades de seguretat [3]
H301, H315, H319[3]
Índex CEE 009-004-00-7
Classificació CEE Tòxic T Irritant Xi
Frases R R25, R32, R36/38
Frases S S1/2, S22, S36, S45
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 3: L'exposició a curt termini podria causar lesions temporals o residuals greus. Per exemple, el gas de clor Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Ininflamable
Dosi o concentració letals (DL, CL):
52–200 mg/kg (oral en rates, ratolins, conills)[5]
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 2,5 mg/m3[4]
LER (recomanat)
TWA 2,5 mg/m3[4]
250 mg/m3 (as F)[4]
Compostos relacionats
Altres anions
Clorur de sodi
Bromur de sodi
Iodur de sodi
Altres cations
Fluorur de liti
Fluorur de potassi
Fluorur de rubidi
Fluorur de cesi
Compostos relacionats
Reactiu TASF
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El fluorur de sodi, NaF, es presenta a temperatura ambient com un sòlid cristal·lí incolor, mitjanament soluble en aigua. El reticle cristal·lí és cúbic, com el del clorur de sodi. Els seus cristalls són transparents des de la radiació ultraviolada a la infraroja amb un índex de refracció d'1,327. Fus condueix el corrent elèctric, ja que és un compost iònic. En estat natural es troba en el mineral villiaumita. El fluorur de sodi és una sal verinosa.

Reactivitat[modifica | modifica el codi]

HF + NaOH → NaF + H2O

Amb un excés d'àcid fluorhídric es forma l'hidrogenofluorur de sodi:

NaF + HF → NaHF2
2 HF + Na2CO3 → 2 NaF + H2O + CO2

i per descomposició tèrmica de l'hexafluorosilicat de sodi, Na2SiF6:

Na2SiF6 → 2 NaF + SiF4

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

S'empra com a reactiu en química analítica i en química orgànica (agent fluorant). En la indústria s'empra com agent fluidificant en metal·lúrgia per a la producció d'alumini per electròlisi; com a reactiu per a l'obtenció de silicats per fusió i per a la purificació d'altres fluorurs, especialment del hexafluorur d'urani; i és un component d'insecticides i altres pesticides. En medicina s'empra com a additiu fluorant en molt baixes concentracions a les aigües minerals, a les sals de cuina i als dentrificis per a la prevenció de la càries dental. És un agent anticoagulant. La transparència dels seus cristalls permet usar-lo per a la fabricació de prismes, lents i filtres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorur de sodi Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Haynes, William M.. CRC Handbook of Chemistry and Physics. 92nd. CRC Press, 2011, p. 5.194. ISBN 1439855110. 
  2. Lewis, R.J. Sax's Dangerous Properties of Industrial Materials. 10th ed. Volumes 1–3 New York, NY: John Wiley & Sons Inc., 1999., p. 3248
  3. 3,0 3,1 Sigma-Aldrich Co., Sodium Fluoride. Retrieved on 2015-03-17.
  4. 4,0 4,1 4,2 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0563». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  5. Martel, B.; Cassidy, K.. Chemical Risk Analysis: A Practical Handbook. Butterworth–Heinemann, 2004, p. 363. ISBN 1-903996-65-1.