Freixe de fulla gran

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaFreixe de fulla gran
Fraxinus excelsior
Illustration Fraxinus excelsior1.jpg
Fulles, flors i fruits
Planta
Tipus de fruit sàmara
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Lamiales
Família Oleaceae
Gènere Fraxinus
Espècie Fraxinus excelsior
L., 1753
Distribució
IKAl 090906 Distribution Fraxinus excelsior.png
Àrea distribució natural
Modifica dades a Wikidata
Fraxinus excelsior
Arbre

El freixe de fulla gran[1] (Fraxinus excelsior) és un arbre caducifoli de boscos humits coneguts com a freixenedes.

Descripció morfològica[modifica]

Flors masculines. Les flors del freixe apareixen a la primavera abans que les fulles.

Port

En medi forestal, els arbres nascuts de llavor solen ser drets i poden arribar fins a 40 m d'alçada,[2] i 1 m de diàmetre. Els exemplars excepcionals, poden tenir més de 200 anys. Els arbres rebrotats de rabassa, en general són més torts i enforquillats.

Escorça

És llisa, grisenca, i es clivella amb l'edat.

Fulles

Oposades, compostes, de 25 - 30 cm., amb 7 - 15 folíols dentats, de nervació pinnada, de 3 - 5 cm., sèssils, de color verd fosc. A la tardor no prenen coloració característica.

Flors

Flors molt simples, amb dos estams i un pistil bífid. La sexualitat és complexa. Es considera que és una planta dioica, no obstant és freqüent que en un peu avortin els òrgans masculins o femenins, resultant peus monoics. Pot ser que la sexualitat d'un peu sigui diferent en anys diferents. Les flors s'agrupen en inflorescències de tipus panícula. La pol·linització és anemòfila.

Fruits

Els fruits són sàmares, de 2,5 a 4,5 cm de llarg, aplanades, indehiscents, amb un ala membranosa allargada. Cada fruit sols té una llavor. Les llavors de freixe tenen dormició forta, axó fa que normalment les llavors recol·lectades i sembrades a la tardor, no germinin fins a la primavera del segon any, o anys posteriors.

Arrels

El sistema radical es doble. Per una banda hi ha un sistema superficial, per absorbir els nutrients, i per altre, un sistema pivotant profund que va a la recerca de l'aigua.[3]

Ecologia[modifica]

Àrea natural de distribució

S'estén per gran part del continent europeu, excepte nord d'Escandinàvia i gran part de la península Ibèrica. A Catalunya es fa sobretot als Pirineus i Prepirineus i també a les contrades humides del nord-est, entre els 400 i els 1.800 m a l'estatge montà fins a l'estatge subalpí.[4]

Requeriments d'aigua

És un gran consumidor d'aigua, i solament prospera si té humitat suficient. Aquest factor és crític per la regeneració, perquè els plançons tenen unes arrels poc profundes, i per tant és necessari que disposin d'humitat superficial al sol.

Tolerància a l'ombra

És moderadament tolerant durant els primers anys de vida, però quan es fa gran requereix llum. Axó facilita la regeneració, perquè sent exigent d'humitat, una coberta vegetal durant els primers anys de vida ajuda al manteniment de la humitat.

El sòl

S'estima els terrenys frescos i profunds de qualsevol tipus, encara que prefereix els calcaris, o lleugerament àcids.

Influència del clima

És resistent al fred, encara que li són perjudicials les gelades de principi de primavera.

Usos[modifica]

És una planta medicinal i s'utilitzen els folíols i l'escorça per la seva activitat com antiinflamatori, laxant i diürètic. Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament d'artràlgies, artritis, gota, oligúria, retenció urinària, edemes, restrenyiment i febre.

Les fulles s'empren per alimentar el bestiar.

La fusta s'utilitza en ebenisteria, fusteria i torneria. A més a més, es conrea com ornamental. A causa de la seva alta flexibilitat i resistència a partir-se, la fusta de freixe és usada tradicionalment per a mànecs d'eines i de les raquetes de tennis.

Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 150-151. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 30 juny 2016].
  3. Henry Duflot, Le frêne en liberté, Institut pour le Developement Forestier, Paris 1995
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 30 juny 2016].