Collsuspina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCollsuspina
Bandera de Collsuspina Escut de Collsuspina
Bandera de Collsuspina Escut de Collsuspina
Collsuspina.jpg
Església parroquial de Collsuspina

Localització
Localització de Collsuspina respecte del Moianès.svg
41° 49′ 40″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.827777777778°N,2.1761111111111°E / 41.827777777778; 2.1761111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Catalunya Central
Comarca Moianès
Entitats de població 3
Població
Total 349 (2016)
• Densitat 23,11 hab/km²
Gentilici Collsuspinenc, collsuspinenca
Geografia
Superfície 15,1 km²
Altitud 901 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Oriol Batlló Farriol
Indicatius
Codi postal 08178
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08070
Codi IDESCAT 080706
Modifica dades a Wikidata

Collsuspina és un poble i municipi de la comarca natural del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la d'Osona.

Eclesiàsticament, pertany al Bisbat de Vic, i judicialment al Partit Judicial de Vic. També depèn de Vic des del punt de vista de l'administració d'Hisenda i del registre de la propietat.

Dins del Moianès, ocupa l'extrem nord-oriental.

Nasqué com un territori depenent de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons, però amb el pas del temps s'anà decantant cap a les relacions amb Moià, definitivament afermades amb la independència municipal de Tona.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La població actual de Collsuspina es formà en el Coll de l'Espina, en el camí ral de Manresa a Vic. El coll rebia aquest nom perquè eren terres de la important masia de l'Espina, propera a llevant del coll. De la forma original, Coll s'Espina o Collsespina, es passa a la forma actual per dissimilació.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Termes limítrofs:

Muntanyola Tona
Moià Brosen windrose-fr.svg Balenyà
Castellcir Castellcir

Perímetre del terme municipal[modifica | modifica el codi]

Comença aquesta descripció en el punt de trobada dels termes de Moià, Collsuspina i Castellcir, a la Serra de Santa Coloma, a l'extrem sud-oest del terme de Collsuspina.

Termenal amb Moià[modifica | modifica el codi]

Granja aïllada : Mas Bellver
El terme municipal de Collsuspina

Des de la Serra de Santa Coloma, aquesta línia de terme segueix un tram de la serra cap al nord-est, fins que, al nord-est de Feixadella, trenca cap al nord-oest baixant cap al torrent de l'Espina; quan el troba, el segueix cap al sud-oest fins que troba un torrent afluent per la dreta, al sud-est de la masia de Puig-antic. Des d'aquest lloc s'enfila cap al nord-oest, passa pel costat mateix de llevant de Puig-antic, fins que se situa dalt de la carena, al nord de la masia esmentada. Des d'aquest lloc s'adreça cap al nord-est travessant els Plans de l'Espinoi, fins que arriba a uns 200 metres al sud-oest de les Granges de l'Espinoi; en aquest lloc, torç cap al nord-oest, i va a cercar el torrent de la Griolera. La línia de terme passa pel costat de llevant del torrent, deixant al nord-est Can Pedrós i el Pla Violer i al sud-oest el Gomar i Santa Eugènia del Gomar, fins que troba l'afluència en aquest torrent del torrent de Picanyol.

En aquest lloc, el termenal abandona la llera del torrent, girant cap al nord-oest, travessa la carretera N-141c justament per la fita quilomètrica 33, i puja cap a la Muntanya del Pol, deixant al nord-est la masia de Ca l'Escanya i el Raval Picanyol. Un cop dalt de la muntanya esmentada, el termenal hi fa tota la volta pel sud i l'oest, resseguint la cota 1000, aproximadament, i pujant al cim del Parany, fent una doble giragonsa per tal d'acabar emprenent cap al nord, fins que puja dalt de la carena de la muntanya esmentada, seguint-la cap al Coll de Palau. Continua per la mateixa carena, cap al Collet de Bolederes, deixant a llevant la masia d'Armadans i a ponent la de Cal Cendresa, en ruïnes, i la de Bolederes.

Del Collet de Bolederes continua cap al nord, travessant el Serrat de la Baga de Noalard, la carena nord del qual ressegueix, fins a arribar al torrent del Soler, a ponent dels Plans de la Coromina i al sud-est de la Serra de Sant Joan, on hi ha el límit entre Moià, Collsuspina i Muntanyola.

És un recorregut de quasi 8 quilòmetres, que deixa en el terme de Moià les terres dels Plans del Toll, Puig-antic, el Gomar, la Torre de Casanova, les Cases de Ferrerons, Cal Cendresa, Bolederes i la Guantera, i en el de Collsuspina, l'Espinoi, Can Pedrós, Ca l'Escanya, Armadans, el Mas Noalard i la Caseta de Vilafort.

Termenal amb Muntanyola[modifica | modifica el codi]

La línia divisòria de Collsuspina i Muntanyola segueix aigües avall el torrent del Soler, deixant a ponent la Serra de Sant Joan i la Costa de Moià, fins que aquest torrent s'aboca en el torrent de Terradelles, just a migdia de les masies de Tresserra i Vilafort. En aquest lloc el termenal trenca cap a llevant, lleugerament decantat cap a migdia, i segueix tot el torrent de Terradelles, fins a la capçalera del torrent, deixant a migdia la Baga de la Caseta i al nord la urbanització de Fontanelles.

Al capdamunt de la capçalera del torrent, arriba al cim més elevat de la Carena de Sobirana, al nord de l'Alzina del Solà i al sud de la urbanització esmentada. En aquest punt el termenal es decanta cap al nord-est, i progressivament cap al nord, fins que arriba a un coll de 892,8 metres d'altitud, a l'extrem sud-oest del Serrat de Font Joana, al nord del Pla del Vent, on es troben els termes municipals de Collsuspina, Muntanyola i Tona.

Són poc més de 3,5 quilòmetres de recorregut entre terres de la Caseta de Vilafort, el Mas Miravalls, el Solà i els Munts, en terme de Collsuspina, i de Tresserra, Vilafort, Fontanelles i Sobirana, pel costat del terme de Muntanyola.

Termenal amb Tona[modifica | modifica el codi]

Des del Serrat de Font Joana, anteriorment descrit, el termenal entre Collsuspina i Tona davalla cap al sud-sud-est en línia recta fins que troba el torrent de Sant Cugat, a prop i al nord-est de Boldrons; des d'aquest lloc, continua cap al sud-sud-oest seguint un torrent, aigües amunt, a llevant de la masia esmentada, fins que assoleix un collet situat al sud de Boldrons i a llevant de Can Regàs, des del qual continua altre cop cap al sud-sud-est, travessa el torrent de Güells i s'enfila cap a la serreta situada a llevant de Telledes de l'Oller. Segueix aquesta serreta fins a l'extrem de llevant, i emprèn cap al sud-est, travessant tres cops la carretera N-141c a l'alçada del punt quilomètric 39, al nord de Floriac. Tot seguit, també al nord-est d'aquesta masia, es troba la fita tritermenal entre Collsuspina, Tona i Balenyà, en el punt de trobada de dos torrents.

Són 3,2 quilòmetres de termenal, quasi sempre seguint línies rectes, que discorre per terres dels Munts, Boldrons, Can Regàs, el Camp i Floriac, pel cantó de Collsuspina, i Vall-llobera, Colldarnau, Güells i Serrarols, per la banda de Tona.

Termenal amb Balenyà[modifica | modifica el codi]

Des d'aquest punt, el termenal passa pel costat de llevant de Floriac i s'enfila per la Costa del Garet cap al Pla del Garet, a la part superior de la cinglera que hi ha en aquest lloc. Travessa la carretera N-141c pel punt quilomètric 37,5, i arriba a l'extrem de llevant del pla esmentat, on hi ha la masia del Garet. Passa enmig de les construccions de la masia, deixant la casa principal al costat de Tona i les altres dependències, en el de Collsuspina. Des d'aquest lloc s'adreça, sempre cap al sud-sud-est, cap a prop del Coll de la Pullosa, prop de la fita quilomètrica 36, i puja cap a la Collada, a ponent del cim del Castellar, i des d'allà segueix aigües avall el torrent del Soler, fins al punt que, al nord-est del Bonifet i al sud-oest del Soler de l'Espina, arriba al triterme entre Collsuspina, Balenyà i Castellcir.

És una línia de 5 quilòmetres, que passa per terres de Floriac, el Garet, Can Jordà i l'Espina, pel costat de Collsuspina, i Can Barbat, la Collada, Mirambell i el Soler de l'Espina, pel de Balenyà.

Termenal amb Castellcir[modifica | modifica el codi]

Des del punt anterior al torrent del Soler, el termenal amb Collsuspina és ben curt: poc menys de 600 metres en línia recta entre el torrent i la carena de la Serra de Santa Coloma, on es troben els termes de Castellcir, Collsuspina i Moià, on ha començat la descripció del perímetre del terme municipal. Pel costat de Castellcir es tracta de terres del Bonifet, i per les de Collsuspina, terres de l'Espina.

Les unitats del territori[modifica | modifica el codi]

  • Collsuspina
  • Les Casetes
  • Raval Picanyol

Collsuspina[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Les Casetes 22
Collsuspina 218
Raval Picanyol 107
Dades: 2011. Font: Idescat

Orografia[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

S'inaugura l'edat contemporània, a Collsuspina, amb una acció militar rellevant. El 2 de febrer del 1810 els sometents locals i el Comte de la Bisbal contra els exèrcits napoleònics en aquest poble, que valgueren l'ascens del de la Bisbal de general de divisió a general en cap de l'exèrcit al Principat de Catalunya. A més, Collsuspina era una de les zones preferides pels sometents per fustigar els exèrcits francesos que circulaven pel Congost i la Plana de Vic.

Pascual Madoz parla de Collsespina (vulgo Collsuspina) en el seu Diccionario geográfico...[3] del 1845. S'hi refereix dient que està situat a l'alta serra del seu nom, a la lliure influència dels vents; el clima és fred i humit, però sa. Tenia 40 cases formant carrer i 24 de rurals. Fa referència a l'antiga església de Sant Cugat de Gavadons, que fou una de les set primeres parròquies de Catalunya. El terme, independent des del 1841, compta amb dues fonts abundants. El terme era muntanyós, pedregós i de secà. Creuava el terme el camí ral de Manresa a Vic. La producció era sobretot de blat, civada, blat de moro, llegums i patates. Hi era molt apreciat el formatge, però se'n feia poc, per la manca de bestiar.

A la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi i publicada el 1910, Cels Gomis, encarregat del volum dedicat a la província de Barcelona, dedica un apartat[4] a Collsuspina o Collsespina, que inclou en el partit judicial de Vic, on és encara avui dia. S'hi pot llegir que reuneix 45 cases, amb 164 habitants de fet i 163 de dret. Esmenta el raval de les Casetes, Sant Cugat de Gavadons i 29 cases més escampades pel terme. En total parla de 86 edificis, amb 361 habitants de fet i 359 de dret. A part de l'església parroquial i de la de Sant Cugat de Gavadons, tenia una escola mixta, dos hostals i tartana per a anar a Vic. S'hi celebrava la Festa Major el tercer diumenge de setembre. Diu, textualment, que tota la seua industria cinsisteix en la fabricació de formatges tendres, que tenen molta anomenada. Com Madoz, diu que el terme és muntanyós, de clima fred i sa, amb abundor d'aigua. S'hi produeix blat, civada, blat de moro, llegums i patates, que tenen molta fama. Acaba dient que era poble reialenc.

L'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]
  • Jaume Tarter i Creus (1979-1991, tres legislatures)
  • Carles Serra Badosa (1991-1995, una legislatura)
  • Josep Maria Valldeoriola i Freixanet (1995-2003, dues legislatures)
  • Lluís Mas i Capdevila (2003-2007, una legislatura)
  • Josep Maria Girvent i Pujadas (2007 - 2011, una legislatura)
  • Oriol Batlló i Farriol (2011 -, primera legislatura).
Regidors[modifica | modifica el codi]

Des del 1979, Collsuspina ha tingut els regidors següents: Oriol Batlló Farriol, Ernest Cabanas Badosa, Maria Isabel Calle Marcé, Emília Cànovas Tamayo, José Carrillo Fuentes, Ramon Casanovas Riera, Jordi Circuns i Puigrodon, Elisabet Ciuró i Duran, Albert Ciuró Torras, Josep Maria Comellas Santamaria, Marc Costa Lladó, Jaume Font Viñas, Josep Maria Girvent Pujadas, Montserrat Homs Valldeoriola, Lluís Mas Capdevila, Josep Oller Altimir, Josep Oller Auseller, Eloi Oller Olivares, Albert Petitbò Abad, Josep Petitbò Trabal, Eva Sánchez Martínez, Carles Serra Badosa, Joan Serra Badosa, Pere Serra Badosa, Roser Serracarbassa Prat, Jaume Tarter Creus, Marta Tarter Homs, Xavier Tarter Homs, Frederic Tobella Mañé, Sofia Torras i del Olmo, Pere Torras Molas, Josep Maria Valldeoriola Freixanet, Joan Vendrell Ros i Núria Vilaseca Closa.

Legislatura 2015 - 2019[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals - Collsuspina, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
AC-AM Oriol Batlló i Farriol 115 7 74,19
Total 160 7
  • Oriol Batlló i Farriol (AC-AM), alcalde
  • Eloi Oller i Olivares (AC-AM), regidor
  • Marta Tarter i Homs (AC-AM), regidora.
  • Jordi Circuns i Puigrodon (AC-AM), regidor
  • Sofia Torres i del Olmo (AC-AM), regidora
  • Núria Vilaseca i Closa (AC-AM), regidor
  • Elisabet Ciuró i Duran (AC-AM), regidora

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 15 - - 447 391 370 361 395
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
404 415 383 336 295 240 350 217 217 233
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
246 262 254 273 296 316 334 347 347 338
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Forcada i Salvadó, Ignasi; Rossell i Forcada, Martí. Itineraris pel Moianès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 (Guies del Centre Excursionista de Catalunya, 11). ISBN 84-8415-155-7. 
  • Gomis, Cels. «Provincia de Barcelona». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1914, p. 444-445. ISBN No en té. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Rodríguez Lara, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès]]. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009 (Camí Ral, 30). ISBN 978-84-232-0735-0. 
  • Vila i Purtí, Xavier. El Moianès: Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008 (Camí Ral, 28). ISBN 978-84-232-0725-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Collsuspina
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Collsuspina Modifica l'enllaç a Wikidata