Vinyoles d'Orís

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaVinyoles d'Orís
Vista de Vinyoles d ' Orís (cropped).jpeg
Any 1918 Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 02′ 29″ N, 2° 13′ 50″ E / 42.041499°N,2.230532°E / 42.041499; 2.230532
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaOsona
Municipiles Masies de Voltregà Modifica el valor a Wikidata
Població
Gentilicivinyolins Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud562 m Modifica el valor a Wikidata

Vinyoles o Vinyoles d'Orís és un nucli urbà del municipi de les Masies de Voltregà (Osona). Es troba dins la subcomarca del Voltreganès.

És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. El formen tres nuclis: El nucli primitiu està situat sobre un petit puig, on es troba l'església de Sant Esteve, consagrada el 1106, d'estil romànic; el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l'antic hostal de Ca la Dalda; i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra. Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial.

Originàriament el terme formava part del terme del castell d'Orís, però almenys des del segle XIII formà part del terme i baronia del castell de Voltregà. El 1797 se separà de la baronia, i poc després es fusionà amb el nou terme de les Masies de Voltregà. Té com a sufragània la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig.[1]

És el lloc de naixement del sacerdot i escriptor Miquel Peix i Crespí (1927 - Sabadell, 2007).

L'església romànica de Vinyoles, on Jacint Verdaguer i Santaló va passar dos anys abans de morir fent de capellà i deixant escrits poètics per tot el poble, és un dels llocs més emblemàtics i visitats d'Osona a nivell històric. Vinyoles, és un poble de gran patrimoni històric i amb una història del més especial.

La ruta Verdegueriana és la més coneguda i consta de més de 14 parades distribuïdes en tota Osona. Un dels punts més interessants seria el llorer plantat pel mateix Mossèn Verdaguer i del qual es té una estàtua a Sant Hipòlit de Voltregà, el poble veí.

Poc abans del 2010 van néixer els gegants i gegantons de Vinyoles; l'hereu, un pagès; la Mariona, guarnida amb un cistell amb raïm; i el cep o vinya, el qual representa l'etimologia del nom de la població. Vinyoles (petita vinya).

L'origen del cognom 'Vinyoles', doncs, és amb tota probabilitat el cognom que alguns pagesos del poble van decidir posar als seus descendents.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinyoles d'Orís
  1. «Vinyoles d’Orís». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.