Avet blanc
| Abies alba | |
|---|---|
 | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42270 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Abies |
| Espècie | Abies alba Mill., 1768 |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònim taxonòmic |
|
 | |
L'avet blanc o simplement avet (Abies alba) és un arbre perennifoli del gènere Abies (avets) de la família de les pinàcies. Altres noms amb els quals es coneix aquesta planta són: avet comú, pivet i sapí.[2]
Contingut
Característiques morfològiques[modifica]
És un arbre monoic de capçada cònica i fulla persistent. Pot arribar als 60 metres d'alçària. Les branques són perpendiculars al tronc. Les fulles linears amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija. Les pinyes són dretes i es desfan quan són madures.
Forma boscos d'avets (avetoses) o es barreja amb el faig, el pi roig o el pi negre.
Requereix, a la península Ibèrica (segons Blanco et al.. 1997), 1.000 litres de pluja dels quals en requereix 300 litres a l'estiu, i una temperatura mitjana anual de 9 a 11 °C. Presenta des de fa uns 20 anys problemes de decadència vegetativa (clorosi fèrrica, mort de branques, etc.) a tota Europa, incloent també el Pirineu, dels quals no se'n sap el motiu.
Distribució i hàbitat[modifica]
És originària d'Europa i el seu límit septentrional està a Rússia i el meridional a la península Ibèrica. Al Pirineu hi ha avets des del Montseny fins a la Selva d'Irati a Navarra amb unes 60.000 hectàrees en total. Creix habitualment entre els 1.300 i els 2.000 metres d'altitud.[3][4]
Enllaços externs[modifica]
- Base de dades GRIN 629
- Abies alba a floracatalana.net
Notes i referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life - 2008 - Annual Checklist (Abies alba)
- ↑ Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 24 gener 2016].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 56-57. ISBN 84-7306-390-2.
