Certificats oficials de català

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema de certificats oficials de llengua catalana és un sistema que consta de diverses proves que, superades, acrediten un determinat nivell de català. Els certificats s'expedeixen a Catalunya, el País Valencià (on s'anomenen certificats de valencià) i a les Illes Balears i, tot i no ser exactament iguals, tenen la mateixa validesa en tots els territoris i estan homologats (és a dir, que, per exemple, el Certificat D de català i el Grau superior de valencià són equivalents)[1]

L'únic requisit per efectuar aquestes proves és ser major de 16 anys. Els examens es convoquen una vegada cada any en diverses localitats i la possessió d'alguns certificats és obligatòria per alguns llocs de treball; per exemple, per ser professor d'institut a Catalunya es requereix el nivell C.

Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, el sistema és gestionat per la Junta permanent de Català, que forma part de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Existeixen diversos cursos oferts per la mateixa Generalitat per preparar-se, si bé no són obligatoris.

Existeixen cinc certificats diferents, corresponents a diversos nivells de coneixement de la llengua:

  • Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic)
  • Certificat de nivell elemental de català (A elemental)
  • Certificat de nivell intermedi de català (B)
  • Certificat de nivell de suficiència de català (C)
  • Certificat de nivell superior de català (D)

A la Comunitat Valenciana[modifica | modifica el codi]

A la Comunitat Valenciana, l'acreditació lingüística és gestionada per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, adscrita a la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Els certificats d'acreditació de valencià es divideixen en coneixements generals i capacitació tècnica.

Coneixements generals[modifica | modifica el codi]

Capacitació tècnica[modifica | modifica el codi]

  • Llenguatge administratiu
  • Correcció de textos
  • Llenguatge als mitjans de comunicació

Formacions per a l'ensenyament[modifica | modifica el codi]

Diploma de Mestre de Valencià[modifica | modifica el codi]

El Diploma de Mestre de Valencià és un document acreditatiu mitjançant el qual qui el té pot ensenyar en valencià i valencià en tots els nivells educatius no universitaris a la Comunitat Valenciana. Ha de tindre's conjuntament amb la titulació exigida per ensenyar segons el nivell que siga, a més a més del Certificat de Grau Mitjà de Valencià emés per la JQCV i el Certificat de capacitació per a l'ensenyament en valencià.[2]

Obtenció[modifica | modifica el codi]

La certificació es pot obtindre tot aprovant dos cursos que la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana dóna mitjançant els Cefires, així com mitjançant l'homologació de crèdits universitaris relacionats amb el català i la seua didàctica.[2]

Regulació[modifica | modifica el codi]

El Diploma està regulat per les següents ordres:[2]

  • Ordre de 26 d'abril de 1988, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'obtenció del Certificat de Capacitació o el Diploma de Mestre de Valencià en concloure els estudis en les Escoles Universitàries de Formació del Professorat (publicada al DOGV 824, de 13 de maig de 1988).
  • Ordre de 24 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual es regula l'obtenció del Certificat de Capacitació o el Diploma de Mestre de Valencià dins dels estudis conduents a l'obtenció de les diferents titulacions universitàries (publicada al DOGV 2530, de 15 de juny de 1995).
  • Ordre de 5 de febrer de 1997, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula el Pla de Formació Lingüistico-Tècnica en Valencià del Professorat no Universitari, i l'obtenció de les titulacions necessàries per a l'ensenyament en valencià i de valencià en tots els nivells d'ensenyament no universitari.

Illes Balears[modifica | modifica el codi]

A les illes, el sistema de nivells és gestionat per la Junta Avaluadora de Català, dins la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. Els certificats es divideixen en dues àrees de coneixements: generals i específics. A més, per als coneixements generals, els certificats emesos a partir de juny 2011 tindran cinc nivells seguint el marc europeu comú de referència per a les llengües. Davall es troben aquests nivells amb els nivells antics entre parèntesis.

Coneixements generals[modifica | modifica el codi]

  • A2 - nivell bàsic (antic A)
  • B1 - nivell llindar
  • B2 - nivell avançat (antic B)
  • C1 - nivell de domini funcional efectiu (antic C)
  • C2 - nivell de domini (antic D)

Coneixements específics[modifica | modifica el codi]

  • E - llenguatge administratiu; el nivell antic es manté

A l'exterior[modifica | modifica el codi]

Fora dels territoris de parla catalana, l'Institut Ramon Llull convoca i administra els certificats de llengua catalana. Aquests certificats es corresponen al Marc europeu comú de referència per a les llengües i progressen en una escala de 5 nivells.

Coneixements generals[modifica | modifica el codi]

  • Nivell bàsic (A2)
  • Nivell elemental (B1)
  • Nivell intermedi (B2)
  • Nivell de suficiència (C1)
  • Nivell superior (C2)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Equivalències entre certificats
  2. 2,0 2,1 2,2 «DIPLOMA MESTRE DE VALENCIÀ». Servici d'üs Oficial i d'Acreditació de Coneixements de Valencià. València: Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]