Els parlars catalans
| Subtítol | Síntesi de dialectologia  |
|---|---|
| Tipus | obra escrita |
| Autor | Joan Veny i Clar |
| Llengua | català |
| Creació | 1978 |
| Tema | dialectes del català |
| Altres | |
| Identificador Library of Congress Classification | PC3896 |
Els parlars catalans és un manual de dialectologia del filòleg mallorquí Joan Veny i Clar publicat per primera vegada l'any 1978. Durant molts d'anys fou el manual de referència per a l'estudi dels dialectes del català.
Es tracta d'un manual de dialectologia de nivell universitari,[1][2] i suposa una introducció a les característiques fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques dels dialectes, subdialectes i parlars del català, amb observacions històriques i sociològiques. A partir de la tercera edició conté un bon aparat cartogràfic i un annex documental força il·lustratiu, amb mostres textuals dels dialectes i subdialectes, així com dels parlars més caracteritzats; i una completa bibliografia bàsica.
El llibre tengué una gran acollida, tant en les facultats de filologia com en entre els docents de batxillerat, i per aquest motiu fou reeditat en nombroses ocasions.[1][3][4] La bona rebuda de l'obra es degué al fet que no existia cap obra no especialitzada destinada a la dialectologia catalana, de manera que va ser molt emprat i recomanat entre els estudiants de filologia catalana, i també al fet que la dialectologia era part del temari de batxillerat.[2][5] El mateix Veny opina que, en el moment de la publicació de l'obra, els dialectes eren poc coneguts per la comunitat de catalanoparlants, i que, a més, eren desconsiderats, fins i tot per part de les institucions. En aquest sentit, Veny pensa que l'obra contribuí a fer augmentar el coneixement i el respecte envers les formes dialectals i a superar l'automenysteniment que hi havia.[5]
Posteriorment, i atès el caràcter sintètic de l'obra, Veny publicà una altra obra de dialectologia, Introducció a la dialectologia catalana (Enciclopèdia Catalana, 1986), un manual d'abast superior i més especialitzat.[1][3][4] Més endavant, juntament amb Mar Massanell, publicà una nova obra dialectològica de divulgació, Dialectologia catalana (Universitat de Barcelona, 2015), actualitzant el contingut als nous temps.[2]
Publicació i edicions
[modifica]La primera edició del llibre, sota el títol Els parlars, fou publicada per Dopesa el 1978, dins la col·lecció Conèixer Catalunya (núm. 15).[1][2] D'ençà la segona edició (1980), prengué el títol definitiu de Els parlars catalans: síntesi de dialectologia, i el publica Moll en la col·lecció Raixa (núm. 128). La tercera edició (1982), «corregida i augmentada», és la versió definitiva de l'obra: a part de revisar el text, s'hi afegeixen molts de mapes (almenys un per dialecte), s'hi augmenta la bibliografia i s'hi incorpora l'annex textual; el conjunt passa de 127 pàgines a 248. Se n'han fet nombroses reimpressions (retolades, però, com a «edicions»): 1983, 1984, 1986, 1987, 1989, 1991, 1993...
El 1998, en la dotzena edició, passà a publicar-se en la col·lecció Tomir (núm. 38). La darrera edició (la tretzena) es publicà el 2002,[4] i de llavors ençà ha romàs una obra difícil de trobar; amb la publicació de nous manuals més complets i actualitzats, entre els quals qualcun del mateix Veny, l'obra no s'ha tornat a editar.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Luna-Batlle, Xavier «Ressenya de "Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans"». Estudis Romànics, 2017.
- 1 2 3 4 «Entrevista a Joan Veny». Llengua Nacional, 129, 2024.
- 1 2 Giralt Latorre, Javier «Ressenya de "Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans"». Caplletra, 2016.
- 1 2 3 Corbera Pou, Jaume «Ressenya de "Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans"». Llengua & Literatura, 2018.
- 1 2 «Entrevista a Joan Veny». Ara.cat, 25-01-2026.
Bibliografia
[modifica]- Veny i Clar, Joan. Els parlars catalans. Palma: Moll, 1991, p. 284.