Te verd

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fulles i flors de Camellia sinensis, a partir de les quals s'elabora el te verd

El te verd són les fulles de l'arbre anomenat Camellia sinensis que han passat un procés mínim d'oxidació. És molt popular a la Xina (綠茶) i al Japó, però s'està popularitzant a occident, on és més tradicional el te negre. El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc; eventualment és aromatitzat amb flors (camèlies o magnòlies).[1]

El te verd és ric en anti-oxidants i altres substàncies que ajuden a prevenir malalties com ara el càncer, i les relacionades amb la visió i el cor, i ajuda a augmentar el metabolisme.[2] És estimulant nerviós i diürètic suau, i és notable la seva riquesa en fluor (9,5 mg/100 g). Així mateix, conté aproximadament un 4,4% de cafeïna.[1]

Existeixen diferents varietats de te verd, segons l'origen, el mètode d'elaboració i l'aromatització. Les varietats més populars són: Longjing, Genmaicha, Gyokuro, Gunpowder i Bi Luo Chun.

A la Xina, en alguns llocs, encara es fan servir els mètodes manuals tradicionals per facturar el te verd més fi. Al Japó la majoria del te verd és collit a màquina, produint resultats com l'anomenat Kukicha. A l'Àfrica Occidental se sol preparar mitjançant una ebullició llarga i sovint se serveix amb molt de sucre i amb una mica de menta infusionada al final.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Te». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2014].
  2. Green Tea vs. Black Tea: Which One Do YOU Need? www.self.com (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Te verd