Vés al contingut

Te amb gel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula begudaTe amb gel
Tipuste i refresc Modifica el valor a Wikidata
Ingredients
Característiques
Colormarró Modifica el valor a Wikidata
Te gelat abocat

El te amb gel és una forma de te fred. Encara que se sol servir en un got amb gel, pot referir-se a qualsevol te que s'hagi refredat. Es pot endolcir amb algun tipus d'edulcorant.[1][2][3] El te gelat també és una beguda envasada popular que es pot barrejar amb xarop de sabor com ara llimona, gerds, llima, fruita de la passió, préssec, taronja, maduixa i cirera.[4][5]

Tot i que la majoria dels tes gelats obtenen el seu sabor de les fulles de te (Camellia sinensis), els tes d'herbes de vegades se serveixen freds i es coneixen com a te gelat. De vegades, el te gelat s'elabora amb un macerat de les fulles de te a una temperatura més baixa (una hora al sol enfront de cinc minuts entre 80 a 100 °C (176 a 212 °F), que es coneix com a te solar.

Variacions culturals

[modifica]

Sud-àfrica

El te gelat s'ha tornat cada vegada més popular i ara està àmpliament disponible en cafès i punts de venda a tot el país. Nestea, Lipton, Manhattan i Fuze Tea són les marques més populars, a més de la marca sud-africana BOS,[6] que utilitza roibos provinents localment del Cap Occidental.[7]

Xina

[modifica]

Tot i que no és una manera tradicional de servir te, el te gelat va guanyar una gran popularitat a finals de la dècada de 1980, fins i tot a les zones rurals. Moltes varietats de te, inclòs el te verd, estan disponibles en llauna o en ampolla i es venen a les botigues. Moltes famílies preparen te gelat posant una gran quantitat de gel en una petita quantitat de te calent fort o posant el te calent a la nevera durant un temps. Els tipus comuns de te gelat són el negre, el verd i l'oolong (烏龍茶), així com moltes varietats d'herbes. Els tes d'herbes gelats són especialment populars als estius calorosos, on s'utilitzen «yin» (陰) o herbes refrescants per fer, te com el crisantem i el te kuding (苦丁茶). El te fred (però encara calent) va ser popular durant tota l'antiguitat. La introducció del capitalisme limitat i les reformes del lliure mercat a partir del 1978 van posar la refrigeració a disposició de la població general per primera vegada. La propietat de neveres a la Xina va augmentar del 7% de les famílies urbanes el 1977 al 95% el 2009.[7]

Suïssa

[modifica]

Ruedi Bärlocher i Martin Sprenger, dos empleats de l'empresa suïssa de begudes Bischofszell, havien tastat el famós te gelat americà i van ser els primers a suggerir produir te gelat ja preparat en ampolles. El 1983, Bischofszell Food Ltd. es va convertir en el primer productor mundial de te gelat en ampolles a escala industrial.[7]

Turquia

[modifica]

En un país tradicionalment consumidor de te com Turquia, amb el seu propi te i cultura del te, el te gelat es va popularitzar quan Lipton el va introduir a la dècada del 2000. Els tes gelats són una alternativa popular als refrescos. Lipton i Nestea van ser les dues marques principals fins al 2012, quan va expirar el contracte entre Coca-Cola İçecek A.Ş. i Nestea. Coca-Cola va substituir Nestea per la seva marca Fuze Beverage, però a causa de la paraula füze que significa «míssil» en turc, el nom utilitzat per al mercat turc és Fuse Tea.[cal citació] L'empresa nacional de te Çaykur és al mercat amb la seva marca de te gelat 'Didi'.[7]

Història

[modifica]
Extracte d'article al Nevada Noticer del 1890.

L'any 1700 l'explorador i botànic francès André Michaux va portar el te a Occident. A partir de llavors aquest producte va començar a tenir molta popularitat, especialment al Regne Unit i la seva àrea d'influència. Trobem les primeres receptes de te amb gel en receptaris anglesos i estatunidencs (principalment a la zona de Carolina del Sud) durant el segle xvii.[3]

El 1823, la comtessa de Marguerite de Blessington va escriure com bevia te gelat a Nàpols.[8]

El te gelat va començar a aparèixer als Estats Units durant la dècada de 1860. Considerat al principi com una novetat, durant la dècada de 1870 es va estendre força.[9] Les receptes es van començar a imprimir, s'oferia te gelat als menús dels hotels i estava a la venda a les estacions de ferrocarril.[10]

Les receptes impreses més antigues de te gelat es remunten a la dècada de 1870. En el seu llibre de cuina de 1871, Amelie Goldthorp i Megan Breiner van escriure sobre el te gelat... ha d'estar ben gelat.[11] Dos dels primers llibres de cuina amb receptes de te gelat són el Buckeye Cookbook[12] d'Estelle Woods Wilcox, publicat per primera vegada el 1876, i Housekeeping in Old Virginia[13] de Marion Cabell Tyree, de 1878.[14]

La seva popularitat va augmentar ràpidament després que Richard Blechynden la presentés a l'Exposició Universal de 1904 a St. Louis.[15] Aquest comerciant estatunidenc va generar un punt d'inflexió en la popularitat i comercialització del producte.[1]

Igualment, cal tenir en compte que en el periòdic Nevada Noticer de l'any 1890 (el 28 de setembre), descrivint les grans quantitats de menjar i beguda que se servien en una trobada de més de 15.000 ex-veterans de la confederació en Nevada, Missouri (els EUA), s'esmenta el consum de 880 galons de te fred (equivalent a 3.300 litres).[16] L'article sobre «Camp Jackson», el nom de la trobada que va durar diversos dies, revela el consum de carn que es prepararia en la barbacoa i l'«Hissi Tea» que acompanyaria el menjar, però l'interessant és la manera d'esmentar-lo - com si el lector sabés el que és «Hissi Tea». Això ha portat als expert a dubtar, si l'Exposició Mundial de Saint Louis realment va ser el lloc on va néixer l'«Hissi Tea» o si ja s'estava consumint molt abans. La prova està tant en l'article publicat i en els comentaris de Pat Villmer de l'associació de l'Exposició mundial de Saint Louis (St. Louis World's Fair Society) qui va declarar: «El te gelat no es "va inventar" en l'Exposició Universal.[17] La bona gent del Sud servia te gelat a les seves cases molt abans de la Fira. Només es va popularitzar en la Fira. Al Sud es deia te dolç i se servia fred, no calent, a l'estiu. S'utilitzava gel, quan estava disponible. Recordi, el gel era la prima en els primers dies abans de la refrigeració, no el téa.» que traduït seria «El te fred no es va inventar en la fira mundial. Els ciutadans del sud servien et fregeixo a les seves cases molt abans de la fira. Simplement es va popularitzar en la fira. Se'n deia te dolç servit en fred i no en calent durant els estius en el sud. El gel se li afegia si a la casa hi havia. Cal recordar que gel era un luxe abans que existís el refrigerador, no el te».[16][17]

Receptes

[modifica]

Trobem recollida per primera vegada la versió tradicional de la recepta de te amb gel en un receptari de 1879. Consisteix en una mescla de te verd infusionat durant tot un dia al qual s'hi afegeix el gel i dues cullerades de sucre.[1]

La recepta del te fred amb llimona data de 1884 i és una creació de Mary Lincoln, directora de l'Escola de cuina de Boston. En aquest cas es realitza amb te negre fred, gel picat, llimona i dos daus de sucre.

El te fred també s'utilitza en la realització del còctel Regent's punch, fet a base de conyac i creat en honor del regent anglès George IV. Actualment, el podem trobar amb moltes variacions a tots els continents i comercialitzat per diverses marques.

El te gelat va començar a aparèixer als Estats Units durant la dècada del 1860. Vist com una novetat al principi, durant la dècada del 1870 es va estendre força. Les receptes van aparèixer impreses, el te gelat s'oferia als menús dels hotels i estava a la venda a les estacions de ferrocarril. La seva popularitat va augmentar ràpidament després que Richard Blechynden el presentés a l'Exposició Universal de 1904 a Saint Louis.[7]

Varietats

[modifica]

Te solar i nevera

[modifica]

El te gelat es pot preparar col·locant el te (bosses o fulles soltes) en un recipient de vidre gran amb aigua i deixant el recipient al sol durant hores. Això sovint es tradueix en un sabor més suau. Un avantatge és que el te solar no requereix utilitzar electricitat ni cremar combustible, estalviant així energia. El te solar de vegades se serveix amb xarop o llimona.

La temperatura del te elaborat d'aquesta manera mai s'escalfa prou per a matar cap bacteri, deixant l'aigua potencialment insegura per beure. El te s'ha de descartar si sembla espès, xaropós o té fils semblants a una corda, tot i que pot ser perillós fins i tot sense aquests indicadors.[18]

A causa d'aquest perill, s'ha suggerit una alternativa anomenada «te de la nevera» on el te es prepara a la nevera durant la nit. Això té el doble avantatge d'evitar el creixement de bacteris nocius i que el te ja estigui fred sense afegir gel.[18]

Dispensadores de te gelat

[modifica]

Les primeres màquines automàtiques de te utilitzaven te natural sense cola. L'any 1996, el Departament de Salut de la ciutat de Cincinnati va descobrir nivells elevats de bacteris coliformes (a causa d'una neteja diària inadequada) a les espigues dels dispensadors plens de màquines automàtiques de te gelat acabat de fer en diversos restaurants de la zona.[19] Aproximadament al mateix temps, les empreses Coca-Cola i Pepsi Cola van iniciar campanyes de màrqueting agressives dirigides a substituir el te gelat acabat d'elaborar als establiments de restauració pel concentrat de te de les empreses de cola que es distribueix amb el mateix mètode que les begudes de font, bombejats d'una bag-in-box. En molts casos, les empreses de cola van proporcionar un dispensador de font per al concentrat de te que s'assemblava als recipients que s'utilitzaven anteriorment per dispensar te acabat de fer.

Meitat i meitat

[modifica]

Hi ha hagut una popularitat creixent als Estats Units d'una beguda barrejada anomenada «meitat i meitat» des de finals de la dècada del 1960, quan el golfista Arnold Palmer en va demanar una a Palm Beach, Florida.[20] Meitat i la meitat és una barreja de te gelat i llimonada, donant a la beguda un gust molt més dolç. Sovint anomenat «Arnold Palmer» (encara que el mateix Palmer preferia una proporció de dues parts de te gelat per una part de llimonada),[16] la beguda va ser finalment comercialitzada per Snapple, Nantucket Nectars i AriZona Iced Tea; AriZona ha autoritzat el nom i la imatge d'Arnold Palmer per a les seves versions. El 2012 es va produir un curt documental d'ESPN sobre la beguda, amb Palmer, experts en begudes, un grup de golfistes de la PGA i el còmic Will Arnett parlant de la història i la popularitat de la beguda.[21]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «The History of Iced Tea | TeaSource» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 25 març 2021].
  2. ↑ «iced tea» (en anglès). [Consulta: 25 març 2021].
  3. 1 2 «The Sweet History of Iced Tea» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-05-15. [Consulta: 25 març 2021].
  4. ↑ Natural beverages. Alexandru Mihai Grumezescu, Alina Maria Holban. First, 2019. ISBN 978-0-12-816690-1. OCLC 1105557044.
  5. ↑ Natural beverages, 2019. ISBN 978-0-12-816690-1. OCLC 1105557044.
  6. ↑ «Bos Ice Tea | Rooibos Teas | Bos Brands» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2025].
  7. 1 2 3 4 5 Twilley, Nicola «What Do Chinese Dumplings Have to Do With Global Warming?» (en anglès). The New York Times, 25-07-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-25.
  8. ↑ Blessington, M.C.. The Idler in Italy. H. Colburn, 1839, p. 87.
  9. ↑ «When was iced tea invented?». Quezi.com, 11-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-06-18. [Consulta: 29 juny 2009].
  10. ↑ Olver, Lynne. «Ice Tea». The Food Timeline. [Consulta: 29 juny 2009].
  11. ↑ Mason, M.A.B.. The Young Housewife's Counsellor and Friend: Containing Directions in Every Department of Housekeeping : Including the Duties of Wife and Mother. J.B. Lippincott & Company, 1871, p. 127.
  12. ↑ Wilcox, Estelle Woods. «Iced Tea». A: The Original Buckeye Cook Book and Practical Housekeeping: A Compilation of Choice and Carefully Tested Recipes (en anglès). Reilly & Britton Company, 1905, p. 188. OCLC 17195405.
  13. ↑ Tyree, Marion Cabell. «Iced Tea». A: Housekeeping in Old Virginia. Louisville, Kentucky: John P. Morton & Co., 1878, p. 64.
  14. ↑ «Feeding America Project». Digital.lib.msu.edu. Arxivat de l'original el 2009-01-22. [Consulta: 29 juny 2009].
  15. ↑ «Iced Tea: The Distinctively American Beverage». Teausa.com. Arxivat de l'original el 2023-05-11. [Consulta: 29 juny 2009].
  16. 1 2 3 Nevada Noticer - periódico americando del 1980 http://www.rootsweb.ancestry.com/~movernon/papers/nn1890.pdf
  17. 1 2 Irwin, Lyndon «1904 St. Louis Worlds Fair | The Iced Tea Question» (en anglès). Nevada Noticer, 28-09-1890 [Consulta: 31 juliol 2026]. «"wasn't 'invented' at the World's Fair. The good people of the South were serving iced tea in their homes long before the Fair. It was just popularized at the Fair. It was called sweet tea served cool not hot in the summer in the South. Ice, when available, was used. Remember, ice was the premium in the early days before refrigeration, not tea."»
  18. 1 2 Mikkelson, Barbara. «Bacteria in Sun Tea Risk». Snopes.com, 10-06-2006. [Consulta: 29 juny 2009].
  19. ↑ «Debugging the Dispenser» (en anglès). Tea: A Story of Serendipity. FDA Consumer magazine, 01-03-1996. [Consulta: 31 juliol 2026].
  20. ↑ «The Story Behind The Arnold Palmer® Beverage» (en anglès). Arnold Palmer. Arxivat de l'original el 2025-11-26. [Consulta: 31 juliol 2026].
  21. ↑ «30 for 30 Shorts: The Arnold Palmer». Grantland.com, 28-11-2012. [Consulta: 14 juliol 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Te amb gel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Te_amb_gel&oldid=38688748»