Miquel I de Rússia
Miquel I de Rússia (Moscou, 12 de juliol de 1596 (Julià) - Moscou, 13 de juliol de 1645 (Julià)), nascut Mikhaïl Fiódorovitx Romànov, rus: Михаи́л Фёдорович Рома́нов, fou el primer Tsar de Rússia de la casa de Romànov.
Biografia
[modifica]Fill del Boiar d'origen cosac Fiódor Nikítitx Romànov (1553-1633) i de Ksénia Ivanovna Xestova (1565-1631), es va convertir en successor de Basili IV, i fou el primer membre de la família Romànov a ocupar el tron de Rússia. Va ser elegit unànimement tsar de Rússia per una assemblea nacional (el Zemski Sobor) l'11 de febrer de 1613,[1] però no va ser fins al 24 de març que els delegats del consell descobreixen el jove tsar i la seva mare al monestir d'Ipàtiev, prop de Kostromà. Ella va protestar perquè el seu fill era massa jove per exercir aquest càrrec en temps tan problemàtics. En l'últim moment, sigui com sigui, Miquel va acceptar el tron.
Miquel va ser coronat el 22 de juliol de 1613. Va començar el seu regnat en un país devastat per les invasions de suecs i polonesos i per les revoltes internes, però de mica en mica, i amb l'ajut dels seus parents i del seu enèrgic pare, va aconseguir restablir l'ordre i contenir les invasions estrangeres.
El reforçament de l'Estat va continuar amb la signatura del tractat de Stolbovo per posar fi el 1617 a la Guerra d'Íngria amb Suècia[2] privant Rússia de l'accés al Mar Bàltic. El 1618 va posar fi a la guerra russopolonesa amb la Pau de Deulino que donà a la Confederació el control sobre alguns dels territoris conquerits, com els territoris de Txernígov i Sevèria, i la ciutat de Smolensk, i es pactà una treva de quinze anys. Ladislau Vasa rebutjà renunciar a les seves reclamacions sobre el tron rus, àdhuc quan Segimon III Vasa ho havia fet.
Una intensa tasca de reorganització interior va enfortir el feudalisme i instituir l'adscripció de l'home a la terra el 1636. També va restaurar el comerç dels anglesos a Arkhànguelsk i va autoritzar els holandesos a fundar una indústria manufacturera a Tula. El tsar Miquel va patir una ferida progressiva a la cama (a conseqüència d'un accident de cavall en la seva joventut), la qual cosa li va fer impossible caminar fins a la seva mort.
El 1632 la Pau de Deulino expirà, i les hostilitats es reprengueren immediatament amb un conflicte conegut com la Guerra de Smolensk. Aquesta vegada la guerra fou iniciada pels russos, qui intentaven aprofitar la suposada feblesa de la Confederació després de la mort de Segimon, però no pogueren recuperar Smolensk, i hagueren d'acceptar el Tractat de Poliànovka el 1634. Els russos hagueren de pagar 20.000 rubles a la Confederació, però Ladislau renunciava a la seva reclamació del tron rus i reconeixia Miquel I de Rússia com a tsar legítim del país.[3]
Durant el seu regnat, la conquesta russa de Sibèria va continuar, en gran part aconseguida pels cosacs i finançada per la família mercader Stroganov. Per garantir la subjugació dels indígenes, es van establir els ostrogs d'Ienisseisk en 1619 i Krasnoiarsk en 1628.[4] Els russos van arribar a l'oceà Pacífic el 1639, amb l'arribada d'Ivan Moskvitin al mar d'Okhotsk. Les expedicions posteriors van continuar a Chukotka i Kamxatka.[5]
Matrimoni i fills
[modifica]El 1624 es va casar amb la seva primera esposa Maria Vladimirovna Dolgoruki, però aquesta va morir aviat, probablement enverinada. El 5 de febrer de 1626 es va casar a Moscou amb Eudòxia Lukianowna Streschnewa (1608-1645), filla de Lukian Strestxnev (1582-1650) i d'Anna Volkonski (1584- ?). D'aquest segon matrimoni en nasqueren:
- Irina (1627-1679).
- Pelaguéia (1628-1629).
- Aleix (1629-1676), Tsar de Rússia, casat primer amb Maria Miloslàvskaia (1625-1669), i després amb Natàlia Naríxkina (1651-1694).
- Anna (1630-1692).
- Marfa (1631-1633).
- Ivan (1633-1639).
- Sofia (1634-1636).
- Tatiana (1636-1706).
- Ievdokia nascuda morta el 1637.
- Vassili nascut mort el 1639.
Referències
[modifica]- ↑ Freeze, Gregory L. Russia: A History (en anglès). Oxford University Press, 2009, p. 73–75. ISBN 978-0-19-956041-7.
- ↑ Sacchi, Henri. La guerre de Trente ans: l'ombre de Charles-Quint (en francès). Ed. L'Harmattan, 1991, p. 112. ISBN 2738410944.
- ↑ Lerski, George J.; Jerzy Jan Lerski, Piotr Wróbel, Richard J. Kozicki. Historical Dictionary of Poland, 966–1945 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1996, p. 110. ISBN 0313260079.
- ↑ Fisher, Raymond Henry. The Russian Fur Trade, 1550–1700. University of California Press, 1943.
- ↑ «The Russian Discovery of Siberia» (en anglès). Meeting of Frontiers. Library of Congress, 2000. [Consulta: 17 setembre 2021].
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Michel Heller (trad. Anne Coldefy-Faucard), Histoire de la Russie et de son empire, Paris, Flammarion, coll. « Champs Histoire », 2009 (1re éd. 1997), 985 p. (ISBN 2081235331)
- Michel de Saint-Pierre, Le Drame des Romanov, Laffont, 1968.
- Jiri Louda et Michael MacLagan, Les dynasties d'Europe, Bordas, 1984 et 1995
Enllaços externs
[modifica]
- Antonia von Reiche: Der Weg des russischen Zarentums zur Anerkennung in der Zeit von 1547 bis 1722, Rechtswissenschaften, Universitat d'Hamburg, 2002 (PDF)
- http://awt.ancestrylibrary.com
| Precedit per: Ladislau de Polònia |
Emperador de Rússia 1613-1645 |
Succeït per: Aleix de Rússia |