Cardamom

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCardamom
Elettaria cardamomum
Elettaria cardamomum - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-057.jpg
Cardamom pods - Green BNC.jpg
Dades generals
Font de cardamom
Planta
Tipus de fruit càpsula
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Zingiberales
Família Zingiberaceae
Tribu Alpinieae
Gènere Elettaria
Espècie Elettaria cardamomum
Maton, 1811
Nomenclatura
Basiònim Amomum cardamomum
Modifica dades a Wikidata
Elettaria cardamomum

El Cardamom (Elettaria cardamomum) és una planta de la família de les zingiberàcies, utilitzada a la cuina com a condiment i també en perfumeria i com a planta medicinal.

Ecologia[modifica]

L'Elettaria cardamomum és una planta procedent d'Àsia, on creix de manera natural a l'Índia, a l'illa de Sri Lanka, Malàisia i Indonèsia. Creix en selves humides i plujoses en llocs amb claror, però mai amb llum directa.

Sempre que hi hagi bona ventilació no té problemes per suportar temperatures altes, en canvi, és convenient evitar temperatures inferiors a 15 °C.

El cardamom necessita ser regat cada 2 dies a l'estiu i cada 10-12 a l'hivern. És una planta molt sensible a l'excés d'aigua, quan les fulles es podreixen de la base és el primer símptoma d'excés d'aigua.

Morfologia[modifica]

Es tracta d'una planta aromàtica herbàcia perenne que pot arribar a amidar de 2 a 4 metres d'alçada. Té una tija amb un gran rizoma amb una ramificació simpòdica de la qual broten nombroses tiges carnoses.

Les fulles, d'un color verd intens, mesuren uns 40-60 centímetres i estan disposades de manera alterna. El limbe de la fulla és lineal-lanceolat i amb un àpex acabat en punxa, és a dir, acuminat. La divisió del marge és simple i entera. Té una nervadura pennada i la inserció a la tija és sèssil. Per la part inferior de la fulla s'observa que està recoberta per unes pil·lositats molt petites de color blanc. Les flors són hermafrodites, amb el periant compost per dos verticils, un calze de forma tubulosa i una corol·la també tubulosa amb un lobel més llarg que els altres dos. Té una simetría zigomorfa. Les flors són verdoses amb la punta blanca i vetes púrpures L'androceu consta d'un estam fèrtil. Pel que fa al gineceu, es tracta d'un gineceu pluricarpel·lar paracàrpic format per 3 carpels connats.L'ovari és ínfer i està coronat per un estigma en forma d'embut. Fins passats 3 anys la planta no dóna fruits, i quan ho fa són molt aromàtics, una mica picants i contenen llavors. Aquestes llavors són negres i es troben dins el fruit de tipus siliqual, amb un fals envà que divideix l'ovari en dos lòculs. Creixen dins unes càpsules de color verd pàlid amb forma ovoide.

Els fruits s'han de recol·lectar poc abans de madurar perquè les llavors es mantinguin a l'interior.

Farmacologia[modifica]

Les parts que s'utilitzen amb fins farmacològics engloben les fulles, els fruits i les llavors.

Composició química[modifica]

Usos medicinals[modifica]

  • Tos
  • Asma
  • Bronquitis
  • Dispèpsia amb flatulències intestinals i dispèpsia crònica no inflamatòria
  • Anorèxia
  • Còlics intestinals
  • Halitosi
  • Diarrea
  • Febre
  • Inflamació de boca i faringe
  • Complement de tractaments hepàtics i de càlculs biliars
  • Afrodisíac

Accions farmacològiques[modifica]

Toxicitat[modifica]

No s'ha d'administrar, ni aplicar tòpicament a nens menors de sis anys ni a persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat coneguda a altres olis essencials. Tampoc es recomana a pacients amb úlceres gastroduodenals, síndrome de l'intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilèpsia, Parkinson o altres malalties neurològiques. Es recomana abstenir-se de prescriure olis essencials per via interna durant l'embaràs i la lactància.

Observacions[modifica]

El cardamom és un dels ingredients principals d'alguns curris i per aromatitzar dolços com la zlabia i begudes refrescants a base de llet; és molt utilitzat a la cuina xinesa i oriental en general. A l'Orient Pròxim es barreja el cafè amb el cardamom. Com a moltes altres espècies se li atribuïen propietats afrodisíaques. Després del safrà i la vainilla és la tercera espècie més cara. L'Índia és el seu major productor. Normalment les llavors es venen dins del fruit, ja que el seu sabor es perd ràpidament.

Referències[modifica]