Fàbrica Casaramona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Fàbrica Casaramona
PiC-Casarramona-0294.JPG
Dades
Tipus fàbrica i monument
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Característica
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. de Mèxic, 36-44
41° 22′ 17″ N, 2° 08′ 59″ E / 41.37133°N,2.14975°E / 41.37133; 2.14975Coord.: 41° 22′ 17″ N, 2° 08′ 59″ E / 41.37133°N,2.14975°E / 41.37133; 2.14975
BCIN
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 62-MH
BIC: RI-51-0004203
IPAC: 66
Modifica les dades a Wikidata

La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d'estil modernista construït del 1909 al 1912,[1] a la falda de Montjuïc. Actual seu del CaixaForum Barcelona des del 2002. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Des de la Guerra Civil, es va utilitzar com a quartel de la Policia Nacional fins al 1992[2] Posteriorment, va adquirir l'edifici la Fundació "La Caixa", qui va restaurar l'edifici i el va adaptar per a ser un centre cultural i social. Així es va conformar l'actual CaixaForum Barcelona, inaugurat al 2002.[2]

Descripció[modifica]

L'antiga fàbrica de filats i teixits Casaramona ocupa tota una illa de cases al peu de Montjuïc. És de planta pràcticament quadrada, formada per un seguit d'edificacions (onze cossos de superfícies i alçades diferents), majoritàriament de planta baixa.[2]

El conjunt té una gran coherència formal. Les diverses solucions estructurals i els detalls ornamentals són resolts a partir d'una comprensió perfecta de la tecnologia del maó, sota una òptica tendent al funcionalisme. Les naus, de planta rectangular i amb coberta plana, són cobertes amb voltes de rajol que recolzen sobre pilars de ferro. Els arcs de descàrrega i un sistema de tirants metàl·lics contraresten les empentes laterals, que es descarreguen en uns pilars o contraforts que hi ha als murs de tancament. Aquests contraforts són acabats en pinacles, que creen un ritme vertical que contribueix a trencar l'horitzontalitat del conjunt. La decoració es completa a base de merlets de maó.[2]

Les dues torres, que amaguen antics dipòsits d'aigua, marquen l'eix de simetria del conjunt. L'una situada a l'entrada, té inscrit el nom de la fàbrica en plafons de ceràmica i és rematada per una estructura de ferro. L'altra, situada a l'interior, té el dipòsit rodó a la part superior, que és rematada amb un cos format per arcs parabòlics i una coberta revestida de ceràmica.[2]

La fàbrica Casarramona, que va guanyar el premi de l'Ajuntament de Barcelona l'any que va ser acabada, s'allunya dels plantejaments neogòtics que havien caracteritzat bona part de l'obra anterior de Puig, i s'inscriu dins d'una estètica potser més pròpiament modernista.[2]

Història[modifica]

Actual aspecte de la fàbrica Casaramona

Construcció[modifica]

Torre de la fàbrica. Anteriorment era un dipòsit d'aigua

La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que s'havia cremat.

Casaramona va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica. Era un conjunt de naus d'una sola planta, una construcció horitzontal per facilitar el trasllat de mercaderies mitjançant un sistema de carrers interns que alhora també servien de tallafocs. El sistema era similar al de l'Hospital de Sant Pau.

De la construcció només en sobresortien dues torres, que eren dipòsits d'aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns de l'època.[1] No tenia xemeneia, perquè funcionava amb energia elèctrica, cosa que contribuïa a la sensació general de netedat.

Va ser construïda totalment en maó vist, seguint el tradicional sistema català de construcció. Les formes aconseguides amb aquest material, en concret el remat de les façanes, els sostres / les teulades en volta catalana, els elements de ferro forjat i l'ús, si bé que limitat, de pedra i de ceràmica (a les torres i en un mosaic amb les inicials del propietari) embelleixen el conjunt.

Es va tenir especial cura de la il·luminació, vetllant per les condicions higièniques dels treballadors: es van obrir finestrals i es van alçar els sostres per inundar de llum, de sol i d'aire les instal·lacions, on els obrers havien de passar moltes hores.

De seguida es va reconèixer el gran valor arquitectònic de l'edifici. Es va inaugurar el 1913 i va rebre el Concurs anual d'edificis artístics concedit per l'Ajuntament de Barcelona. Aquest mateix any va morir el seu propietari.

Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuïc. Posteriorment la fàbrica va quedar amagada darrere de les noves construccions.

Del 1920 al 1980[modifica]

El negoci va tenir una vida molt curta. Després de la vaga general, l'empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada. Les seves naus van servir com a magatzems de l'Exposició Internacional de 1929.

Durant la República sembla que s'hi va instal·lar la Guàrdia Civil.[3]

Entre 1940 i 1992 l'edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional.

L'any 1976 l'antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Històric d'interès nacional. És considerada un dels més importants conjunts del Modernisme industrial a Catalunya. Té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.

Reconstrucció[modifica]

Durant l'etapa anterior, el conjunt es va anar degradant. Aleshores la Fundació "La Caixa" va adquirir-lo i va decidir restaurar-lo, modernitzant-lo i adaptant-lo per a usos culturals i socials. Aquestes reformes van anar conformant l'actual centre cultural CaixaForum Barcelona.

Es va plantejar una restauració acurada, respectant al màxim arquitectura, materials, colors i tècniques. Va constar de diverses fases:

  • La primera, de consolidació i restauració, encarregada a un arquitecte especialista en modernisme, Francisco Javier Asarta. Es va recuperar l'aspecte extern original, els elements decoratius amb pedra, rajola i ferro i es van eliminar els afegits.
  • En segon lloc, es va crear un gran vestíbul soterrani i es van adaptar els tallers de la fàbrica per a sales d'exposicions. Amb aquest objectiu van treballar en col·laboració els arquitectes Roberto Luna i Robert Brufau. El projecte permet guanyar 5.000 m2 soterranis i la creació d'una nova entrada. Es van fer nous fonaments, reforçar pilars, bogues, voltes de maó. Es van excavar uns 40.00 m3 de terra.

El revestiment de vidre de l'entrada vol crear una sensació de continuïtat entre el vestíbul i el pati. L'entrada està formada per grans blocs de pedra de 1.200 kg que ha calgut assentar amb precisió de mil·límetres.

Al vestíbul es poden contemplar dues obres emblemàtiques: el mural que l'artista Sol LeWitt va concebre especialment per al nou centre i el núvol de neó que Lucio Fontana va realitzar per la Triennal de Milà de 1953.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Benvinguts a les terrasses del CaixaForum. Fulletó informatiu editat per l'Obra Social de la Fundació "La Caixa"
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Fàbrica Casaramona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
  3. Ley sobre concesión de un crédito extraordinario de 428.959 pesetas para abono de alquileres del edificio "Casaramona", destinado a cuartel de la Guardia Civil de Barcelona, desde 1º de noviembre de 1932 a 31 de marzo de 1934 y todo el año 1935.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica Casaramona Modifica l'enllaç a Wikidata