Jardí del General

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Jardí del General.

El Jardí del General fou un parc públic situat al barri de la Ribera de Barcelona. Fou creat el 1816, sent el primer jardí públic de la ciutat comtal.[1] Va desaparèixer el 1877, en el context de les obres d'urbanització del Parc de la Ciutadella.[2]

Història i descripció[modifica | modifica el codi]

El Jardí del General va ser una iniciativa de Francisco Javier Castaños, capità general de Catalunya —d'aquí el nom—. Estava situat al costat de la fortalesa de la Ciutadella, en l'actual avinguda del Marquès de l'Argentera, davant d'on avui es troba l'Estació de França. Tenia una extensió de 0,4 hectàrees, poc en consideració dels actuals parcs i jardins de Barcelona, però per a l'època fou una gran novetat, ja que els barcelonins, encotillats per les muralles medievals, no estaven molt acostumats a espais verds de caràcter públic. La seva construcció s'inicià el 1816, i el 1840 va ser ampliat amb motiu de la visita a Barcelona de la reina Isabel II, quan va assolir una extensió de 0,5 ha.[1]

Els jardins tenien un traçat geomètric, d'estil clàssic, amb una sèrie de camins paral·lels i radials que conformaven un conjunt de parterres i quadres de flors de diverses espècies, vorejats de fileres d'arbres d'ombra i també de fruiters. A les cruïlles dels camins se situaven unes placetes amb llocs de descans. El perímetre del jardí estava tancat amb un mur baix amb reixes de fusta de color verd i unes pilastres de fusta de color blanc coronades per boles a la seva part superior. La porta principal estava formada per dues reixes de ferro i dues altes pilastres de marbre amb arquitrau i cornisa d'estil clàssic, amb un medalló al centre amb l'escut de Barcelona i dos gerros als costats. Passada aquesta porta hi havia dos parterres amb dos grans gerros sobre pedestals, darrere dels quals se situaven tres petits brolladors de planta circular amb unes estàtues de marbre que representaven a Ceres, la Medicina i la Fidelitat. A la part central del jardí hi havia una gran plaça rodejada per vuit pedrissos de marbre blanc amb setze pilars amb testos de roserars i xiprers retallats al fons. Enmig d'aquesta plaça es trobava un brollador circular amb barana de ferro que contenia una estàtua d'una sirena, realitzada en marbre. Més endavant hi havia una altra placeta vorejada de xiprers i tarongers retallats, la qual contenia una estàtua al·lusiva a la deessa Minerva.[1]

En un racó del jardí hi havia una petita col·lecció zoològica instal·lada al voltant d'un estany i un terreny amb diverses gàbies, una de les quals, de gran mida, tenia forma de templet de planta el·líptica, amb una cúpula sostinguda per vuit columnes. Aquest templet es trobava al costat de dues glorietes de roserars i quatre grans vasos de cristall ubicats sobre columnes que contenien peixos. Els animals que es trobaven al recinte eren oques, paons, faisans, cignes, aus aquàtiques i peixos de diverses espècies. Al costat d'aquesta zona hi havia una glorieta semicircular amb un templet amb setze columnes i una volta còncava d'un quart d'esfera, obra de Damià Campeny.[3]

El jardí va patir alguns desperfectes durant les revoltes populars de 1843 i 1844. Finalment, va desaparèixer el 1877, després de la cessió de la Ciutadella militar a la ciutat de Barcelona i l'inici de les obres del que seria el Parc de la Ciutadella.[4] Tan sols es va conservar la Font de la Fertilitat, que es va situar temporalment al Parc de la Ciutadella, així com uns busts dedicats a l'Aflicció, la Modèstia, la Senzillesa i la Solitud, que també van passar al Parc de la Ciutadella per acabar uns anys després als jardins del Palau Reial de Pedralbes.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
  • Villoro, Joan; Riudor, Lluís. Guia dels espais verds de Barcelona. Aproximació històrica. Barcelona: La Gaia Ciència, 1984. ISBN 84-7080-207-0.