Teatre Arnau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Teatre Arnau
Teatre Arnau.JPG
Estat del teatre l'any 2008
Altres noms Teatro Folies Bergère
Dades bàsiques
Tipus teatre i sala de cinema
Arquitecte Andreu Audet i Puig
Inauguració 1894
Clausurat 2004
Característiques
Estil Arquitectura del ferro
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Avinguda del Paral·lel, 60

41° 22′ 31″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.375228°N,2.170106°E / 41.375228; 2.170106
Bé inventariat
Identificador IPAC: 41235
Activitat
Capacitat 707
Esdeveniments pantomimes, melodrames i concerts de cançó, música popular, cinema, teatre, revista, comèdia musical i varietats
Modifica dades a Wikidata

El Teatre Arnau és un espai teatral, ubicat en el número 60 de l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona, en el barri de Poble-sec. Es construí a principis del segle XX i va romandre en actiu fins a la dècada dels anys noranta. S'hi oferí teatre, varietats i cinema. L'any 2011, després d'anys en estat de total abandó, l'Ajuntament de Barcelona el va adquirir per a la seva recuperació.[1]

En ell, el 1914, Mary Focela estrenà la cançó El relicario de José Padilla, amb lletra d'Armando Oliveros i Josep Maria Castellví, composta per a la presentació de l'artista a la ciutat. També hi actuà sovint la Bella Dorita, com també Enric Borràs i Josep Santpere. S'hi va gravar el programa setmanal de televisió Ven al Paralelo, presentat per Sara Montiel.

Història[modifica]

Va obrir com a pavelló de fusta el 1894 i pren el nom del seu primer propietari, un cotiller que hi va provar fortuna en el món de l'espectacle. L'èxit va fer que s'edifiqués un edifici d'obra que va obrir el 28 d'octubre de 1903, s'hi representaven pantomimes, melodrames i concerts de cançó i música popular. Des de 1904, també s'hi feien projeccions cinematogràfiques. S'hi va presentar Raquel Meller, que va esdevenir-ne l'estrella.

El 31 de maig de 1915 va canviar el nom pel de Teatro Folies Bergère.

Des del 18 de setembre de 1930 es va dedicar exclusivament al cinema amb el nom de Cine Arnau.

Cap al 1980, l'empresari Pepe Buira el va adquirir, retornant-lo als seus orígens de "music-hall". Així, des del 21 de desembre de 1982 fins a 2004 va tornar a funcionar com a teatre, amb obres de revista, comèdia musical i varietats. El 17 d'abril de 1994 va tancar temporalment per problemes econòmics i el 2004 va tornar a tancar.

El 4 de juliol 2005 l'Ajuntament de Barcelona es plantejava l'enderroc de la sala.[2] El 7 d'abril del 2006 el Col·lectiu Espai Alliberat per a la Cultura va ocupar l'espai amb una acció que duraria només uns dies.[3] Paral·lelament a aquests fets, es van presentar opcions de compra per transformar-lo en geriàtric. Cap a finals d'abril del 2006 el comprà l'Església Cristiana Xinesa per fer-hi un lloc de culte, però no n'obtingué l'autorització. Finalment, el febrer de 2010 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona per fer-hi un equipament públic per al barri.[4]

El 2015 es va anunciar que s'estudiarà la reforma de l'edifici per tal de situar-hi el Museu de les Arts Escèniques, recollint la tradició històrica en l'eix de l'avinguda Paral·lel, i incorporant els arxius i peces històriques de l'Institut del Teatre.[5] Posteriorment, aquesta proposta va quedar descartada i es va valorar l'enderrocament de l'edifici. A data febrer 2017, la darrera proposta publicada per l'Ajuntament de Barcelona és convertir l'espai en un museu del Paral·lel i espai comunitari.[6]

L'edifici[modifica]

Rehabilitació teatre arnau
Teatre Arnau en obres. 2013

El teatre Arnau s'emplaça al districte de Ciutat Vella, i afronta amb l'avinguda del Paral·lel, el carrer Tàpies i el carrer Nou de la Rambla, amb l'accés principal pel Paral·lel. Es tracta d'un edifici aïllat concretat en una nau central i dues laterals, més baixes, de planta rectangular. La façana oculta la sala teatral i la coberta a dues aigües, a diferents nivells, de la construcció. A la banda esquerra d'aquest cos s'ha desenvolupat un de lateral ocupat, en origen, pel bar i altres serveis del mateix teatre.[7]

La façana principal és plana; la composició incorpora dues fileres de d'obertures rectangulars en nombre decreixent en alçada, sis a sota i quatre damunt. El més destacable és el coronament esglaonat, sota del qual es genera un espai, a mode de frontó, on hi ha sostinguda la cartellera. A la planta baixa, fent cantonada amb el carrer Nou de la Rambla, hi un establiment d'hostaleria, i altres comerços a la planta baixa d'aquest mateix carrer. En la façana d'aquesta nau lateral hi ha, a l'alçada del primer pis algunes petites finestres de llinda plana. A la façana lateral del carrer Tàpies, el cos afegit presenta quatre finestrals a la planta baixa tancats per persianes i, sobre d'aquests, finestrals de les mateixes dimensions al primer pis.[7]

A la coberta es pot observar l'embigat de fusta i part de l'estructura d'aquest material que suporta la teulada, de material prefabricat.[7]

A l'interior es pot observar que es tracta d'un teatre dissenyat a la manera italiana. En primer lloc trobem un petit vestíbul distribuïdor. Des d'aquest podem accedir, a mà dreta, a l'escala que dóna als pisos superiors i, a l'esquerra, a l'espai que ocupava l'antic bar del teatre. Travessant el vestíbul entrem a la platea, ara sense butaques, amb l'escenari davant. El teatre compta amb dos pisos de llotges, essent les del primer pis fruit d'una ampliació. El sostre presenta un sistema d'encavallada de bigues metàl·liques, que suporta el sostre de fusta. Sota d'aquesta encavallada hi havia hagut un sostre d'encanyissat i guix, decorat amb plafons de paper pintat amb decoracions vegetals que encerclaven instruments musicals. Aquest fals sostre va haver de ser enderrocat per motius de seguretat, però encara es conserven alguns d'aquests plafons, desmuntats, a la zona de l'antic bar.[7]

L'escenari, precedit per un arc de prosceni ornat amb motllures de motius florals daurats, encara conserva el teló de boca. A un dels laterals de l'escenari hi havia un petit camerino i un lavabo, ara enderrocats. Al costat oposat una escala lateral que dóna accés a la galeria de l'escenari. La torre de tramoia conserva la pinta, l'entramat de bigues de fusta que suportaven el pes de tots els elements escenogràfics.[7]

Referències[modifica]

  1. «L'Arnau, per a la ciutat». El Punt, 08-02-2011. [Consulta: 9 febrer 2011].
  2. Tobarra, Sebastián «El Ayuntamiento se plantea derribar el teatro Arnau para dar un nuevo uso al solar». El País, 04-07-2004, pàg. 05.
  3. «Els desallotjats del teatre Arnau de Barcelona continuaran amb les activitats previstes» (en català). 324, 09-04-2006. [Consulta: 18 octubre 2014].
  4. «L'Ajuntament de Barcelona compra el Teatre Arnau» (en català). Ara.cat, 07-02-2011. [Consulta: 18 octubre 2014].
  5. «Balanç de mandat 2011-2015». Web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].
  6. «El Teatre Arnau ho serà tot: teatre, museu del Paral·lel i espai comunitari» (en ca). Ara.cat.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Teatre Arnau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Arnau Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Teatre Arnau». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.