Higini Anglès i Pàmies

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Higini Anglès)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHigini Anglès i Pàmies
Dades biogràfiques
Naixement 1 de gener de 1888
Maspujols, Baix Camp
Mort 8 de desembre de 1969(1969-12-08) (als 81 anys)
Roma, Itàlia
Sepultura Cementiri de Maspujols
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Capellà i músic
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, prop de Reus, 1 de gener de 1888 - Roma 8 de desembre de 1969) fou un capellà i musicòleg català.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a Reus[3] i des del 1900 al seminari de Tarragona,[1] essent ordenat sacerdot el 1912.[4] Després va anar a Barcelona a estudiar música, i el 1917 va ser nomenat cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya per recomanació del seu professor de musicologia Felip Pedrell (càrrec que va exercir fins al 1957).[1] Des del 1919 va començar a estudiar els arxius espanyols de música.[3] El 1923 va anar a completar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia,[1] on pogué estudiar amb Wilibald Gurlitt, i a la Universitat de Göttingen,[1] on ho féu amb Friedrich Ludwig i història amb H. Finke. El mateix any va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[5] El 1926 va guanyar un premi atorgat pel Centre de Lectura per la seva obra "Recull de cançons populars de la comarca del Camp".[6] Al conservatori del Liceu va treballar de professor d'història de la música des del 1927, feina que també desenvolupà a la Universitat de Barcelona entre el 1933 i el 1936.[1]

L'any 1936 va tornar a Alemanya, aquesta vegada com a refugiat polític.[7] Es va refugiar a la casa de les Monges Alemanyes a Nymphenburg (Munic). el 25 de març de 1939 mossèn Higini Anglès tornà de Nymphenburg a Barcelona. Juntament amb mossèn Antoni Batlle, realitzà les gestions per tal que les Monges Alemanyes poguessin obrir una escola a Barcelona.[8] Aquesta escola es va anomenar en un primer moment Colegio de Santa Elisabet i es trobava en un edifici del senyor Tusquets situat al carrer Laforja 41 de Barcelona.[9]

El 1943 va ser nomenat director de l'Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, origen del Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals,[10] i el 1947 fou designat director de l'Institut Pontifici de Música Sacra a Roma.[1]

Va recuperar unes 3.300 cançons tradicionals fent una àmplia recerca per totes les comarques d'arreu de Catalunya.[1] També va dedicar-se a l'estudi de la música culta de l'edat mitjana, publicant les obres de diversos autors com ara Alfons el Savi, Brudieu, Pujol, Cabanilles, Morales i Victoria.[1] Els seus treballs estan recopilats a "Scripta musicologica Hygini Angles".

Va morir a Roma el 1969; fou traslladat i enterrat, el dia 14 de desembre, al cementiri de Maspujols. Té carrers dedicats a Maspujols, Reus i Tarragona, entre altres pobles i ciutats. L'auditori de l'Escola i Conservatori de Música de Reus (de la Diputació de Tarragona) duu el seu nom, i també existeix en el mateix conservatori el Concurs de Música de Cambra Higini Anglès.[11]

El fons personal d'Higini Anglès es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obres[modifica | modifica el codi]

Entre les seves obres musicals destaquen:

  • "Els Madrigals i la Missa de difunts" (d'en Brudieu) (1921)
  • "Opera omnia" (de Joan Pujol) (1926-1932)
  • "Opera omnia" (de Joan Baptista Cabanilles) (1927-1983)
  • "El Còdex musical de Las Huelgas" (1931)
  • "Sis quintets" (d'Antoni Soler) (1933)
  • "La música española desde la Edad Media hasta nuestros días" (1941)
  • "La música a Catalunya fins al segle XIII"
  • "La música de las Cantigas de Santa María del Rey Alfonso el Sabio" (1943-1964)
  • "Las ensaladas" (de Mateu Fletxa el Vell) (1955)
  • "Antología de organistas españoles del siglo XVII" (1966-1968)
  • "Las canciones del rey Teobaldo" (ISBN 84-500-5866-X)
  • Edició de nombrosos volums de "Monumentos de la música española" (ISBN 84-00-05758-9) (entre aquests destaquen diversos toms de "La música en la corte de los Reyes Católicos" (1941), "La música en la corte de Carlos V" (1944), "Recopilación de sonetos y villancicos a quatro y a cinco" (de Juan Vasquez)
  • "Opera omnia" (de Cristóbal de Morales)
  • "Opera omnia" (de Tomás Luis de Victoria)
  • "Obras de música para tecla, arpa y vihuela… recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón, su hijo" (d'Antonio de Cabezón)…).

Va col·laborar amb Benito García de la Parra en la transcripció monàdica de la Versión coral de 60 cantigas de Alfonso el Sabio, i amb Josep Subirà i Puig en el Catàlogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51).[12]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 46
  2. «Higini Anglès i Pàmies». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 [Vol. 1 Miscelánea en homenaje a Monseñor Higinio Anglés]. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1958. 
  4. «Higini Anglès i Pàmies». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 23 maig 2011].
  5. Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions
  6. Perea Simón, Eugeni. Historiografia religiosa de l'Arxidiocesi de Tarragona (1606-2007). L'Abadia de Montserrat, 2010, p.177. ISBN 8498832942. 
  7. Ampa. «EL BLOG DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA: ELS PRIMERS 75 ANYS DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA». EL BLOG DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA, 05-12-2016. [Consulta: 5 desembre 2016].
  8. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/11/19/pagina-43/33086191/pdf.html?search=colegio%20de%20santa%20Elisabet Edición del domingo, 19 noviembre 1989, página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]». hemeroteca.lavanguardia.com. [Consulta: 5 desembre 2016].
  9. Digital, La Vanguardia. «Edición del domingo, 19 noviembre 1989, página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». hemeroteca.lavanguardia.com. [Consulta: 5 desembre 2016].
  10. «Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 octubre 2017].
  11. Lambea, Mariano. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 43. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 22 desembre 2015]. 
  12. Enciclopèdia Espasa Suplement IX, pàg. 171 (ISBN 84-239-4579-0)

Enllaços[modifica | modifica el codi]