Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de lloc webCatàleg d'autoritats de noms
i títols de Catalunya
Càntic
URL cantic.bcn.cat
Tipus Catàleg d'autoritats
Base de dades
Comercial? Sense ànim de lucre
Llengua Català
Usuaris Consulta: obert a tots
Actualització: la Biblioteca de Catalunya
Editor Biblioteca de Catalunya
Llançament 2007
Estat Espanya
Situació actual Actiu
Modifica dades a Wikidata

El Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya, més conegut per l'acrònim Càntic, és un catàleg d'autoritats cooperatiu i en línia.[1] El seu objectiu és normalitzar els punts d'accés als catàlegs bibliogràfics. Això ha de millorar la comunicació entre els diferents catàlegs i sobretot afavorir la cerca i la recuperació de la informació. Per l'estandardització de noms, noms-títols i títols (anomenats «punts d'accés») dóna consistència als catàlegs del sistema bibliotecari. Facilita un intercanvi més àgil i eficaç entre registres bibliogràfics, i, en definitiva, fa possible que els usuaris duen a terme cerques assistides, precises i exhaustives.[2] Les dades són integrades en el catàleg virtual internacional d'autoritats Virtual International Authority File (VIAF).[3]

És un servei nacional que la Biblioteca de Catalunya coordina en el marc del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)[4] que dóna un tracte especial a les autoritats de nom i títol vinculats a la cultura catalana que reben un treball d'autoritat complet. Proporcionen, en molts casos, accés a la informació de l'Enciclopèdia Catalana.

Ha de contribuir a la creació d'un futur Catàleg únic de Catalunya (CUC), concebut el 2004 en el marc de l’Acord de Govern per a la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya.[5]

Història i evolució[modifica | modifica el codi]

Biblioteca de Catalunya

El 2002, la Comissió Assessora de Catalogació, òrgan consultiu de la Biblioteca de Catalunya en matèria de catalogació, tractà el tema de la necessitat de crear una llista d'autoritats de Catalunya. Va decidir crear una subcomissió tècnica que estudiés la viabilitat del projecte i que elaborés els requeriments i les funcionalitats de la llista d'autoritats de noms i títols, tot tenint en compte les necessitats reals i viables del sistema bibliotecari català.

De març a octubre 2003, la subcomissió va elaborar un informe[6] en el qual es redacta la definició i els objectius de la llista. Es va constatar que la situació del control d'autoritats del sistema bibliotecari català encara no satisfeia pas les necessitats ni evitava la duplicació de tasques, esforços i costos. Tot seguint el model d'altres experiències internacionals, es va considerar que un catàleg d'autoritats única a Catalunya, seria un projecte viable que afavoriria l'intercanvi de registres bibliogràfics i l'accés i la recuperació de la informació. L'informe va redactar les bases per la creació del catàleg d'autoritats així com el model cooperatiu i els requeriments i les funcionalitats del programari de gestió.[7]

El Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya va ser creat a l'empara de la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya, «La Biblioteca de Catalunya supervisa, valida i unifica en un sol llistat el catàleg d'autoritats.»[8] Va ser engegat l'any 2007 i el setembre de 2013 tenia uns 30 000 registres,[9] l'octubre 2014 ja van assolir el nombre de 147 500 registres.[10]

Institucions participants[modifica | modifica el codi]

L'any 2015 hi participen la Biblioteca de Catalunya, la Casa Àsia, el Centre de Lectura (Reus), el Consorci de Biblioteques de les Universitats de Catalunya, l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de València,[11] la Universitat de Vic, la Universitat Jaume I, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili i la Filmoteca de Catalunya.

Manteniment i actualització[modifica | modifica el codi]

Els registres d'autoritats del catàleg es creen seguint les Regles angloamericanes de catalogació, la normativa catalogràfica internacional[12] i les concrecions de la Biblioteca de Catalunya aprovades pels membres del CCUC.[13] Per tal de codificar els registres s'utilitza el «Format Marc 21» un dels Formats MARC utilitzats en l'actualitat.[14] Existeix també un Manual Càntic amb el procediment d'elaboració dels registres d'autoritat per les entitats que participen.[15]

El Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya és encarregat d'oferir formació i suport a tots els participants alhora que vetlla per la qualitat dels registres d'autoritat. La base de dades és actualitzada cada mes i es pot consultar al web de la Biblioteca de Catalunya.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikidata té una propietat, P1273, relacionada amb CANTIC (vegeu usos)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. FERRAN,, Imma «CÀNTIC: el catàleg d’autoritats de noms i títols de Catalunya». Actes de les 10es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació, 2008, pàg. 59-72.
  2. Ferran, Imma «El Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (Càntic)» (.htm). BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, num. 22, juny 2009 [Consulta: 11 octubre del 2014].
  3. BC «La Biblioteca de Catalunya participa en el projecte capdavanter VIAF (Virtual International Authority File)». Nota de premsa, 24 octubre 2013 (2013-10-24) [Consulta: 24 octubre del 2014]. «[...] amb la incorporació a VIAF dels registres de noms fets per les biblioteques catalanes, es fa un pas més en el posicionament de Catalunya i la llengua catalana en el món.»
  4. Biblioteca de Catalunya. «Viquipèdia, Wikidata i CÀNTIC enllaçats!». Nota de premsa, 18 setembre 2014 (2014-09-18). [Consulta: 23 gener del 2015]. «El CÀNTIC és un servei nacional coordinat per la Biblioteca de Catalunya que es realitza de forma cooperativa entre prop de vint institucions»
  5. Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-2007, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 de juliol de 2004., [Consulta: 21 de gener del 2013].
  6. Subcomissió Tècnica per a l’Elaboració dels Requeriments i Funcionalitats de la Llista d’Autoritats de Catalunya. Informe per a la creació de la llista d'autoritats de Catalunya de noms i títols: requeriments i funcionalitats (.doc). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2004, p. 44. 
  7. Informe,, p. 3.
  8. Catalunya. «Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya» (PDF). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 29-03-1993. [Consulta: 1 gener 2013].
  9. Playà i Rovira,, p. 3.
  10. Càntic, web oficial [consulta el 20 d'octubre del 2014]
  11. Universitat de València. «Cooperació». Web oficial. València: Servei de Bilioteques i Documentació. [Consulta: 11 octubre del 2014]. «Des de 2013 el Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València col·labora en l’elaboració de registres d’autoritat en Càntic.»
  12. Regles angloamericanes de catalogació. 2a edició, revisió de 2002, actualització de 2005. Barcelona : Biblioteca de Catalunya
  13. Concrecions a les AACR2 Part II (Encapçalaments, títols uniformes, referències), Ed. 2008. Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2008
  14. Format Marc 21 per a dades d’autoritat, Edició anglesa, Edició concisa catalana
  15. Manual Càntic, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, actualització d'agost del 2013, 50 pàgines