Margherita Dall'Aglio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargherita Dall'Aglio
Magherita dall'aglio.jpg
Margherita Dall'Aglio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1758 Modifica el valor a Wikidata
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1841 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Parma, Itàlia
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
OcupacióTipògrafa i impressora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGiambattista Bodoni Modifica el valor a Wikidata

Paola Margarita Dall'Aglio va ser la dona de Giambattista Bodoni, que va publicar després de la seva mort, amb l'ajuda del seu assistent Luigi Orsi, el monumental Manuale tipografico, en dos toms i en una edició limitada de 250 exemplars.

Paola Margarita Dall'Aglio va néixer a Parma el 24 de febrer del 1758. Filla de Felipe i Paola Dall'Aglio, cosina del general Vincenzo Dall'Aglio al servei de l'emperador, es va casar amb Giovanni Battista Bodoni, el 19 de març del 1791.

Coneguda bàsicament per ser la vídua de Bodoni i publicar la seva obra pòstuma Manuale Tipográfico, una de les obres més importants sobre tipografia que existeixen, Margherita va ser una dona molt culta i coneixedora de la seva professió. No només es va encarregar de recopilar el material i dissenyar el manual, sinó que va escriure acuradament un pròleg on demostra els coneixements sobre tipografia que tenia.

Des del segle XV fins als inicis del segle xix, la impressió i edició de llibres era un negoci familiar, i per això les dones i les filles desenvolupaven els coneixements bàsics per continuar amb les tasques dels seus marits o pares. És per això que la majoria de dones que han destacat en el món editorial o de la tipografia són conegudes com "la vídua de...", oblidant, com en molts altres moments de la història i facetes de l'art, la seva pròpia fenia, talent i aportació que han fet a la història. Però durant el segle xix es van donar una sèrie de canvis radicals derivats de la Revolució Industrial, que van repercutir a l'espai que ocupaven les dones dins del procés de producció. El negoci va deixar de ser familiar i les estructures empresarials van canviar. Les impremtes van ser liderades per homes i les dones es van desviar a altres àmbits del procés, com la il·lustració i l'enquadernació.

Margherita va estar sempre al costat del tipògraf Bodoni d'una manera discreta, però amb enginy i habilitat a l'hora. El va saber acompanyar tant en l'àmbit personal com en el professional, fins i tot quan Bodoni va haver de tractar amb personalitats del Govern. Parlava italià com a llengua materna, però va aprendre francès i era capaç de llegir i entendre l'anglès. Va haver d'aprendre aquestes llengües quan el seu marit va caure malalt i ella es va haver d'encarregar, com a secretària i assessora, de la correspondència que mantenia amb personalitats de tota Europa.

El 30 de novembre de 1813 va morir Bodoni, després d'una vida plena d'honors i reconeixement. És aleshores quan Margherita s'encarrega de publicar la segona edició del Manuale tipográfico. Aquesta edició final estava composta per 373 alfabets en dos toms, i limitada a 250 exemplars. En el Manuale, Bodoni presentava 291 alfabets llatins, 34 grecs, 48 exòtics i gran quantitat d'orles i vinyetes. Va ser, probablement, el mostrari tipogràfic més elaborat que s'hagi publicat.