Ramón Pérez de Ayala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgRamón Pérez de Ayala
Ramón Pérez de Ayala.JPG
 Diputat al Corts de la República
Escudo de la Segunda República Española.svg
17 de setembre de 1931 – 15 de maig de 1933
Districte Oviedo
 Ambaixador de la República espanyola al Regne Unit Regne Unit
Escudo de la Segunda República Española.svg
1932 – 1936
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'agost de 1880
Oviedo
Mort 24 de març de 1962(1962-03-24) (als 81 anys)
Madrid
Alma mater Universitat d'Oviedo
Ocupació escriptor, periodista, diplomàtic i poeta
Gènere poesia i novel·la
Premis Premi Mariano de Cavia
Modifica dades a Wikidata

Ramón Pérez de Ayala y Fernández del Portal (Oviedo; 9 d'agost de 1880Madrid; 5 d'agost de 1962) va ser un escriptor, polític i diplomàtic espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de lleonès i asturiana, va estudiar amb els jesuïtes de San Zoilo a Carrión de los Condes i a la Inmaculada de Gijón. L'anticlericalisme que li va inspirar l'educació jesuítica està plasmat en la seva novel·la autobiogràfica A.M.D.G., el títol del qual fa al·lusió al lema Ad maiorem Dei gloriam, propi de la Companyia de Jesús.

Estudià dret a la Universitat d'Oviedo sota la protecció de Leopoldo Alas Clarín i es deixà influir pels pensadors krausistes com Rafael Altamira y Crevea.[1][2] Pedro González Blanco el va posar en contacte amb els modernistes de Madrid: Jacinto Benavente, Francisco Villaespesa, Mariano Miguel de Val, Gregorio Martínez Sierra, Juan Ramón Jiménez, Ramón María del Valle-Inclán i José Martínez Ruiz, «Azorín». Atret tant pel modernisme com pel decadentisme, en 1903 publica els seus primers poemes, lloats per Rubén Darío. En 1904 escriu a El Imparcial i ABC i en 1907 marxa a Londres, d'on torna en 1908 arran de la ruïna de la seva família. Tornà a viatjar per França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Estats Units i va ser corresponsal durant la primera guerra mundial per a La Prensa de Buenos Aires. En 1927 obté el Premio Nacional de Literatura i en 1928 és escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola, tot i que mai nova ocupar el seient.

En 1931, amb José Ortega y Gasset i Gregorio Marañón, signa el manifest «Al servicio de la República», i quan aquesta es constituí en agrupació electoral en fou escollit diputat per Oviedo a les eleccions generals espanyoles de 1931.[3] El govern de la Segona República Espanyola el va nomenar en 1931 director del Museu del Prado i en 1932 ambaixador al Regne Unit. Crític amb l'evolució dels esdeveniments, de qui en culpava a Manuel Azaña, en juny de 1936 dimití de tots els seus càrrecs i en esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a França, vivint a París i Biarritz. Dos fills seus s'allistaren en el bàndol nacional i ell mateix donà suport als revoltats en una carta publicada a The Times en 1938.[4] Tanmateix, després del conflicte marxà a Buenos Aires, on fou nomenat agregat honorari de l'ambaixada d'Espanya. No va tornar a Madrid fins a 1954. Continuà col·laborant al diari ABC fins a la seva mort en 1962.

Tasca com a novel·lista[modifica | modifica el codi]

Tot i que va escriure diferents llibres de poemes i assajos, Pérez de Ayala és important, sobretot, per la seva producció narrativa.

Els crítics solen distingir dues etapes de la seva activitat novelística:

Primera etapa, corresponent a la seva època juvenil, apareix com un escriptor realista amb una visió pessimista de la vida, que s'entreveu a través d'una subtil ironia. Pertanyen a aquesta etapa Tinieblas en la cumbre (1907), novel·la picaresca; A.M.D.G. (1910), obra de caràcter antijesuític; La pata de la raposa (1912), anàlisis de l'amor pur i sensual; Troteras y danzaderas (1913), descripció de la vida bohèmia de Madrid.

Segona etapa, que comença amb Belarmino y Apolonio (1921) i en què abandona el realisme a favor del simbolisme caricaturesc. En ella analitza el tema del dubte transcendental en una ànima profundament religiosa. Pertanyen també a aquesta etapa Luna de miel, luna de hiel (1923), Los trabajos de Urbano y Simona (1923) y Tigre Juan (1926), considerada com la millor novel·la de Pérez de Ayala.

Obres[modifica | modifica el codi]

Lírica[modifica | modifica el codi]

  • La paz del sendero (1904)
  • El sendero innumerable (1916)
  • El sendero andante (1921).

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Hermann encadenado. Libro del espíritu y el arte italiano (1917)
  • Las máscaras (19171919)
  • Política y toros (1918)
  • Amistades y recuerdos (1961)
  • Fábulas y ciudades (1961).
  • Viaje entretenido al país del ocio (1975, publicació pòstuma)

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Sonreía (1909, novel·la curta apareguda a Los Contemporáneos)
  • Tinieblas en las cumbres (1907)
  • A. M. D. G. (1910)
  • La pata de la raposa (1911)
  • Troteras y danzaderas (1913)
  • Prometeo, Luz de domingo i La caída de los limones («novelas poemáticas de la vida española») (1916; novel·les curtes)
  • Belarmino y Apolonio (1921)
  • Los trabajos de Urbano y Simona (1923)
  • Bajo el signo de Artemisa (1924)
  • El ombligo del mundo (1924)
  • Tigre Juan y El curandero de su honra (1926; novel·la en dos volums).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Pérez de Ayala Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Fernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza
Logo del Museo Nacional del Prado.png
Director del Museu del Prado

-1931-1936
Succeït per:
Pablo Picasso
Precedit per:
Juan Vázquez de Mella
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C

1962
Succeït per:
Luis Rosales Camacho