Joaquín Gil Berges

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquín Gil Berges
JoaquinGilBerges.JPG
 Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
18 de juny de 1873 – 18 de juliol de 1873
 Ministre de Foment
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
4 de setembre de 1873 – 3 de gener de 1874
Dades biogràfiques
Naixement 15 de setembre de 1834
Jasa
Mort 1 de setembre de 1920(1920-09-01) (als 85 anys)
Saragossa
Activitat professional
Ocupació advocat i polític
Modifica dades a Wikidata

Joaquín Gil Berges (Jasa, 15 de setembre de 1834 - Saragossa, 7 de setembre de 1920) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia i ministre de Fomento durant la I República.

Diputat per Osca a les eleccions generals espanyoles de 1869 tornaria a obtenir escó en el Congrés, ja representant a la circumscripció de Saragossa, en els successius processos electorals celebrats entre 1871 i 1898 amb l'única excepció dels comicis de 1876.

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 28 de juny i el 18 de juliol de 1873, en un govern presidit per Pi i Margall; i ministre de Foment entre el 8 de setembre de 1873 i el 3 de gener de 1874 en un gabinet Castelar.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Jasa (Osca) el 15 de setembre de 1834. Va ser el segon fill de la família. Va estudiar l'ensenyament secundari en l'Escola Pia de Jaca i Zaragoza. A Saragossa va estudiar Dret i es va establir com a advocat.[1]

En 1868 era el cap del Partit Demòcrata a Saragossa. Va ser membre de la Junta Revolucionària de Saragossa. Va ser escollit diputat a les Constituents de 1869 per Osca i va votar en elles per la forma republicana. Va ser diputat de nou en les Corts següents, i en les Constituents de la República (de les quals va anar vicepresident). Va ser nomenat ministre de Gracia i Justícia el 27 de juny de 1873 per Francesc Pi i Margall.[1]

En el següent gabinet presidit per Emilio Castelar va ser ministre de Foment i interinament ministre d'Ultramar. Va dictar les primeres disposicions per realitzar els estudis del ferrocarril de Canfranc. Després de la Restauració, i excepte en les Corts que van votar la Constitució de 1876, va ser diputat a Corts per Saragossa, i sense interrupció fins a 1899, en què es va apartar de la política perquè Castelar va recomanar acatar la monarquia.[1]

Va ser director de la Reial Societat Econòmica Aragonesa d'Amics del País i degà del Col·legi d'Advocats de Saragossa. Va ser president del Consell d'Administració de la Societat aragonesa per a la construcció del ferrocarril a França per Osca, Ayerbe, Caldearenas, Jaca i Canfranc (1882). Aquesta societat va haver de cedir els seus drets a la Companyia de Camins de Ferro del Nord d'Espanya.[1]

Va contribuir a l'estudi i defensa del Dret aragonès. Va tenir la iniciativa de convocar el Congrés de Jurisconsultos aragonesos (1880-1881), que va presidir. En discutir-se en les Corts el Codi Civil va portar, al costat de Franco i López (aquest en el Senat), el pes de la defensa del Dret aragonès (discursos de 18 i 19 de juny de 1885 i 2 d'abril de 1889). A ell es deu l'article 13 del Codi Civil (derogat en 1974), encara que no en els termes exactes proposats per ell.[1]

En 1899 va ser nomenat president de la Comissió que havia d'elaborar el projecte d'Apèndix del Codi Civil corresponent al Dret civil d'Aragó. Va redactar personalment els seus 370 articles i l'àmplia exposició de motius.[1]

En 1920 va sortir al pas de la desencertada doctrina del Tribunal Suprem que negava vigència a les normes aragoneses sobre successió intestada amb un opuscle titulat irònicament Los mostrencos en el Tribunal Supremo.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Discurso pronunciado en el Congreso de los Diputados, sobre el Proyecto de Ley de Bases para la formación de un Código civil; Zaragoza, 1885. Dictamen al tema 4. ° (límites que deberían señalarse a la libertad individual en la contratación civil, etc.) del Congreso Jurídico Español; Madrid, 1886.
  • Los Mostrencos en el Tribunal Supremo. Estudios sobre la vigencia de las instituciones forales españolas en materia de sucesiones intestadas; Zaragoza, 1920.
  • Escribió el prólogo al Diccionario de Latassa, aumentado y refundido por Gómez Uriel.
  • Diccionario de voces aragonesas publicado en Huesca, 1916.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquín Gil Berges Modifica l'enllaç a Wikidata

Gil Marraco, J.: «D. Joaquín Gil Berges»; Anuario de Derecho Aragonés, 1945.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Joaquín Gil Berges». GEA, 30-06-2006. [Consulta: 20 desembre 2012].


Càrrecs públics
Precedit per:
José Fernando González Sánchez
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg

1873
Succeït per:
Pedro José Moreno Rodríguez
Precedit per:
José Fernando González Sánchez
Ministre de Foment
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg

1873-1874
Succeït per:
Tomás Mosquera García