Santiago Lorén Esteban

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSantiago Lorén Esteban
Biografia
Naixement1918 Modifica el valor a Wikidata
Belchite (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de la medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, dramaturg, professor d'universitat, escriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis

Santiago Lorén Esteban (Belchite, 10 de juliol de 1918 - Saragossa, 25 de novembre de 2010[1]) va ser un metge i escriptor espanyol, guanyador de la segona edició del Premi Planeta en 1953.

Biografia[modifica]

Complerts els 18 anys va ser cridat a files i va entrar per casualitat en la Sanitat Militar atenent a ferits en rereguarda durant la Guerra civil espanyola, adscrit al bàndol nacional. Després de finalitzar la contesa va decidir estudiar Medicina. Va ser guardonat amb el premi Planeta en 1953 per Una casa con goteras[2] una novel·la realista amb tocs d'humor negre. La seva carrera literària va ser molt polifacètica, incloent guions radiofònics i televisius i assessorament per a famoses sèries de televisió, com la biografia sobre Santiago Ramón y Cajal i sobre Sender, realitzades per TVE. També va ser periodista (va col·laborar a La Codorniz, Heraldo de Aragón, Pueblo, Diario 16 d'Aragó i el Periódico de Aragón) i professor d'història de la Medicina a la Universitat de Saragossa.

Ja en democràcia es va presentar a regidor pel Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galván, encara que li van faltar 1000 vots per obtenir l'acta. Va ser reconegut per l'Ajuntament de Saragossa amb el títol de Fill Adoptiu de la ciutat (1991).[3]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Cuerpos, almas y todo eso (1952)
  • Una casa con goteras (premi Planeta, 1953)
  • La vieja del molino de aceite (premi Ateneo de Sevilla, 1984)
  • Memoria parcial (premi Espejo de España, 1985)
  • Hospital de guerra (premi Ciudad de Teruel, 1982)
  • Siete alcobas
  • El verdugo cuidadoso
  • Mi señor don Fernando

Contes[modifica]

  • Diálogos con mi enfermera
  • La Rebotica
  • La muerte ríe

Assaigs[modifica]

  • Del electrón a Dios
  • La frigidez como problema

Altres[modifica]

  • Un muerto para empezar (teatre)
  • Diálogos con mi asistenta (guió radiofònic)

Referències[modifica]

  1. «Fallece Santiago Lorén». .
  2. «Una casa con goteras». .[Enllaç no actiu]
  3. «Santiago Lorén Esteban». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.


Premis i fites
Precedit per:
Juan José Mira
En la noche no hay caminos
Premi Planeta
1953
Succeït per:
Ana María Matute Ausejo
Pequeño teatro
Precedit per:
Mercedes Salisachs
El volumen de la ausencia
Premi Ateneo de Sevilla
1984
Succeït per:
Jesús Fernández Santos
El griego
Precedit per:
Carlos Rojas Vila
El mundo mítico y mágico de Picasso
Premi Espejo de España
1985
Succeït per:
Sergio Vilar Báguena
La década sorprendente