Carlos Rojas Vila

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarlos Rojas Vila
Dades biogràfiques
Naixement Carlos Rojas Vila
12 d'agost de 1928 (89 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Ocupador Universitat Emory
Gènere Novel·la i assaig
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Carlos Rojas Vila és un escriptor espanyol, nascut a Barcelona el 1928 i llicenciat en Filosofia i Lletres el 1960. És fill del metge colombià Carlos Rojas Pinilla i germà del general Gustavo Rojas Pinilla, president de Colòmbia entre 1953 i 1957

Biografia[modifica]

Notable assagista i novel·lista, fou professor de literatura espanyola a la universitat d'Emory a Atlanta, Geòrgia. Entre sus assaigs destaquen, Diálogos para otra España (1966), Por qué perdimos la guerra (1969), Diez figuras de la guerra civil española (1973) y La guerra civil vista por los exiliados (1975). Com a novel·lista destaquen De barro y esperanza (1957), El futuro ha comenzado (1958), Adolfo Hitler está en mi casa (1965), Auto de Fe (1968), per la que rebé el premi nacional de novel·la, Aquelarre (1970), Azaña, una biografía sobre el president de la República amb la que guanyà el premi Planeta el 1973. El 1980 guanyà el premi Nadal amb El ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos. Amb Memorias inéditas de José Antonio guanyà el premi Ateneo de Sevilla i amb Auto de Fe el Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Narrativa el 1968. En la dècada dels noranta destaquen les seves novel·les El jardín de Atocha (1990) i Proceso a Godoy (1992).

Obres[modifica]

  • 1957 De barro y esperanza (novel·la)
  • 1958 El futuro ha comenzado (novel·la)
  • 1965 Adolfo Hitler está en mi casa (novel·la)
  • 1966 Diálogos para otra España (assaig)
  • 1968 Auto de Fe (novel·la) Premi Nacional de Literatura
  • 1969 Por qué perdimos la guerra (assaig)
  • 1970 Aquelarre (assaig)
  • 1973 Diez figuras de la guerra civil (assaig)
  • 1973 Azaña (novel·la biográfica) Premi Planeta
  • 1975 La guerra civil vista por los exiliados (assaig)
  • 1977 Memorias inéditas de José Antonio (novel·la biogràfica) Premi Ateneo de Sevilla
  • 1978 El valle de los caídos (novel·la)
  • 1980 El Ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos (novel·la biogràfica) Premi Nadal
  • 1981 La Barcelona de Picasso (assaig)
  • 1984 El mundo mítico y mágico de Picasso (assaig) Premi Espejo de España
  • 1988 El jardín de las hespérides (novel·la)
  • 1990 El jardín de Atocha (novel·la)
  • 1990 Yo Goya (assaig)
  • 1992 Proceso a Godoy (novel·la histórica)
  • 1995 Alfonso de Borbón habla con el demonio (novel·la)
  • 1997 Los borbones destronados (assaig)
  • 1999 Carlos IV (novel·la histórica)
  • 2000 Puñeta, la Españeta (assaig)
  • 2003 Diez crisis del franquismo (assaig)

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Luis de Castresana y Rodríguez
El otro árbol de Guernica
Premi Nacional de narrativa
1968
Succeït per:
Luis Berenguer
Marea escorada
Precedit per:
Jesús Zárate Moreno
La cárcel
Premi Planeta
1973
Succeït per:
Xavier Benguerel i Llobet
Icaria, Icaria...
Precedit per:
José Luis Olaizola Sarriá
Planicio
Premi Ateneo de Sevilla
1977
Succeït per:
José Salas y Guirior
Un viento que pasa
Precedit per:
Germán Sánchez Espeso
Narciso
Premi Nadal de novel·la
1979
Succeït per:
Juan Ramón Zaragoza Rubira
Concerto grosso
Precedit per:
Rafael García Serrano
La gran esperanza
Premi Espejo de España
1984
Succeït per:
Santiago Lorén Esteban
Memoria parcial.