Pelegrí Casanova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPelegrí Casanova
Peregrin casanova.jpg
Biografia
Naixement 1849
València
Mort 1919 (69/70 anys)
València
Activitat
Ocupació Metge
Ocupador Universitat de València
Modifica les dades a Wikidata

Pelegrí Casanova i Ciurana (València, 1849 - València, 1919) és un metge espanyol, cèlebre per ser un dels grans promotors de l'evolucionisme a Espanya.[1]

Biografia[modifica]

Pelegrí Casanova estudia medicina a València, i posteriorment realitza el doctorat a Madrid. Allí entra en contacte amb el darwinisme, gràcies al seu mestre Aureliano Maestre de San Juan, que exerciria també una gran influència en Ramón y Cajal.

En 1875 Casanova obté la càtedra d'anatomia descriptiva i general en la Facultat de Medicina de la Universitat de València, lloc que ocupa durant més de 40 anys.[2] En 1896 arriba a ser degà de la Facultat.[1] 

En 1909 participa de manera destacada en l'homenatge que els estudiants de medicina reten a Darwin, amb motiu de l'aniversari del seu naixement.[3]En efecte, gràcies a Casanova, la Facultat de Medicina de València fou el principal nucli del darwinisme a Espanya.[4] 

Obra[modifica]

S'interessa per camps molt diversos de la medicina, entre els quals destaca el camp de la morfologia. En efecte, Casanova segueix els cursos d'Ernst Haeckel, amb el qual manté una llarga correspondència.

Així, en 1877 publica La morfología humana del porvenir, obra en la qual manté la tesi que l'anatomia humana ha passat a una fase explicativa gràcies a les teories evolucionistes, com la llei biogenètica fundamental. El mateix any també apareix La biología general, llibre que sintetitza els fundaments teòrics de la morfologia, segons les idees de Haeckel.[3]

Casanova continua els seus treballs i en 1882 publica El antropomorfismo ante la ciencia contemporánea. Les postures evolucionistes defensades en aquesta obra provoquen en l'ambient acadèmic conservador una gran hostilitat cap a ell. A causa d'això, Casanova es refugia en l'ensenyament i en la pràctica de l'otorinolaringologia. En aquest camp, destaca pels seus estudis d'otologia, disciplina sobre la qual va publicar diversos articles en revistes de medicina.[3]

En memòria seua, la biblioteca de Ciències de la Salut de la Universitat de València porta el seu nom.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gran enciclopedia de la Comunidad valenciana (en espanyol). Tomo IV. Ed. Prensa valenciana, 2005. ISBN 8487502512. 
  2. «Pelegrí Casanova i Ciurana». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 28 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Biografías: Peregrín Casanova Ciurana» (en espanyol). www.uv.es. [Consulta: 28 novembre 2016].
  4. «Evolucionismo a la valenciana» (en espanyol). www.levante-emv.com, 20-07-2008. [Consulta: 29 novembre 2016].
  5. «Qui és Pelegrí Casanova Ciurana?». www.uv.es. [Consulta: 29 novembre 2016].