Marià Batlles i Bertran de Lis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarià Batlles i Bertran de Lis
Biografia
Naixement1845 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1922 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, polític, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMarià Batlles i Torres-Amat Modifica el valor a Wikidata
GermansEnriqueta Batlles i Bertran de Lis Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marià Batlles i Bertran de Lis (València, 1845 - Barcelona, 1922) fou un metge i polític valencià establert a Barcelona. Publicà un Atlas completo de anatomía humana descriptiva (1897).[1] Era fill de Marià Batlles i Torres-Amat (1798-1865), metge originari de Moià que fou catedràtic i rector de la Universitat de València i diputat a Corts, i de la valenciana Emilia Bertran de Lis i Pons.[2]

Llicenciat en medicina, el 1878 fou nomenat catedràtic d'anatomia a la Universitat de Granada i el 1879 assolí la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona,[3] en la que finalment seria degà de la Facultat de Medicina (UB) i soci honorari del cos mèdic municipal. Durant aquests anys coincidí a la Universitat amb Santiago Ramón y Cajal.[4]

A les eleccions municipals de 1889 fou escollit regidor i després tinent d'alcalde pel Partit Liberal de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1894-1898 fou elegit diputat de la Diputació de Barcelona per la circumscripció Pi-Sant Pere.[5] Posteriorment fou delegat reial d'Instrucció Pública a Barcelona i soci de l'Ateneu Barcelonès. Es va manifestar en contra del Pressupost Extraordinari de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona per a 1908.

Referències[modifica]

  1. Marià Batlles i Bertran de Lis. «Atlas completo de anatomía humana descriptiva».
  2. Batlles, nuestro apellido en el tiempo
  3. «Marià Batlles i Bertran de Lis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Josep Maria Roca i Heras. Tribut al Mestre. Santiago Ramón y Cajal. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p.9. 
  5. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 116. ISBN 978-84-9850-461-3. 

Enllaços externs[modifica]