Con (cèl·lula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Con (desambiguació)».
Esquema d'un con

Els cons són cèl·lules sensibles a la llum que estan situades a la retina dels vertebrats, en l'anomenada capa de cons i bastons . Reben aquest nom per la seva forma conoidea. Aquestes cèl·lules són les responsables de la visió en colors.

A la zona central de la retina (fòvea), la quantitat de cons és més gran, el seu nombre descendeix a mesura que ens acostem a la perifèria.

En l'espècie humana i en molts altres primats, hi ha tres tipus diferents de cons, cada un d'ells sensible de forma selectiva a la llum d'una longitud d'ona determinada, verda, vermella i blava. Aquesta sensibilitat específica es deu a la presència d'unes substàncies anomenades opsines. La eritropsina té major sensibilitat per les longituds d'ona llargues del voltant de 560 nanòmetres (llum vermella)[cal citació], la cloropsina per longituds d'ona mitjanes d'uns 530 nanòmetres (llum verda) i per últim la cianopsina amb major sensibilitat per les longituds d'ona petites d'uns 430 nanòmetres (llum blava). El cervell interpreta els colors a partir de la raó d'estimulació dels tres tipus de cons.

Existeixen mamífers nocturns que tenen només un d'aquests pigments, mentre que alguns ocells i rèptils en tenen quatre i són capaços de detectar la llum ultraviolada no visible per als humans.

Els senyals generades en els cons es transmeten a la retina a les cèl·lules bipolars que connecten amb les cèl·lules ganglionars d'on parteix el nervi òptic que envia la informació al cervell.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Con (cèl·lula) Modifica l'enllaç a Wikidata