Con (cèl·lula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Con (desambiguació)».
Infotaula anatomiaCon (cèl·lula)
Identificadors
MeSHD017949 Modifica el valor a Wikidata
THH3.11.08.3.01046
FMAModifica el valor a Wikidata 67748 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/cone-retinal-cell Modifica el valor a Wikidata
Esquema d'un con

Els cons són cèl·lules sensibles a la llum que estan situades a la retina dels vertebrats, en l'anomenada capa de cons i bastons . Reben aquest nom per la seva forma conoidea. Aquestes cèl·lules són les responsables de la visió en colors.[1]

A la zona central de la retina (fòvea), la quantitat de cons és més gran, el seu nombre descendeix a mesura que ens acostem a la perifèria.

En l'espècie humana i en molts altres primats, hi ha tres tipus diferents de cons, anomenats: S-cons, M-cons i L-cons. Cada un d'ells es sensible de forma selectiva a la llum d'una longitud d'ona determinada, verda, vermella i blava.

Aquesta sensibilitat específica es deu a la presència d'unes substàncies anomenades opsines que son formades per proteínes i un derivat a la vitamina A.

  • La eritropsina té major sensibilitat per les longituds d'ona llargues del voltant de 560 nanòmetres, designats també com a L-cons (llum vermella)
  • La cloropsina per longituds d'ona mitjanes d'uns 530 nanòmetres, designats també com a M-cons (llum verda) .
  • La cianopsina amb major sensibilitat per les longituds d'ona petites d'uns 430 nanòmetres, designats també com a S-cons (llum blava).[2]

El cervell interpreta els colors a partir de la raó d'estimulació dels tres tipus de cons.

Existeixen mamífers nocturns que tenen només un d'aquests pigments, mentre que alguns ocells i rèptils en tenen quatre i són capaços de detectar la llum ultraviolada no visible per als humans.

Els senyals generades en els cons es transmeten a la retina a les cèl·lules bipolars que connecten amb les cèl·lules ganglionars d'on parteix el nervi òptic que envia la informació al cervell.

Funcionament[modifica]

L'estimulació en els tres tipus de con que provoca diferents senyals permet que el cervell percebi una gamma contínua de colors gràcies als pigments o mol·lècules que detecten el color.

El color groc amb la llum del dia, per exemple, es percep quan els L-cons s'estimulen una mica més que els M-cons, mentre que el color vermell es percep quan els L-cons s'estimulen significativament més que els cons M.[3] De la mateixa manera, els tons violetes i blaus es perceben quan el receptor S s'estimula més que els altres. La lent i la còrnia de l'ull humà cada vegada son més absorbents a longituds d'ona més curtes, i això estableix el límit de longitud d'ona cada cop més curta a aproximadament 380 nm, la llum que anomenem ultraviolada.[4]

A nivells de llum moderats a brillants on els cons funcionen, l'ull és més sensible a la llum groguenca que altres colors perquè estimula els cons M i L que son els més comuns dels tres. A nivells de llum baixos, on només funicionen els bastonets de la retina, la sensibilitat és més gran a una longitud d'ona de color verd i blau.

Alteracions[modifica]

Les alteracions genètiques de la visió del color es deuen a les anomalíes en un o més dels tres tipus de cons.

La pèrdua completa d'un tipus de con s'anomena dicromatòpsia i és el cas més comú de deficiència de color. Existeixen tres tipus:

  • Protanopia: alteració del primer color, confonen el vermell i el verd, veuen aquests colors de color groguenc.
  • Deuteranopia: alteració del segon color, també confonen el vermell i el verd i tenen una agudesa visual normal.
  • Contritanopia: alteració del tercer color dificultat amb les tonalitats corersponents a les longituds d'ona corta i veuen el món amb vermells i verds.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Guyton, Arthur C. Fisiologia medica. 2. ed. Napoli: Edises, 2002. ISBN 88-7959-210-6. 
  2. «El ojo – Blue Cone Monochromacy». [Consulta: 31 octubre 2021].
  3. «Com veu els colors l'ull humà? Com els interpreta?», 17-07-2017. [Consulta: 2 novembre 2021].
  4. «Let the light shine in» (en anglès), 30-05-2002. [Consulta: 2 novembre 2021].
  5. «FISIOLOGÍA DE LA VISIÓN: TEORÍA TRICROMÁTICA» (en castellà), 19-04-2016. [Consulta: 20 novembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Con